Fa uns dies us parlava d’una entrevista esplèndida feta al programa Singulars a Carmen Sarasúa i Lourdes Benería. Us vaig dir que havia tingut sort de veure el programa a la televisió perquè el vídeo que s’havia penjat al web no estava subtitulat. Doncs bé, ara sí! Ja han afegit subtítols! Per tant, ho insereixo. Tot el que s’exposa fa reflexionar més encara sobre per què estem com estem.
Apunt relacionat publicat el 3 de maig:
Hi ha tota mena de crims
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Humans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Drets Humans. Mostrar tots els missatges
dissabte, 21 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
Hi ha tota mena de crims
Normalment segueixo el programa “Singulars” (l’enllaç del blog el podeu trobar a l’esquerra), això vol dir que cada dilluns a la nit tinc una cita prèvia i sort que ahir no me la vaig saltar, perquè si ho hagués fet, m’hagués quedat amb ganes de veure l’entrevista que va fer en Jaume Barberà a Carmen Sarasúa i a Lourdes Benería, dues economistes que van parlar sense embuts sobre els “crims econòmics contra la humanitat”.
El vídeo, que s’ha penjat ja al web de TV3, no té subtítols i la veritat que és una pena, us el volia inserir. No sé si la causa és una possible retallada pressupostària o que les entrevistades parlaven una en català i l’altra en castellà i algú ha pogut veure algun problema. A altres vídeos on es feien servir totes dues llengües sempre sortia algun “graciós” als comentaris dient la seva.
Sigui com sigui, si no teniu les orelles en forma, no podreu gaudir en concret d’aquesta entrevista, podeu prémer aquí, si us decidiu.
Carmen Sarasúa i Lourdes Benería van publicar un article, fa poc més d’un mes, titulat “Crims econòmics contra la humanitat” on deixaven clar que la majoria dels causants de la crisi econòmica s’ha enriquit i ningú ha exigit responsabilitats, sinó ben al contrari, sovint és el propi govern qui els protegeix i la justícia (en minúscula, perquè no es mereix una majúscula) no va darrera seu.
Així que quan la ministra d’economia Elena Salgado diu que “la crisi l’estan pagant els que no són responsables d’ella”, com bé ha recordat una de les entrevistades, li podríem preguntar també què fa el govern per posar remei a això, espera que continuïn pagant els mateixos? Això no és Islàndia i aquí sembla que, de moment, els que no hem causat la crisi encara no ens hem despertat o indignat prou.
Tinc pendent llegir un llibre publicat per Arcadi Oliveres que també va sortir a “Singulars” fa no gaire. Porta per títol “Aturem la crisi: les perversions d’un sistema que és possible canviar”. Aquesta entrevista va ser, així mateix, memorable i sí que la podeu veure amb subtítols, aquí.
Us deixo l’article al què he fet referència:
El País, 29 de març de 2011: “Crímenes económicos contra la humanidad”
El vídeo, que s’ha penjat ja al web de TV3, no té subtítols i la veritat que és una pena, us el volia inserir. No sé si la causa és una possible retallada pressupostària o que les entrevistades parlaven una en català i l’altra en castellà i algú ha pogut veure algun problema. A altres vídeos on es feien servir totes dues llengües sempre sortia algun “graciós” als comentaris dient la seva.
Sigui com sigui, si no teniu les orelles en forma, no podreu gaudir en concret d’aquesta entrevista, podeu prémer aquí, si us decidiu.
Carmen Sarasúa i Lourdes Benería van publicar un article, fa poc més d’un mes, titulat “Crims econòmics contra la humanitat” on deixaven clar que la majoria dels causants de la crisi econòmica s’ha enriquit i ningú ha exigit responsabilitats, sinó ben al contrari, sovint és el propi govern qui els protegeix i la justícia (en minúscula, perquè no es mereix una majúscula) no va darrera seu.
Així que quan la ministra d’economia Elena Salgado diu que “la crisi l’estan pagant els que no són responsables d’ella”, com bé ha recordat una de les entrevistades, li podríem preguntar també què fa el govern per posar remei a això, espera que continuïn pagant els mateixos? Això no és Islàndia i aquí sembla que, de moment, els que no hem causat la crisi encara no ens hem despertat o indignat prou.
Tinc pendent llegir un llibre publicat per Arcadi Oliveres que també va sortir a “Singulars” fa no gaire. Porta per títol “Aturem la crisi: les perversions d’un sistema que és possible canviar”. Aquesta entrevista va ser, així mateix, memorable i sí que la podeu veure amb subtítols, aquí.
Us deixo l’article al què he fet referència:
El País, 29 de març de 2011: “Crímenes económicos contra la humanidad”
dimarts, 12 d’abril del 2011
Torno al soldat Manning
He afegit un “se suposa” a la part de l’apunt anterior on parlava de la filtració de documents a Wikileaks pel soldat Manning, perquè, donat que encara no s’ha celebrat cap judici, seria avançar-me al veredicte. Però bé, a qui cal jutjar exactament, em pregunto jo, i per què.
EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.
Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.
D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.
No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.
Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:
El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”
EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.
Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.
D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.
No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.
Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:
El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”
diumenge, 10 d’abril del 2011
Wikileaks per dins i el soldat Manning
“Wikileaks per dins” és el títol que porta el llibre escrit per Daniel Domscheit-Berg, un antic col·laborador, o més que això, de Julian Assange. Daniel Domscheit-Berg ha deixat enrere l’àlies que feia servir quan actuava com a portaveu de l’organització.
Fa uns mesos va abandonar Wikileaks per discrepàncies amb Assange qui, de moment, no ha fet públics els documents referits a la banca, i mira que tinc curiositat!.
TV3 va emetre fa no gaire un documental de la televisió sueca SVT, “Wikirebels”, que ens acostava a la filosofia i la forma d’actuar de Wikileaks.
Ara el documental el podem trobar a YouTube en versió original i amb l’opció d’activar subtítols en castellà prement el botó CC, gràcies a algú que s’ha molestat en afegir-los. Si el voleu veure, feu clic aquí.
A hores d’ara, no sé si us recordareu del soldat Bradley Manning, qui, se suposa, va filtrar informació confidencial a Wikileaks sobre l’actuació de l’exèrcit dels EEUU durant la guerra d’Iraq. Doncs bé, Amnistia Internacional està duent a terme una campanya perquè se li doni un tracte digne, ho podeu llegir aquí i col·laborar-hi, no costa gaire.
Us deixo, per acabar, alguns articles i entrevistes on Daniel Domscheit-Berg dóna el seu punt de vista. Té intenció de posar en marxa ben aviat Openleaks, un nou web que servirà per difondre informació, però no pas per publicar-la directament:
El País, diumenge 30 de gener de 2011: “¿Assange? El mundo no necesita otro Mesías, otra estrella del pop”
El Periódico, dijous 7 d’abril de 2011: “Dins de Wikileaks”
ARA, dijous 7 d’abril de 2011, entrevista a Daniel Domscheit-Berg: “Amb Wikileaks s’ha obert un mercat negre de filtracions” (cal que us registreu)
Fa uns mesos va abandonar Wikileaks per discrepàncies amb Assange qui, de moment, no ha fet públics els documents referits a la banca, i mira que tinc curiositat!.
TV3 va emetre fa no gaire un documental de la televisió sueca SVT, “Wikirebels”, que ens acostava a la filosofia i la forma d’actuar de Wikileaks.
Ara el documental el podem trobar a YouTube en versió original i amb l’opció d’activar subtítols en castellà prement el botó CC, gràcies a algú que s’ha molestat en afegir-los. Si el voleu veure, feu clic aquí.
"Wikirebels", imatge capturada del web de TV3
Al documental es poden veure alguns dels vídeos sobre els abusos, per no dir directament crims, comesos a l’Iraq.
A hores d’ara, no sé si us recordareu del soldat Bradley Manning, qui, se suposa, va filtrar informació confidencial a Wikileaks sobre l’actuació de l’exèrcit dels EEUU durant la guerra d’Iraq. Doncs bé, Amnistia Internacional està duent a terme una campanya perquè se li doni un tracte digne, ho podeu llegir aquí i col·laborar-hi, no costa gaire.
Us deixo, per acabar, alguns articles i entrevistes on Daniel Domscheit-Berg dóna el seu punt de vista. Té intenció de posar en marxa ben aviat Openleaks, un nou web que servirà per difondre informació, però no pas per publicar-la directament:
El País, diumenge 30 de gener de 2011: “¿Assange? El mundo no necesita otro Mesías, otra estrella del pop”
El Periódico, dijous 7 d’abril de 2011: “Dins de Wikileaks”
ARA, dijous 7 d’abril de 2011, entrevista a Daniel Domscheit-Berg: “Amb Wikileaks s’ha obert un mercat negre de filtracions” (cal que us registreu)
diumenge, 15 de novembre del 2009
Si protestes massa...al manicomi!
A algú li pot semblar desconcertant o còmic el títol que he posat a aquesta entrada, però la veritat és que no té gens de gràcia.
Aquesta setmana, al Telenotícies de TV3, s'ha fet referència als abusos comesos a la Xina. Als reportatges s'explicava la situació per la que passen aquells que reclamen "massa" davant les autoritats. S'exposen a anar a parar a les "presons negres", presons clandestines com ara hospitals psiquiàtrics. A la pàgina web de "televisió a la carta" es poden trobar els vídeos emesos; un dimarts "Al manicomi per protestar" i l'altre dijous d'aquesta mateixa setmana "Crítiques de Human Rights Watch a la Xina". Com no tenen la delicadesa de subtitular-los, alguns de vosaltres no podreu saber què diuen.
Human Rights Watch ha publicat aquest dijous un nou informe que denuncia aquesta situació, que ve de llarg. Si voleu llegir la notícia sobre els fets, podeu anar directament a la pàgina d'aquesta organització on hi apareix. La titulen: "Xina: greus abusos de drets s'oculten a una xarxa secreta de presons negres".
Encara sort que aquí podem defensar els nostres drets sense exposar-nos a tot això. Tot i que, una altra forma subtil de discriminació és no fer-te cas quan presentes reclamacions o quan demanes que s'apliquin certes lleis. En fi... ja som conscients, alguns més que d'altres, que de vegades l'Administració "no sap", "no contesta".
Aquesta setmana, al Telenotícies de TV3, s'ha fet referència als abusos comesos a la Xina. Als reportatges s'explicava la situació per la que passen aquells que reclamen "massa" davant les autoritats. S'exposen a anar a parar a les "presons negres", presons clandestines com ara hospitals psiquiàtrics. A la pàgina web de "televisió a la carta" es poden trobar els vídeos emesos; un dimarts "Al manicomi per protestar" i l'altre dijous d'aquesta mateixa setmana "Crítiques de Human Rights Watch a la Xina". Com no tenen la delicadesa de subtitular-los, alguns de vosaltres no podreu saber què diuen.
Human Rights Watch ha publicat aquest dijous un nou informe que denuncia aquesta situació, que ve de llarg. Si voleu llegir la notícia sobre els fets, podeu anar directament a la pàgina d'aquesta organització on hi apareix. La titulen: "Xina: greus abusos de drets s'oculten a una xarxa secreta de presons negres".
Encara sort que aquí podem defensar els nostres drets sense exposar-nos a tot això. Tot i que, una altra forma subtil de discriminació és no fer-te cas quan presentes reclamacions o quan demanes que s'apliquin certes lleis. En fi... ja som conscients, alguns més que d'altres, que de vegades l'Administració "no sap", "no contesta".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)