“Nuestras creencias, nuestra filosofía, nuestra forma de vivir… ¿Si la tierra es nuestra? Nosotros decimos: La tierra no es nuestra, nosotros somos parte de la tierra”. Això és part d’una intervenció feta per una líder maputxe al documental “Patagònia, els colors de la discòrdia” i la transcric tal qual perquè mostra un respecte cap a la terra que molts han perdut o no han contemplat mai en sa vida i perquè em va la mar de bé per lligar amb el que avui vull comentar.
Es tracta d’una exposició de fotografies de Daniel Beltrá, fetes a petició de Greenpeace, després del vessament de petroli al golf de Mèxic. Recordeu que ara fa poc més d’any i mig una plataforma de la petrolera BP se’n va anar en orris? Les primeres notícies sobre la qüestió estaven molt filtrades, no convenia, a alguns no els convenia, difondre certes coses, però poc després l’abast de la tragèdia va sortir a la llum.
L’exposició “Marea negra, vessament al golf de Mèxic” espanta una mica perquè Daniel Beltrá captura imatges molt suggerents d’aquest desastre i com deia el titular de El Periódico de Catalunya podríem parlar de “La bellesa de la tragèdia”.
La podeu veure a Roca Barcelona Gallery, gràcies a la col·laboració de Roca i la Fundació Photographic Social Vision. Teniu temps fins el dia 29 de gener de 2012. Malgrat tot, si Barcelona us queda una mica lluny i voleu donar una ullada, al final us deixo l’enllaç per descarregar el catàleg de l’exposició que està en català, castellà i anglès. Admireu les imatges, són magnífiques, una meravella.
Enllaços d’interès:
Catàleg de l’exposició “Marea negra”
Web de la Fundació Photographic Social Vision
Web de Roca Barcelona Gallery
Web de Daniel Beltrá
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
dimarts, 15 de novembre del 2011
dilluns, 7 de novembre del 2011
Viatges siderals, no em calen
Fa dies mirava un documental sobre l’univers, galàxies llunyanes, forats negres, quàsars, púlsars i no sé quantes coses més. M’ho anava mirant però m’anava dient a mi mateixa: “Marga, tu mai t’has sentit especialment atreta per tot això”. I és que sóc de les que es conforma contemplant la lluna o els estels, si es pot, si la contaminació lumínica i ambiental em deixen, perquè no tothom té la sort de viure en un lloc on poder gaudir dels estels. No em cal “viatjar” a galàxies que queden tan lluny que ni m’ho puc imaginar. Jo en gran part tinc prou amb el que es pot trobar a la Terra. Quants racons del nostre planeta hi ha per explorar!
Dimecres, el programa “Sense ficció” torna a emetre un documental que a mi em va captivar quan el vaig veure per primera vegada: “Encounters at the End of the World” de Werner Herzog. De documentals hi ha de tota mena. De vegades, alguns t’atrapen i altres et deixen del tot indiferent. Aquest és dels primers, tant per les imatges com per l’argument. Indaga en la faceta humana d’un equip heterogeni de l’estació McMurdo que es troba a l’Antàrtida i ofereix unes imatges inèdites d’aquests paratges naturals, amenitzat tot amb un seguit de reflexions gens menyspreables. Una delícia, vaja.
Va valer la pena, també, parar les orelles per escoltar la música que acompanya per moments algunes escenes. Ho vaig fer, amb totes les connexions possibles, i ho tornaré a fer de nou, encara que cada vegada deixi més de banda la música, m’hi posaré.
No us ho perdeu, de veritat.
Més informació sobre Werner Herzog: http://www.wernerherzog.com/
Dimecres, el programa “Sense ficció” torna a emetre un documental que a mi em va captivar quan el vaig veure per primera vegada: “Encounters at the End of the World” de Werner Herzog. De documentals hi ha de tota mena. De vegades, alguns t’atrapen i altres et deixen del tot indiferent. Aquest és dels primers, tant per les imatges com per l’argument. Indaga en la faceta humana d’un equip heterogeni de l’estació McMurdo que es troba a l’Antàrtida i ofereix unes imatges inèdites d’aquests paratges naturals, amenitzat tot amb un seguit de reflexions gens menyspreables. Una delícia, vaja.
Va valer la pena, també, parar les orelles per escoltar la música que acompanya per moments algunes escenes. Ho vaig fer, amb totes les connexions possibles, i ho tornaré a fer de nou, encara que cada vegada deixi més de banda la música, m’hi posaré.
No us ho perdeu, de veritat.
Més informació sobre Werner Herzog: http://www.wernerherzog.com/
divendres, 2 de setembre del 2011
Integració
Darrerament estic donant voltes a aquest concepte. Què vol dir integració, quin significat se li dóna en teoria i quina és la realitat.
Quan treballava a l’escola, per exemple, es parlava d’escola inclusiva o d’educació inclusiva. Segons Susan Stainbanck l’educació inclusiva es podria definir com “un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula”. Així, d’entrada, aquesta definició em recorda a algun article de la Constitució espanyola, de l’Estatut d'autonomia de Catalunya o de la Declaració universal de Drets Humans, en què es fa incís en el fet que per un seguit de “peculiaritats” ningú pot ser discriminat. La teoria no sempre s’ajusta a la realitat.
Jo em declino pel verb integrar més que no pas per incloure, perquè, per a mi, incloure no implica necessàriament integrar, per integrar calen mitjans i voluntat.
Un exemple d’integració l’ofereix la Croi Glan Integrated Dance Company que actua els dies 17 i 18 de setembre al SAT! (Sant Andreu Teatre).
Per reflexionar:
Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives
Diversidad funcional. Visiones encontradas
Quan treballava a l’escola, per exemple, es parlava d’escola inclusiva o d’educació inclusiva. Segons Susan Stainbanck l’educació inclusiva es podria definir com “un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula”. Així, d’entrada, aquesta definició em recorda a algun article de la Constitució espanyola, de l’Estatut d'autonomia de Catalunya o de la Declaració universal de Drets Humans, en què es fa incís en el fet que per un seguit de “peculiaritats” ningú pot ser discriminat. La teoria no sempre s’ajusta a la realitat.
Jo em declino pel verb integrar més que no pas per incloure, perquè, per a mi, incloure no implica necessàriament integrar, per integrar calen mitjans i voluntat.
Un exemple d’integració l’ofereix la Croi Glan Integrated Dance Company que actua els dies 17 i 18 de setembre al SAT! (Sant Andreu Teatre).
Per reflexionar:
Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives
Diversidad funcional. Visiones encontradas
dissabte, 18 de juny del 2011
Paraules, paraules
La imatge que il·lustra aquesta entrada està presa a l’exposició INAUDITO. Es pot veure fins al 10 de juliol al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa).
![]()
acord, alarit, aplaudiment, baluern, batec, batzac, bram, bramul, brega, bufament, bullícia, cant, cantarella, cantussol, clam, concert, conferència, cop, cop de porta, cridòria, crit, cruixit, diàleg, discurs, esbronc, esbufec, escàndol, escataineig, esclat, espetec, esternut, estrèpit, explosió, fragor, gargamelleig, gatzara, gemec, grinyol, grunyit, lament, lladruc, monòleg, mugit, murmuri, música, palpitació, plor, ploriqueig, pregó, protesta, rebequeria, rebombori, recital, redoblament, renill, repic, ressò, ressonància, retrò, ronc, rot, ruflet, rugit, rum-rum, rumor, silenci, simfonia, so, sonoritat, soroll, sospir, toc, tos, tro, tumult, tust, udol, veu, veuassa, xerrada, xerrameca, xiscle, xiu-xiu, xiulada, xiuladissa, xiuletada, xiuxiueig, xivarri
Tot això m’ha fet pensar... Diuen que les paraules se les emporta el vent, no totes, per sort o per desgràcia, algunes paraules perduren. Sigui perquè han quedat reflectides d’alguna manera o bé perquè algú present encara les recorda. Malgrat tot, els records es difuminen, es dissolen, a més a més, els records no són més que percepcions, impressions personals d’allò que va succeir, una forma particular de veure i percebre la realitat. Per això, crec que l’escriptura és una eina per fer perdurar els records, rellegir-los, analitzar-los des de la distància. Els records són fugidissos i cal fer un exercici de memòria per fer-los presents. He de llegir Semprún.
A la traducció veureu que el nombre de paraules no és el mateix. Això de traduir no és tan senzill com sembla. Si voleu saber amb més detall el significat de cadascuna, us deixo l’enllaç de l’edició electrònica d’un diccionari, aquí, que he descobert gràcies al Jordi Dorca.
I ara sí:
acord, alarit, aplaudiment, baluern, batec, batzac, bram, bramul, brega, bufament, bullícia, cant, cantarella, cantussol, clam, concert, conferència, cop, cop de porta, cridòria, crit, cruixit, diàleg, discurs, esbronc, esbufec, escàndol, escataineig, esclat, espetec, esternut, estrèpit, explosió, fragor, gargamelleig, gatzara, gemec, grinyol, grunyit, lament, lladruc, monòleg, mugit, murmuri, música, palpitació, plor, ploriqueig, pregó, protesta, rebequeria, rebombori, recital, redoblament, renill, repic, ressò, ressonància, retrò, ronc, rot, ruflet, rugit, rum-rum, rumor, silenci, simfonia, so, sonoritat, soroll, sospir, toc, tos, tro, tumult, tust, udol, veu, veuassa, xerrada, xerrameca, xiscle, xiu-xiu, xiulada, xiuladissa, xiuletada, xiuxiueig, xivarri
Tot això m’ha fet pensar... Diuen que les paraules se les emporta el vent, no totes, per sort o per desgràcia, algunes paraules perduren. Sigui perquè han quedat reflectides d’alguna manera o bé perquè algú present encara les recorda. Malgrat tot, els records es difuminen, es dissolen, a més a més, els records no són més que percepcions, impressions personals d’allò que va succeir, una forma particular de veure i percebre la realitat. Per això, crec que l’escriptura és una eina per fer perdurar els records, rellegir-los, analitzar-los des de la distància. Els records són fugidissos i cal fer un exercici de memòria per fer-los presents. He de llegir Semprún.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)