He de confessar que al començament, quan es va crear l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), em vaig mostrar una mica escèptica respecte a què podria fer, fins on podria arribar. Però la forma de fer del seu, lamentablement, ex director va ajudar, i molt, a que es destapessin assumptes que alguns haguessin preferit que continuessin amagats. Però no només es tractava de destapar, sinó també d’investigar i d’arribar al fons de la qüestió. Es va mantenir ferm i va actuar sense deixar-se acovardir per les pressions d’uns i d’altres. Però, segons diu El País a la necrològica publicada ahir, l’estrès va malmetre la seva salut. En els últims mesos aquest estrès va augmentar degut a la investigació sobre l’adjudicació irregular d’una plaça al Departament d’Interior de la Generalitat, l’assumpte de Rafael Olmos, del qual ja vaig parlar fa un temps en un altre apunt, aquí. També a la inculpació d'un dels homes de confiança de Martínez Madero en un altre assumpte. Tot i que ell, Martínez Madero, sempre va defensar la innocència de Carles Quílez.
“Curiós” és que amb l’arribada al govern de CIU el senyor Olmos s’hagi mantingut com a assessor ratificat pel conseller d’Interior Felip Puig.
Desitjo que l’OAC continuï funcionant com fins ara, perquè està claríssim que quan es tracta de corrupció pocs són els que decideixen fer-li front. Si visiteu el seu web, trobareu aquest escrit sobre la Institució:
“L’Oficina Antifrau és una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya, mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes, tals com l'ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d'interessos o l'ús en benefici privat d'informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.
És una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
S'adscriu al Parlament de Catalunya, la qual cosa la legitima i en garanteix la independència, per tal de complir amb equanimitat i eficàcia les funcions encomanades”
Si voleu visitar el web de l’OAC, aquí el teniu: http://www.antifrau.cat/
Us deixo també la necrològica, molt ben escrita, publicada a El País. Així com un article publicat a ARA, on es menta una entrevista que van fer a Martínez Madero el 5 de desembre. Llàstima!, no he aconseguit localitzar-la.
El País: David Martínez Madero, el fiscal que combatió la corrupción
ARA: Mor David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau
Sobre Rafael Olmos:
El País: Puig mantiene a Rafael Olmos como asesor de Interior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada