Estic una mica
rovellada, fa temps que no faig un apunt per al blog, així que començaré
xino-xano. Ara estic més acostumada als escrits més sintètics que de, tant en
tant, publico a Facebook, però divendres llegia una entrevista a l’ARA que m’ha
donat motius per a retornar. L’entrevistat era Carlos Quílez, l’actual director
d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Recordava haver escrit, aquí,
alguna cosa sobre ell i vaig repescar l’entrada que vaig titular “L’últim
malson de Martínez Madero”. Si hi aneu, veureu que deixava a l’aire cert
assumpte, en Carlos Quílez es va veure imputat per un suposat cobrament de
suborns, però al final res de res. A l’entrevista afirma: “...va ser una
imputació de gent indecent i bastarda que em va colpejar a mi amb l’única
intenció de fer mal al David (Martínez Madero), a altres membres de la fiscalia
i a honorables comandaments dels cossos policials”.
Trobo que val la
pena que us entretingueu a llegir l’entrevista en qüestió i no hi ha dubte que
la novel·la que ha escrit, i a la que hi fa referència, serà d’allò més
enriquidora, doncs sembla que coneix prou bé com es mouen certs personatges
perquè els ha tractat en persona.
Jo encara no la tinc
a les meves mans, aviat posaré remei i la llegiré.
Apunt directament
relacionat:
ENTREVISTA, 14 de
desembre de 2012:
Carlos Quílez: "Els corruptes se senten amb més impunitat i ara cometen més errors" (cal
registrar-se)
I un altre apunt:
“La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció” (23/1/11)