divendres, 28 de gener de 2011

La sordesa postlocutiva: sensacions

Dissabte passat, el diari ARA va publicar un parell d’escrits: un titulat “Petits sorolls” i l’altre “Tinnitus”. En un sol dia dos escrits de caire ben diferent reflectien alguns dels inconvenients de la pèrdua d’audició, un d’ells incidia sobre els acúfens que sovint acompanyen el procés de pèrdua.

Això de descriure les sensacions és quelcom molt personal, però el que jo tinc clar és que qui millor ho pot fer és la persona afectada i per això intueixo que els autors de tots dos escrits tenen una relació directa amb els fets, si no la tinguessin, la meva felicitació seria encara més majúscula.

Us convido a visitar el web d’ARA i buscar-los pel títol des del cercador del que disposa la pàgina. Us apareixeran de seguida, però per llegir-los sencers us heu de registrar, un petit entrebanc. Tot i això espero que us animeu, perquè de veritat que valen la pena. Us deixo l’enllaç: http://www.ara.cat/

Si sou una mica ganduls i no voleu fer l’esforç d’haver-vos de registrar, tinc una alternativa: us deixo l’enllaç d’un “microrelat”; publicat ja fa un temps al diari “20 minutos”, escrit per una noia sorda postlocutiva. Duu per títol “Estrangera universal”. Veureu que hi ha forces comentaris, així que si teniu curiositat per saber què van pensar uns i altres en trobar-se amb aquest escrit, us animaria a llegir-lo i per què no, comentar-lo.
El podeu trobar en castellà, aquí.

Tot això m’ha fet pensar en una frase que vaig incloure fa temps en un escrit: “De vegades el silenci és la pau, d’altres un pes”. Jo fluctuo entre una cosa i una altra, hi ha vegades que ho veig d’una manera i d’altres m’inclino per la contrària. Quan jo la vaig escriure estava en una associació de persones sordes i de pares i mares de nens sords. Doncs bé, una mare (oient) d’un nen sord no va ser capaç d’acceptar que jo em pogués sentir en pau, per ella el silenci percebut per un sord mai podia associar-se amb la pau. Vaig sentir pena pel seu fill, pensant que aquesta dona no era capaç de tolerar els sentiments aliens i que potser acabés imposant els propis al seu fill sord.

Tot i que (ara imito al Mas de Polònia), jo el silenci, el que se’n diu silenci, mai el gaudeixo del tot, m’acompanyen els acúfens als que m’he anat acostumant. Si voleu saber exactament que són, us incito a visitar aquest web: http://spanish.hear-it.org/  i posar la paraula “acúfens” o “tinnitus” al cercador. Us sortiran uns quants articles interessants. Aquest web permet escollir altres idiomes com ara l’anglès, el francès o l’alemany. Afegeixo el logotip al lateral, així sempre ho tindreu a mà.

dimarts, 25 de gener de 2011

L’últim malson de Martínez Madero: els cas de Carles Quílez

Alguns deuen pensar que ja m’he oblidat del cas Millet i companyia, doncs no, tornaré sobre el tema d’aquí uns dies. Però ja que a l’últim apunt parlava de Martínez Madero, la mort del qual alguns dubten que sigui per causes “naturals”, torno al tema. David Martínez Madero, ex director de l’OAC, confiava plenament en Carles Quílez que s’ha vist embolicat en un assumpte de suborns i revelació de secrets. El jutge no l’havia citat com a imputat fins que David Martínez Madero va morir.

Bé, caldrà estar a l’aguait per veure si veritablement Carles Quílez és culpable o es tracta d’un ajust de comptes entre uns i altres. De moment em reservo l’opinió.

Aquí teniu la notícia publicada a diferents diaris, així amplieu mires:

El Periódico: “Imputat per suborn un càrrec de l’Oficina Antifrau de Catalunya”

El País: “Imputado un cargo de la Oficina Antifraude tras la declaración de un confidente policial”

Avui: “El jutge imputa un suborn al sotsdirector d’Antifrau”

La Vanguardia: “Imputado un alto cargo de Antifrau de Catalunya por cobrar sobornos de una trama de narcos

diumenge, 23 de gener de 2011

La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció

He de confessar que al començament, quan es va crear l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), em vaig mostrar una mica escèptica respecte a què podria fer, fins on podria arribar. Però la forma de fer del seu, lamentablement, ex director va ajudar, i molt, a que es destapessin assumptes que alguns haguessin preferit que continuessin amagats. Però no només es tractava de destapar, sinó també d’investigar i d’arribar al fons de la qüestió. Es va mantenir ferm i va actuar sense deixar-se acovardir per les pressions d’uns i d’altres. Però, segons diu El País a la necrològica publicada ahir, l’estrès va malmetre la seva salut. En els últims mesos aquest estrès va augmentar degut a la investigació sobre l’adjudicació irregular d’una plaça al Departament d’Interior de la Generalitat, l’assumpte de Rafael Olmos, del qual ja vaig parlar fa un temps en un altre apunt, aquí. També a la inculpació d'un dels homes de confiança de Martínez Madero en un altre assumpte. Tot i que ell, Martínez Madero, sempre va defensar la innocència de Carles Quílez.

“Curiós” és que amb l’arribada al govern de CIU el senyor Olmos s’hagi mantingut com a assessor ratificat pel conseller d’Interior Felip Puig.

Desitjo que l’OAC continuï funcionant com fins ara, perquè està claríssim que quan es tracta de corrupció pocs són els que decideixen fer-li front. Si visiteu el seu web, trobareu aquest escrit sobre la Institució:

“L’Oficina Antifrau és una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya, mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes, tals com l'ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d'interessos o l'ús en benefici privat d'informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.
És una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
S'adscriu al Parlament de Catalunya, la qual cosa la legitima i en garanteix la independència, per tal de complir amb equanimitat i eficàcia les funcions encomanades”

Si voleu visitar el web de l’OAC, aquí el teniu: http://www.antifrau.cat/

Us deixo també la necrològica, molt ben escrita, publicada a El País. Així com un article publicat a ARA, on es menta una entrevista que van fer a Martínez Madero el 5 de desembre. Llàstima!, no he aconseguit localitzar-la.

El País: David Martínez Madero, el fiscal que combatió la corrupción

ARA: Mor David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau

Sobre Rafael Olmos:

El País: Puig mantiene a Rafael Olmos como asesor de Interior

dissabte, 22 de gener de 2011

Ajudes tècniques: bucle magnètic i sistema de freqüència modulada (FM)

Si el que llegeix això és un oient, li demanaria que fes l’esforç d’imaginar-se una situació en què escoltar li resultés difícil, per la distància del que parla, per un elevat soroll de fons o potser per la mala acústica del lloc en què es trobés, són només exemples. A mesura que una persona va perdent audició s’ha d’anar adaptant, a poc a poc, a escoltar d’una forma diferent. De vegades no és una simple qüestió de volum, sinó de qualitat del so percebut, tot depèn del grau i tipus de sordesa.

Molta gent creu que una persona que perd audició soluciona el problema quan es posa uns audiòfons, com qui pateix miopia, es posa unes ulleres i tot queda resolt, doncs no, en el cas de l’oïda la cosa no és tan simple ni senzilla. Jo vaig passar dels audiòfons intracanals, els que es col·loquen dins el conducte auditiu, als retroauriculars, que van darrere les orelles. D’aquest darrers n'hi ha de més discrets i de ben visibles. Amb sordeses profundes (pregones) són ben grandots. Al començament els audiòfons pal·liaven la meva pèrdua, després, per si sols, ja no em van permetre comunicar-me adequadament, ni en qualsevol circumstància ni amb qualsevol persona, i la necessitat de guiar-me per allò que veia va anar en augment... i continua augmentant.

Tant el bucle magnètic com l’equip de FM (Freqüència Modulada) són ajuts addicionals que permeten que una persona portadora d’audiòfons o implant coclear pugui millorar l’audició en circumstàncies adverses, però tampoc vol dir que siguin la panacea i que tothom en pugui treure profit, la tecnologia ajuda, però no fa miracles i si una persona ja no té restes auditives que pugui aprofitar, doncs tururut. Jo encara puc gaudir de les prestacions que em dóna el sistema de FM si la persona que em parla ho fa com cal, però no sempre dels beneficis d’un bucle magnètic.

Després de tota aquesta introducció passo ja a explicar-vos com funciona un equip de FM. Consta d’un emissor, que recollirà la veu de la persona que parla, i d’un receptor que portarà la persona sorda. De receptors n’hi ha que es connecten directament a l’audiòfon retroauricular i n’hi ha que porten un bucle magnètic individual que pot tenir forma de collar o de ganxo que es penja darrera l’orella, aquest bucle individual substituiria els auriculars convencionals. Pel que fa als emissors n’hi ha alguns als que cal connectar un petit micròfon, que es pot ajustar amb una mena de pinça a la solapa de la persona que parla, d’altres ja porten el micròfon incorporat. Aquí sota teniu la imatge d’un equip FM Contego.

 


L’aparell de l’esquerra és l’emissor i el de la dreta (amb el bucle de coll connectat) és el receptor. Al receptor també es podrien adaptar uns auriculars convencionals. Si voleu més informació us deixo l’enllaç per descarregar-vos el manual en anglès, aquí.
Aquest sistema permet poder seguir una classe, una conferència o una visita guiada. És possible que hi hagi un sol emissor i diversos receptors, un per cada persona sorda.


Pel que fa a l’altre sistema, el bucle magnètic o d’inducció, igual que el sistema FM, transmet el senyal d’àudio directament a l’audiòfon, d’aquesta forma el soroll de fons, la reverberació o altres tipus de distorsions queden minimitzats. Els bucles magnètic que es col·loquen a auditoris o sales de teatre consten d’entrades d’àudio que van a parar a un amplificador del bucle d’inducció. Es crea un corrent a través del bucle col·locat a l’entorn d’un espai determinat (pot ser que sigui tota la sala o només una part d’ella) i això crea un camp magnètic. Els audiòfons o implants coclears que disposen de Telebobina capten aquest senyal magnètic i el transformen en senyal d’àudio que és recollit per l’usuari.

Aquest símbol identifica els llocs on hi ha bucles magnètics (fixes o portàtils)


Us torno a deixar un enllaç que ja vaig posar en una altra ocasió per si voleu informar-vos sobre bucles magnètics de tota mena, aquí. Atenció perquè per una banda s’explica què és un bucle i per una altra es pot veure l’aplicació del bucle a diferents àmbits.

Afegeixo un nou Web que correspon al proveïdor Ampetronic. Trobareu informació molt més detallada sobre els bucles d’inducció magnètica i la seva instal·lació, una qüestió clau per treure un bon rendiment. El Web original està en anglès, però si feu servir el navegador Google Chrome podreu traduir-lo a conveniència.
http://www.ampetronic.com/

divendres, 14 de gener de 2011

TED i la curiositat

La curiositat és quelcom que manté desperta la ment. Si algú em digués que no sent curiositat per res, jo exclamaria “Pobre!”. Penso que una persona d’aquesta mena hauria d’estar molt malament emocionalment i/o psíquicament parlant i, si no fos aquest el cas, encara caldria ampliar més encara l’exclamació.

Una de les coses que de vegades ajuden a ampliar la ment i els punts de vista són les conferències. Conferències sobre temes diversos, per exemple a CaixaForum o a CosmoCaixa hi ha sovint conferències interessants, però no sempre a l’abast de totes les persones. A l’auditori de CaixaForum hi ha instal·lat un bucle magnètic, malgrat això a no totes les persones sordes els serà suficient per poder seguir les conferències, doncs si el grau de sordesa és elevat i a sobre el conferenciant no parla amb la suficient claredat perquè una persona sorda el pugui seguir, encara que disposi d’ajuts addicionals (com una FM), serà força complicat. Parlo amb coneixement de causa, perquè jo ho he provat. Alguns dels que esteu llegint això no sabreu que és un bucle magnètic o a què em refereixo quan dic una FM, si teniu una mica de paciència a la propera entrada us ho explicaré.

La subtitulació seria ideal, però el subtitulat en directe d’una conferència, ara per ara, poques vegades es contempla com a alternativa. Potser hi ha qui pensa que posant un intèrpret de llengua de signes també s’asseguraria l’accessibilitat, però no, no totes les persones sordes coneixem la llengua de signes. Per tant, caldria tenir en compte tant la transcripció escrita (subtitulació) com la traducció en llengua de signes, així tots estaríem contents.

De moment per aquells que vulgueu gaudir d’algunes conferències, com jo, us recomano que doneu una ullada al lloc web de TED, que és un acrònim de Tecnologia, Entreteniment i Disseny (al final us deixaré l’enllaç).

Hi ha vídeos als que alguns voluntaris, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES!, han afegit subtítols en diverses llengües. No tots estan subtitulat, ni tots ho estaran en la llengua que coneixeu, però és un projecte obert i potser, poc a poc, més i més gent voluntariosa faci possible que puguem seguir tots els conferenciants sense problemes. Ja m’agradaria a mi que iniciatives d’aquesta mena s’estenguessin pertot arreu.

Bé, a tall d’exemple us deixo aquest vídeo on el senyor Ken Robinson no deixa gaire ben parades les escoles pel que fa al desenvolupament de la creativitat, aquí.

I ara sí, aquí teniu l’enllaç a aquest lloc web tan interessant: TED. No vol dir que us hagin d’agradar totes les xerrades, però de ben segur en trobareu alguna que us atregui.

dimarts, 11 de gener de 2011

Exposició del Primer Premi Internacional d'Esmalt Bagués-Masriera fins divendres

Si us agraden les coses fetes amb cura, suposo que sortireu satisfets de la visita a l’exposició de peces vingudes d’aquí i d’allà, objectes esmaltats de diverses parts dels món, que podeu trobar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi al Passeig Isabel II, 1, de Barcelona.

L’horari és el següent: de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores de dilluns a divendres. Divendres, 14 de gener, és l’últim dia. L’entrada és gratuïta.

La peça que veieu en aquesta imatge s’ha endut el Premi. És de l’esmaltador italià Ennio Piero Cestorano.

Si us animeu i hi aneu, trobareu exposades sobre una gran taula la major part de peces que veureu en aquest fulletó, aquí, que serveix al mateix temps per informar-vos sobre qui va prendre la iniciativa a l’hora de convocar aquest Premi.
Enllaç:
Web: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Altres:
Si teniu interès per aprendre aquesta tècnica podeu enllaçar amb aquesta pàgina de l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja, aquí.
També, a la Massana, podeu trobar dins dels cursos de formació permanent un d’anomenat “Esmalts al foc sobre metall”, aquí.

diumenge, 9 de gener de 2011

Va de cuina!

Jo que no sóc cuinera per naturalesa, sinó més aviat per necessitat, últimament estic donant-me alguns volts per blogs que tenen com a tema central la cuina o la rebosteria. La veritat és que n’hi ha la tira!

Com li he dit al Narcís, que acaba de crear un blog que duu per nom “la lionesa”, igual m’animo i tot, i acabo engrescant-me i preparant alguna de les delicioses postres que ell mostra.

Avui, casualitat també, m’ha arribat un enllaç d’un altre lloc,“cooking&tasting”, on hi ha nombrosos vídeos que han tingut la delicadesa de subtitular, al menys les parts essencials per aconseguir un bon resultat. A YouTube es poden trobar també, però potser és millor veure’ls des del lloc web, tan ben classificats com estan.

Us deixo aquesta mostra:



Enllaços:
La lionesa
Cooking&tasting

Altres:
Pa amb oli i xocolata
Cocinando con Ana

divendres, 7 de gener de 2011

Bye, bye, jutge!

Era d’esperar que el jutge Solaz fes un bon regalet a Millet i Montull i, de rebot, als que s’haguessin vist esquitxats pel pagament de comissions que van anar a engreixar les arques particulars de cert partit que, “casualitats” de la vida, ara governa en coalició amb un altre al que tampoc li aniria bé remoure la cosa. No em va sorprendre la notícia ahir, quan mirava el Telenotícies de TV3.

El senyor Juli Solaz abandona la instrucció del “cas Millet” sense haver fet gran cosa, ha marejat la perdiu durant any i mig. Això li ha valgut fins i tot les crítiques d’alguns companys que, a sobre, algú va tenir la barra de multar!

Altres mortals hem anat esperant i esperant a que es fes justícia, però la veritat és que no sé si els “senyors” Millet i Montull han arribat a retornar una mínima part del que es van embutxacar i... continuen lliures. Només van ser cridats a declarar dos cop pel jutge Solaz i si no hagués estat per la jutgessa Míriam de Rosa Palacio que instruïa el cas de l’hotel del Palau, no haguéssim tingut ni el plaer de veure’ls a la presó. Però el seu pas per la garjola va ser massa efímer, van sortir al cap de poc, quan “ja no va haver perill que fessin desaparèixer res que afectés a la causa o que fessin servir les seves influències per entorpir o influir en alguns implicats”. Potser la senyora Míriam de Rosa Palacio hauria d’agafar el relleu del jutge Solaz, doncs ella, en poc temps, va aconseguir aclarir l’assumpte de l’hotel del Palau, tot i que... no sé fins a quin punt alguns dels implicats continuen com si tal cosa.

En tot el temps d’instrucció del que ha gaudit, el jutge Juli Solaz no ha fet gran cosa, ja ho he dit, i, a sobre, ha rebut un ascens, sol·licitat per ell mateix, abans de mullar-se amb una altra qüestió més delicada el finançament il·legal de CDC. Torno a preguntar... serà casualitat o més aviat un premi per la seva “dedicació”?

Anirà a parar a la Secció 22 de l’Audiència de Barcelona, tampoc sé si farà res de bo allà, però la qüestió és que cobra, no? Si altres treballadors s'haguessin passat un any i mig embadalits, continuarien treballant?

Us deixo alguns articles d’avui:

El Periódico: “El jutge que investiga el saqueig del Palau deixa el cas per ascendir”
El País: “El juez del caso Palau se va sin investigar las comisiones a CDC”

I un altre més antic, per rememorar la tasca feta per la jutge Míriam de Rosa Palacio el passat juliol:

La Vanguardia: “La juez ordena prisión incondicional sin fianza para Millet y Montull por el caso del hotel del Palau”

dijous, 6 de gener de 2011

Un passeig per l'antiga Baetulo

Abans d’ahir vaig anar al Museu de Badalona que recentment ha reobert les portes després d’un temps de reformes. Per a tot aquell que vulgui fer-se a la idea de com vivien els romans entre el segle I aC., temps en què es va fundar l’antiga Baetulo, i el VI dC., aquesta visita és del tot recomanable.

Baetulo és anterior a Barcino. El jaciment arqueològic de Baetulo està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i tot aquell que ho visiti entendrà el motiu.

La immersió al subsòl del museu és impressionant. Un seguit de passarel·les metàl·liques i algunes plataformes de vidre et permeten veure des d'una petita alçada tot el panorama. El recorregut està ben dissenyat i vas trobant plafons on pots llegir un text que t’ajuda a situar-te i fer-te una idea d’allò que tens al davant. De vegades, al costat, també hi ha alguna còpia d’un antic relleu romà o d’algun objecte rellevant, que em sembla duraran poc, en un lloc ja havien pispat un, no l’original és clar, però... Dins grans vitrines es conserven, ara sí, objectes i restes arqueològiques diverses. Pots entretenir-te hores mirant aquí i allà! També es projecte un audiovisual, el qual no puc comentar doncs no em vaig quedar a mirar-ho. L’únic que puc dir és que no estava subtitulat,... Caram!

Com no vaig veure cap senyal que prohibís prendre fotos i tampoc sé si alertaven de tal cosa per megafonia, en vaig fer algunes. Us deixo unes quantes aquí:


Passarel·les

Recreació d'un ambient

Plafó explicatiu

Claveguera

Relleu que representa una carnisseria

Vitrina amb objectes diversos
Podeu visitar el lloc web del Museu de Badalona. És aquest: http://www.museudebadalona.cat/