dilluns, 17 de desembre del 2012

Clavegueres

Estic una mica rovellada, fa temps que no faig un apunt per al blog, així que començaré xino-xano. Ara estic més acostumada als escrits més sintètics que de, tant en tant, publico a Facebook, però divendres llegia una entrevista a l’ARA que m’ha donat motius per a retornar. L’entrevistat era Carlos Quílez, l’actual director d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Recordava haver escrit, aquí, alguna cosa sobre ell i vaig repescar l’entrada que vaig titular “L’últim malson de Martínez Madero”. Si hi aneu, veureu que deixava a l’aire cert assumpte, en Carlos Quílez es va veure imputat per un suposat cobrament de suborns, però al final res de res. A l’entrevista afirma: “...va ser una imputació de gent indecent i bastarda que em va colpejar a mi amb l’única intenció de fer mal al David (Martínez Madero), a altres membres de la fiscalia i a honorables comandaments dels cossos policials”.
Trobo que val la pena que us entretingueu a llegir l’entrevista en qüestió i no hi ha dubte que la novel·la que ha escrit, i a la que hi fa referència, serà d’allò més enriquidora, doncs sembla que coneix prou bé com es mouen certs personatges perquè els ha tractat en persona.
Jo encara no la tinc a les meves mans, aviat posaré remei i la llegiré.

Apunt directament relacionat:

ENTREVISTA, 14 de desembre de 2012:
Carlos Quílez: "Els corruptes se senten amb més impunitat i ara cometen més errors" (cal registrar-se)

La novel·la de Carlos Quílez: “Cerdos y gallinas

I un altre apunt:
La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció” (23/1/11)

dilluns, 30 de gener del 2012

Descans



M’estic prenent un breu descans pel que fa al blog, encara que tinc deures pendents...

dijous, 19 de gener del 2012

El Roto

Avui m’agradaria incidir en la peculiar manera que algú té de posar els punts sobre les is. Trobo que les vinyetes d’El Roto, Andrés Rábago, són d’allò més incisives. Sap copsar la realitat com ho fan pocs i trasllada als seus dibuixos, acompanyats de frases breus, l’essència de la qüestió. Sempre és crític amb els fets que ens envolten, no crec pas que els seus dibuixos puguin ser classificats simplement d’humorístics, més aviat, per a mi, són satírics, van més enllà del riure per riure.

Per exemple, llegiu el breu text i observeu la il·lustració d’aquesta vinyeta:


No us sembla tot un encert aquest plantejament?

Fa no gaire va publicar un llibre, “Viñetas para una crisis” (Mondadori), on es recopilen una vuitantena de vinyetes que reflecteixen la situació que estem patint des de l’any 2008. Penso que el demanaré com a regal d’aniversari. Admiro aquest home.

Per a aquells que no el tingueu present i estigueu interessats en saber què pensa, us suggeriria la lectura d’una entrevista publicada al quadern del diumenge de El Periódico.

ENTREVISTA
El Periódico, 15/1/12 (quadern del diumenge): "Els culpables de la crisi s'han escapat"
Altres:
El País, 30/11/11: "Rabia contra el sistema"
"El Roto o l'expressió de la realitat" (apunt anterior)

diumenge, 1 de gener del 2012

Sous sense crisi

Ha acabat l’any 2011 i molta gent ho ha passat malament. A uns els diners no els arriben per cobrir les necessitats bàsiques, altres han deixat de banda moltes coses per passar amb allò que és imprescindible, però sempre existeix un Olimp, un lloc des d’on alguns privilegiats observen la resta de mortals, o potser ni això, perquè els ignoren completament des de la seva privilegiada posició.

De sous sense crisi hi ha moltíssim, però ens centrarem en els dels directius de bancs i caixes que han rebut ajudes públiques. Després de llegir algunes notícies publicades a la premsa, la veritat és que m’envaeix una sensació de fàstic.

Per posar només un exemple, em centraré en una caixa que m’és propera, parlarem de CatalunyaCaixa. El seu president, Adolf Todó, cobra 1,55 milions l’any, així mateix, segons assegura EL PAÍS, té 3,46 milions en pensions i tot això ho ha aconseguit estant fitxat des de fa tres anys, els del declivi. No sé si heu notat que darrerament ens bombardegen amb força anuncis publicitaris que no busquen altra cosa que captar clients i això que l’Estat els va cedir 2.968 milions, és clar que amb aquests no en tenen prou.

Si voleu una mostra de com actuen alguns bancs i caixes no deixeu de donar una ullada al web d’ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya)

Articles a la premsa:

EL PAÍS, 31/12/11: "Las cajas con ayudas publican con malestar los sueldos de los directivos"
ARA, 30/12/11: "El president de CatalunyaCaixa cobra 1,5 milions d’euros l’any i el d’Unnim 61.000 euros"

dissabte, 24 de desembre del 2011

dilluns, 12 de desembre del 2011

Dues maneres




dissabte, 3 de desembre del 2011

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Us deixo el manifest elaborat al meu municipi amb motiu del “Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat”, terme aquest, “discapacitat”, que jo prefereixo a l'expressió “diversitat funcional”, si més no fins que trobi un document en què la “diversitat funcional” inclogui totes les persones amb discapacitat.
Si us molesteu en llegir el manifest veureu que al final es parla de les barreres arquitectòniques, però aquestes no són les úniques, encara que sí les més evidents. També hi ha barreres de comunicació i altres més difícils d’esquivar, les barreres mentals.

Enllaç adient:
Nacions Unides: “Enable: Els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat”