diumenge, 29 de maig del 2011

divendres, 27 de maig del 2011

Vergonya, indignació, "cabreo"

Aquestes tres paraules que he posat al capdamunt, amb les què he decidit titular aquest apunt, podrien definir el que he sentit quan he vist al Telenotícies migdia de TV3 “l’operació de neteja” duta a terme pels Mossos d’Esquadra.

Jo començaria la neteja per altres llocs, si us plau... algú hauria de dimitir JA!

Podeu veure aquest vídeo, només és una mostra: “Cops de porra als indignats de la plaça Catalunya”, penjat al web de TV3.

Per seguir fil per randa el moviment, us aconsellaria anar a: http://acampadabcn.wordpress.com/

I aquí van algunes de les darreres notícies publicades a Internet:
ARA: “Allau de crítiques contra Felip Puig i els Mossos d’Esquadra pel desallotjament dels acampats”
ARA: “El recompte de ferits a la plaça Catalunya s’eleva a 121, dos d’ells amb fractures"
El Periódico: “Els Mossos es retiren i els acampats tornen a la plaça Catalunya”
EL PAÍS.com: “Los indignados recuperan la plaza de Catalunya tras la retirada de la policía”
 
Altres: http://www.democraciarealya.es/

El tracte a la lectura labial, encara més...

Aquí va la tercera entrega sobre el vídeo del programa Divendres. Ara em centraré en la transcripció de la part del programa referida a la lectura labial. Continuem a l’espera que el vídeo en qüestió aparegui subtitulat del tot, de principi a fi. Podeu veure’l, us deixo l’enllaç, aquí. Escoltar-lo i entendre-ho, sobretot entendre-ho, dependrà de les prestacions que les vostres orelles, amb o sense ajuts, us puguin oferir.

A través d’un contacte he rebut una transcripció “oficial”, però mira quina casualitat! continua faltant un tros en la intervenció que fa en Pere Mas (el periodista d’ulleres) al parlar sobre la parla dels sords. Ja començo a pensar si pateixo al·lucinacions i no hi ha hagut cap intervenció que esmentés “com parlen els sords” (al menys a les pel·lícules).


Bé, sense més preàmbuls, us deixo això, un altre dia faré algunes puntualitzacions:

Coral: Volem saber... perquè que es poden llegir els llavis, ho sabem, és una cosa que es fa però, quina fiabilitat té? Com s'ha de fer? com s'ensenya a fer això? Tot plegat arran de la notícia que hem conegut avui: que la UEFA no sanciona el Sergio Busquets, i podrà ser a la Wembley, perquè no ha acceptat la denúncia que havia fet el Reial Madrid que deia que en aquella famosa jugada entre Marcelo i Busquets li havia dit "mono" al Marcelo, en comptes de "mucho morro" que és el que havia dit.
El cas ha despertat curiositat, i veiem cada cop més que molts jugadors o entrenadors es tapen la boca quan parlen, i la lectura de llavis podria fer que se sabessin secrets que no s'han de saber. Volem parlar de la lectura de llavis... Mireu, el Mourinho i el Karanka es parlen tapant-se la boca. Això vol dir que cada vegada hi ha més gent que s'hi dedica, a llegir els llavis, i també, relacionat amb aquesta qüestió, també parlarem de la llengua dels signes catalanes, perquè en tenim una de pròpia, per això hem convidat la Cèlia Alba, lingüista i professora de lectura labial, i el Joan Gil, que és professor de la llengua dels signes. Hola a tots dos hola, Pere Mas, també que ens ajudarà a desentrellar-ho. Comencem per aquest tema: hem vist les imatges de Busquets, que les tornarem a veure. Hi ha tot l’ “affair” de si deia o no deia. Tu tens alguns teoria, Cèlia, sobre què diu el Busquets, de tot el que deia Busquets?


Alba: No es pot determinar què diu exactament, perquè és una paraula molt curta, i (la lectura labial) es basa molt en el context i les expectatives, i com més curta és la paraula, més difícil és d'endevinar. I si ho proveu, el que està en qüestió si "morro" o "mono" és la "rr" o la "n", si ho proveu de fer, el lloc on s'articula és el mateix, just darrere les dents.


Coral: I en què us fixeu, per entendre-ho?


Alba: Sabem com s'articula cada so, però sobretot en l'expressió de la cara, en les expectatives que tenim, què pot ser el que dirà. La descodificació de cada so no és tan important. No se'n pot fer un dictamen, sobre unes paraules tan curtes, i de manera aïllada... Tot això, em sembla molt difícil.


Coral: Tu Joan també treballes en la lectura de llavis. Us demanen moltes feines? Hi ha molta pressió: els jugadors i els entrenadors es tapen deu ser que els que sabeu llegir els llavis esteu molt sol·licitats?


Gil: Com a intèrprets no treballem tant amb la lectura labial, sinó amb la llengua de signes. Jo m'hi he trobat en un jutjat. Si t'agafen com a intèrpret per una persona sorda, i et trobes que un usuari que no coneix la llengua de signes. Llavors, has de facilitar la lectura labial perquè pugui entendre i també acompanyant-te de gestos per facilitar la comprensió.


Mas: Té alguna validesa legal, algun cas d'un delicte que s'hagi aportat com a prova o que algun pèrit especialista pugui haver determinat a partir d'una lectura de llavis.


Alba: No en conec cap, a més, no conec cap formació reglada de lectura labial. Jo m'he trobat en la situació d'estar amb un alumne, cara a cara en una classe, amb la tranquil·litat, i el contrast no el pot fer, repetint i repetint, i no és capaç. Per això, imagina't, en unes imatges tan defectuoses...


Coral: Us volem posar a prova. És el que té venir a la tele, i ara us farem un examen. La Cèlia, que porti la veu cantant. Connectem amb l'Espartac. Ei, Espartac, ets per aquí? Ara et sentim. Volem que diguis una frase i et traurem el so i a veure si som capaços de saber què has dit.


Peran: Quan em digueu que no tinc so, començo a parlar.


Coral: Molt bé, i el posem a tota pantalla perquè ells tinguin més facilitat de veure't. Ja et tenim a tota pantalla.


Peran: (inaudible)


Coral: No et sentim, no! Ara digues una frase, la que et sembli, a veure si som capaços de traduir-la.


Peran: (inaudible)


Coral: Impossible! No he entès res.


Alba: He entès "Estany de Banyoles".


Gil: M'ha semblat entendre "quan"


Coral: A veure, Espartac, torna-ho a fer.


Peran: (inaudible)


Coral: L'Estany, sí, i quan, alguna cosa més?


Alba: No, és molt difícil. Si s’intenta esbrinar què et dic has de tenir molta expectativa, has fet alguna pregunta, o quan saps el tema que parles, quan veiem que han fet una traducció als llavis és perquè ho han mirat 40 mil vegades. Veiem què ha dit.


Peran: Ara em sentiu? He dit: Quan acabeu aquest tema us explicarem tots els detalls de l'Estany de Banyoles". Era molt senzill.


Coral: Un aplaudiment per l'Espartac, que ho ha fet molt bé! Després tornem, Espartac! Vosaltres enteneu per què es tapen tota l'estona la boca? Perquè si ara us haguessin deixat la cinta, i haguéssiu tingut molt temps potser hauríeu arribat a trobar què diu.


Alba: Sí, també hi ha sons més fàcils que altres. No tots són iguals.


Mas: Això que veiem a les pel·lícules, (falta un tros) i que parla a una altra, i que-par-la-ai-xí, com si fos més fàcil, és pel·liculer totalment i és difícil que algú a la vida real ho faci?


Gil: Les persones sordes acostumen a llegir els llavis, també depèn de l'habilitat que tinguin i la formació. Hi ha persones sordes que fan servir la llengua oral per comunicar-se, i que tenen més habilitat que les que fan servir la llengua de signes: no totes, però la gent de més edat tindrà més dificultat per llegir els llavis.


Coral: Parlem de la llengua de signes, tenim una llengua pròpia, de llengua catalana, que no sé si totes les llengües tenen la seva? (Si us interessa veure aquesta part dedicada a la llengua de signes, la trobareu subtitulada a Aventures televisives del blog “Sintaxi de butxaca”).
 
Apunts relacionats:

Continuant amb la lectura labial... (22/5/11)
La lectura labial, una mera “atracció de fira” (19/5/11)

diumenge, 22 de maig del 2011

Continuant amb la lectura labial...

Bé, a aquells que aterreu de cop i volta al blog, us recomanaria que llegíssiu abans un altre apunt que té relació directa amb aquest, m’estic referint a La lectura labial, una mera “atracció de fira” que vaig publicar el dijous.
Com que, en aquest moment, el vídeo on es tracta el tema de la lectura labial i de la llengua de signes catalana continua sense estar subtitulat al web de TV3, doncs en l’apartat de la lectura labial he tirat de la mà d’un oient per tal que m’aclarís alguna cosa.

Pel que fa a la llengua de signes, que abasta gran part de la intervenció, els meus dubtes han quedat completament resolts, doncs, qui em va donar un cop de mà a l’hora d’entendre què deia exactament el periodista d’ulleres en cert moment, m’ha fet arribar un enllaç d’un blog dirigit a lingüistes, “Sintaxi de butxaca”, on es pot veure aquesta part del vídeo amb subtítols. L’entrada en qüestió duu per títol “Aventures televisives”, us deixo l’enllaç, aquí.
 
Retornant al programa “Divendres”, després de l’al·lusió a la parla de les persones sordes que fa el periodista d’ulleres, sense que sigui conscient de la diferència que hi ha entre un sord prelocutiu i un de postlocutiu –també s’hauria de dir que dins de cada grup hi ha peculiaritats individuals-, intervé en Joan Gil i fa alguns “girs” al voltant del costum que tenen les persones sordes de llegir els llavis, depenent de la seva habilitat. Però jo continuo sense veure clara la seva exposició, doncs sembla com si donés a entendre que això és “natural”, més natural en aquells de nosaltres que ens expressem oralment que no pas en aquells que fan servir la llengua de signes. Quan diu que la gent més gran tindrà més “dificultat” -a l’hora de llegir els llavis? a l’hora de parlar?, no sé- a qui es refereix concretament; està parlant dels sords oralistes? està parlant dels sords signants? Cada cop tinc més embolic!

Jo continuo pensant que si la persona afectada vol continuar comunicant-se oralment, la cosa no és tan simple com alguns la volen pintar, quan la sordesa li arriba a certa edat. Tots sabem que la plasticitat del cervell no és la mateixa als 3, als 5, als 10 o als 40 anys o més. M’agradaria que algun neuròleg es dediqués a estudiar com afecta la pèrdua auditiva -a diferents edats- la configuració de les xarxes que tenim dins el nostre cap. Què es desactiva? Què s’activa per compensar aquesta pèrdua? Quins exercicis podrien fer-se per rehabilitar efectivament a una persona sorda adulta, exercicis que no han de ser necessàriament els mateixos que es fan servir per habilitar la parla dels sords prelocutius. Voldria un estudi com cal, és molt demanar?

Reivindicaria un programa on tota aquesta qüestió es pogués aprofundir, comptant amb tothom, especialistes i implicats directes. Al programa emès no sortia cap persona que exposés directament, com a afectat, el seu propi punt de vista. També caldria anar amb molta cura, si es donés l’hipotètic programa, a l’hora d’escollir els implicats.
 
Per cert, després de veure la part del vídeo subtitulada que tracta sobre la LS, crec que el Xavi Coral és massa optimista creient que pot arribar a entendre-la, “és una mica intuïtiva”, diu. Com es nota que no ha intentat aprendre-la!


Us deixo l’enllaç del vídeo de TV3:
Es pot llegir “mucho morro” als llavis de Sergio Busquets?

dissabte, 21 de maig del 2011

Crims econòmics

Fa uns dies us parlava d’una entrevista esplèndida feta al programa Singulars a Carmen Sarasúa i Lourdes Benería. Us vaig dir que havia tingut sort de veure el programa a la televisió perquè el vídeo que s’havia penjat al web no estava subtitulat. Doncs bé, ara sí! Ja han afegit subtítols! Per tant, ho insereixo. Tot el que s’exposa fa reflexionar més encara sobre per què estem com estem.




Apunt relacionat publicat el 3 de maig:
Hi ha tota mena de crims

divendres, 20 de maig del 2011

L'acampada d'indignats

No m’he pogut estar d’anar a veure per mi mateixa el panorama que hi havia a la Plaça Catalunya de Barcelona, on hi ha l’acampada d’indignats i m’he plantat allà a les set de la tarda.

“Indignats” o indignats, uns amb cometes i altres sense, perquè hi havia gent de tota mena, no tots joves, encara que eren els més nombrosos. També hi havia aturats de certa edat que m’han donat una adreça de correu per contactar amb ells: paradoparada@yahoo.es. Un del grup portava una samarreta amb un logotip força il·lustratiu, el que podeu veure a la part superior esquerra d’aquesta imatge:


Si la voleu veure ubicada al seu lloc, la podeu trobar aquí: http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com/2010/11/concentracion-para-exigir-trabajo-o.html

Si feu una cerca posant “jorditorellobarcelo” podreu trobar nombrosos vídeos de protesta i altra informació d'aquest col·lectiu.


La plaça era plena a vessar, molts espectadors suposo, però també gent compromesa tot i estar només de pas. Els cartells eren tan nombrosos que podies llegir i llegir fins a cansar-te.

Aquí van algunes fotos, una d’elles la deixo més ampliada perquè pugueu apreciar que d’indignats i d’indignades es poden anar afegint a la llista:


Acampada de Barcelona: llista d'indignats
 
Acampada de Barcelona: preparant "munició 1"

Acampada de Barcelona: preparant "munició 2"

Acampada de Barcelona: un munt per llegir!

Acampada de Barcelona: a peu de plaça

Acampada de Barcelona: vista general

Per cert, no crec que aquesta nit, a les 12, aconsegueixin desallotjar la Plaça Catalunya. La Junta Electoral no sé si ha pres una decisió encertada, veurem com actuen els d’aquí, els que han de prendre les decisions a casa nostra.


MÉS INFORMACIÓ:
http://acampadabcn.wordpress.com/
http://acampadabcn.org/

dijous, 19 de maig del 2011

La lectura labial, una mera "atracció de fira"

Els mitjans de comunicació no sempre ofereixen una imatge equilibrada en tractar determinats assumptes. Dilluns, al programa “Divendres” de TV3, es va parlar del tema de la lectura labial prenent com a punt de partida el titular: “Es pot llegir “mucho morro” als llavis de Sergi Busquets?” Només començar, en Xavi Coral venia a dir quelcom semblant a “Volem saber si es pot llegir... que es pot llegir els llavis ja ho sabem, és una cosa que es fa, però quina fiabilitat té, com s’ha de fer, com s’ensenya...?” Com traient importància al que costa adquirir la lectura labial, com si l’adquisició d’aquesta habilitat fos quelcom “natural” per a tothom.

Quan la sordesa arriba en edat adulta, això no és ni molt menys natural ni fàcil i si es tenen en compte els recursos que l’administració destina a la rehabilitació en aquest sentit, es podria dir que la tasca es converteix en “un mer i simple esforç de la persona afectada per superar les barreres de comunicació en què es troba immersa”. Quan els mitjans tècnics i la ciència mèdica no són capaços de “solucionar” el problema, i no sempre ho són, s’hauria de contemplar la rehabilitació, és a dir, donar les eines perquè una persona amb sordesa adquirida pogués continuar comunicant-se de forma eficaç mitjançant la llengua oral, si així ho desitja. En alguns casos igual algú pensa en passar-se a la LS (llengua de signes), però crec que són pocs.

Doncs bé, ara per ara, aquesta rehabilitació de persones sordes adultes és encara una utopia, tot i que hi ha articles com el 49 de la Constitució espanyola o 25 i 26 de la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitat que reconeixen aquest dret.

Ja se sap però que, aquí, una cosa és el que digui una resolució, un decret o una llei i una altra la seva aplicació pràctica. Ningú es molesta en denunciar certs fets i sempre hi ha qui aprofita per sortir-se’n per la tangent, fent veure que... però a l’hora de la veritat tot queda difús o més que difús.

Tornant al programa “Divendres”, la lectura labial serveix com a punt de partida per passar al tema de la llengua de signes. Aquesta és tractada amb més serietat que no pas la lectura de llavis. Hi ha moments en què no em queda clar de què es parla exactament i és que com el vídeo, en principi, no apareix subtitulat, així doncs, una servidora ha hagut de fer algunes filigranes per poder assabentar-se del contingut. Hi ha algun instant vergonyós, no pas pel què diuen els entrevistats, sinó els entrevistadors. Un d’ells al minut 6:38 fa una comparació sobre la forma de parlar de les persones sordes a les pel·lícules que fa pena –com si fossin imbècils, diu- i pregunta sobre aquest fet. (Us he de dir que una persona oient, implicada en la qüestió, m’ha fet saber que el periodista d’ulleres diu “com si fos més fàcil” no “com si fos imbècil”, també m’ha aportat altra informació sobre el que es va dir al final de l’entrevista. Crec que continuaré amb la qüestió en un altre escrit -Nota afegida el 20 de maig a les 15:50-) Qui respon, en Joan Gil, es desvia a l’hora de contestar la qüestió. Tot això si és que he entès bé, eh!, després d’escoltar amb l’ajut del bucle (substitueix els auriculars) una vegada i una altra per certificar que aquest senyor veritablement diu el que diu. Total, els que tingueu les orelles en millor estat ho podreu comprovar al vídeo i, si estic equivocada, m’ho feu saber. Aquí us ho deixo:




Per cert, el mateix senyor que parla sobre la parla d’alguns sords (això d’alguns ho poso jo, no pas ell, que no crec que sàpiga fer aquesta precisió) diu, en un moment donat, que a Catalunya hi ha 30.000 persones sordes de les quals unes 10.000 sabrien expressar-se en llengua de signes, no sé pas d’on treu aquestes xifres, 10.000!!!!

I l’accelerat Xavi Coral, que parla sempre com si se li acabés el temps, queda més content que un gínjol perquè intervencions d’aquesta mena serveixen per normalitzar la llengua de signes. En canvi, no crec que hagi tret cap conclusió clara sobre el que suposa o deixa de suposar per a una persona amb sordesa adquirida l’aprenentatge de la lectura labial. Una pena, perquè al cap i a la fi la comunicació és vital per a tothom.

Aquí teniu altres apunts d'aquest blog on es toca de forma directa o indirecta el tema de la lectura labial:

Lectura labial: punts de vista d'uns, punts de vista d'altres
Qui espera desespera...
Aquesta cosa tan rara que no li sona pràcticament a ningú

diumenge, 15 de maig del 2011

Votar o no votar

Fa uns dies que estic donant voltes a les eleccions municipals del proper diumenge. Anar a votar, hi aniré, si cap força major no m’ho impedeix, però el que no tinc tan clar és si el meu vot serà en blanc o anirà a parar als que més “s’avenen” amb la meva forma de pensar.

Serà interessant observar com es distribueixen els vots als diferents municipis i també veure quin tant per cent de gent vota. Jo animaria tots aquells que tenen pensat simplement abstenir-se que votessin en blanc. Trobo que seria una forma més lògica de manifestar el descontentament amb la classe política que no pas mirar-se tot com si això no anés amb tu, com si tot et donés igual.

Podré comprovar si al meu municipi, i als del voltant, el fets destapats han fet canviar l’opinió de més d’un respecte al suport donat a un partit concret. També caldrà veure si l’actuació del govern autonòmic en mans de CIU fa declinar la balança o si la submissió del PSC al seu partit “germà” estatal no els juga una mala passada.

Però, sobretot, cal mirar el que és a la vora, doncs s’escullen aquells que governaran el propi municipi. El meu, Sant Adrià de Besòs, és petit, malgrat tot, també va rebre la seva dosi quan va esclatar el cas Pretòria i se’n va endur a la presó a tota una colla, no d'aquí, eh!

En fi, no deixo d’al·lucinar quan en una entrevista recent a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, que va substituir a Bartomeu Muñoz, diu: “El caso Pretoria no le interesa a la gente, nadie me pregunta por él...” De veritat?, penso jo. Ho podeu llegir aquí.
 
FENT MEMÒRIA

El País, 28 de maig de 2010: “Pretoria se extiende por el Barcelonès”
L’Independent de Sant Adrià, 11 de juny de 2010: “El cas Pretòria esquitxa Sant Adrià”
L’Independent de Sant Adrià, 11 de juny de 2010: "Canga: No em mereixo sortir per la porta del darrera (entrevista)

dimarts, 10 de maig del 2011

"Inside job" de Charles Ferguson

Potser té relació l’haver-me decidit a llegir el totxo de Tom Wolfe “La foguera de les vanitats” amb el fet que ahir anés a veure al cinema “Inside job” o, potser, serà que estem en el període de presentar la declaració a hisenda i l’economia per força m’assalta. Sigui com sigui, vaig anar a veure “Inside job”, que retrata de forma didàctica com es va gestar l’actual crisi i el seu desenvolupament, no diré final, perquè ja veurem com acaba tota aquesta història, en un món cada cop més globalitzat si peta un, l’altre també.

