dimarts, 19 d’octubre de 2010

Vota, vota, vota... en blanc

S’acosten les eleccions autonòmiques, aquí a Catalunya, i molts ens trobem davant del gran dilema. Hi ha algun partit que mereixi el vot? Hi ha algun polític que inspiri confiança?

Jo crec que ja m’he decidit. Menys en comptades ocasions sempre he estat de les que ha anat a votar i ha optat per algun partit determinat, però ara crec que se m’han acabat les ganes. No pas de votar, però sí de dipositar la meva confiança en algun partit concret amb unes llistes ja establertes. I és que el degoteig de casos de corrupció, finançament irregular i altres “petites” coses han superat el límit que jo puc suportar. I votaré, sí, però votaré en blanc per a demostrar als polítics que si no espavilen, ho tindran magre. Bé, així ho tindrien si fóssim molts els que votéssim en blanc.

Ja us vaig parlar d’un llibre que va escriure Saramago, “Assaig sobre la lucidesa”, en un altre apunt, però ara hi torno. Si teniu ocasió, llegiu-lo, llegiu-lo abans que arribi el dia clau i penseu, penseu una mica.

Espero que, abans no arribi la data, l’Oficina Antifrau de Catalunya destapi algun assumpte més, últim ha estat el de Rafael Olmos, tant La Vanguardia com El País es van fer ressò. Al Sr. Olmos algú li volia assegurar un bon lloc a l’Administració i un sou que, segur, molts envejaríem, abans no s’acabés l’actual legislatura. I com és que per a aquest senyor tot era tan fàcil i per altres és tan difícil? Contactes, simple qüestió de contactes, que algú ha posat al descobert. Alguns creuen que l’Administració pública és un negoci familiar i que poden col•locar tot aquell que ells considerin oportú sense necessitat de jugar net. La pena, és clar, és que això continua passant. Mentre més amunt estigui el que recomana més difícil és prendre les mesures oportunes. Al cap i a la fi, no crec que l’Oficina Antifrau pugui arribar a tot arreu. Quina pena!

dijous, 14 d’octubre de 2010

Personatges singulars

Avui us vull parlar d’un programa del canal 33. Porta per títol “Singulars” i cada dilluns es convida algun “personatge singular” i se l’entrevista. Cal dir que els entrevistats són d’allò més diversos, però sempre interessants. Aquí juga també un paper important el periodista que condueix el programa i que alhora és el director, en Jaume Barberà. A diferència d’altres famosos periodistes que tracten temes sense una adequada preparació prèvia, confiant tan sols en el seu “pedigrí”, en Jaume Barberà sap de què parla i sap portar els convidats més enllà, plantejant-los qüestions que denoten els seus coneixements al respecte.

Segur que si doneu una ullada a la pàgina web del programa, no us podeu estar de veure més d’un, us deixo un enllaç aquí. Hi ha l’opció de subtitular els vídeos, així que ningú té excusa. A més a més, el programa té el seu propi blog, “En singular”. Acabo d’afegir-lo a la meva llista particular. Un blog obert en el que es poden deixar comentaris. M’agrada, m’agrada molt.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Instruccions per a no capficar-se II

Suposem que hi ha algun assumpte que t’encaparra, el primer que hauries d’intentar fer és no caure en la temptació de retornar constantment a ell. Per tant distreu-te positivament, no pas negativament, és a dir, buscant un altre que el substitueixi.

I què pots fer? Doncs, per exemple, una cosa tan senzilla com seguir el vol d’una mosca, si tens una mosca a l’abast. Algun altre insecte també valdria, les formigues, has observat alguna vegada l’activitat a la vora d’un formiguer? De vegades és frenètica. I a falta de formigues, només has d’anar a algun carrer comercial i abstreure’t mirant la gent que va cap amunt i cap avall. Pots teoritzar sobre qui és qui, com és l’un o l’altre. La seva forma de caminar, de vestir, el que carrega o deixa de carregar i altres detalls poden donar-te moltes pistes.

Si trobes això avorrit i el teu cos t’ho demana, busca emocions més fortes, sense exagerar, eh! Tampoc és qüestió que et passis, si no estàs preparat per fer-ho.

I llegeix, llegeix molt, amplia mires i punts de vista que sempre ajuda a veure les coses amb distància.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Instruccions per a no capficar-se

Hi ha qui pensa que m’he de relaxar una mica o, si més no, prendre’m la vida no tan seriosament. M’envia presentacions amb històries diverses i consells variats que, en teoria, m’haurien ajudar. Però, jo penso que no tinc remei i que encara que procuro distreure’m, continuo cavil·lant.

Això ha coincidit amb que tinc entre mans un llibre que m’ha fet recordar un altre, que, fa un temps, ens va servir en un taller d’escriptura creativa com a base per fer una pràctica. Es tractava de donar instruccions a l’hora de fer les coses més simples i senzilles que et puguis imaginar o, també, les més inversemblants.

I ja posats, doncs... hauré d’anar pensant en “Instruccions per a no capficar-se”.