La pel·lícula comença amb els sensacionals paisatges d’Islàndia, però aviat aterres i el tema econòmic salta a la palestra. Només és un preàmbul d’allò que t’espera.

El documental es centra de seguida a EEUU, començant per la dècada dels 80 i acabant amb l’era Obama. Tot un recorregut, cada cop més sinistre! Desregularització dels mercats, on figures com el protagonista de la novel·la de Tom Wolfe només tenen al seu cap guanyar a tota costa quants més calés millor, amb el consentiment de polítics de tots colors que es van negar i es neguen a regular els mercats perquè, ara, els mercats ja els dominen a ells. I meravelloses agències de qualificació que posen bona nota o molt bona nota a productes que són literalment parlant (perdó) una merda. I alguns catedràtics d’Economia de prestigioses universitats que defensen un marc teòric propici perquè tot aquest desgavell continuï. En fi... tot un muntatge que aquí queda ben lligat.

Estaria bé que algú ens expliqués a nosaltres com hem arribat a on estem. Tot té relació, però igual s’haurien de concretar algunes coses. No tots els banquers d’aquí són uns sants i els polítics... millor ho deixo estar.

Us recomano dos articles publicats a El País:

“La perpetua historia de la infamia” escrit per Calos Boyero
“El “yo acuso” de la crisis financiera” escrit per Barbara Celis
 

'Inside Job' - Tráiler subtitulado al español por elseptimoarte
 
El tràiler l’he trobat al blog d’economia “Todo lo que sube baja”

dimarts, 3 de maig del 2011

Hi ha tota mena de crims

Normalment segueixo el programa “Singulars” (l’enllaç del blog el podeu trobar a l’esquerra), això vol dir que cada dilluns a la nit tinc una cita prèvia i sort que ahir no me la vaig saltar, perquè si ho hagués fet, m’hagués quedat amb ganes de veure l’entrevista que va fer en Jaume Barberà a Carmen Sarasúa i a Lourdes Benería, dues economistes que van parlar sense embuts sobre els “crims econòmics contra la humanitat”.

El vídeo, que s’ha penjat ja al web de TV3, no té subtítols i la veritat que és una pena, us el volia inserir. No sé si la causa és una possible retallada pressupostària o que les entrevistades parlaven una en català i l’altra en castellà i algú ha pogut veure algun problema. A altres vídeos on es feien servir totes dues llengües sempre sortia algun “graciós” als comentaris dient la seva.

Sigui com sigui, si no teniu les orelles en forma, no podreu gaudir en concret d’aquesta entrevista, podeu prémer aquí, si us decidiu.
 
Carmen Sarasúa i Lourdes Benería van publicar un article, fa poc més d’un mes, titulat “Crims econòmics contra la humanitat” on deixaven clar que la majoria dels causants de la crisi econòmica s’ha enriquit i ningú ha exigit responsabilitats, sinó ben al contrari, sovint és el propi govern qui els protegeix i la justícia (en minúscula, perquè no es mereix una majúscula) no va darrera seu.

Així que quan la ministra d’economia Elena Salgado diu que “la crisi l’estan pagant els que no són responsables d’ella”, com bé ha recordat una de les entrevistades, li podríem preguntar també què fa el govern per posar remei a això, espera que continuïn pagant els mateixos? Això no és Islàndia i aquí sembla que, de moment, els que no hem causat la crisi encara no ens hem despertat o indignat prou.

Tinc pendent llegir un llibre publicat per Arcadi Oliveres que també va sortir a “Singulars” fa no gaire. Porta per títol “Aturem la crisi: les perversions d’un sistema que és possible canviar”. Aquesta entrevista va ser, així mateix, memorable i sí que la podeu veure amb subtítols, aquí.
 
Us deixo l’article al què he fet referència:

El País, 29 de març de 2011: “Crímenes económicos contra la humanidad”