Pluja

Per combatre una mica l’ensopiment que m’entra després de tota una setmana ennuvolada i plujosa, he pensat en treure una mica de profit.

Fa un mes llegia a l’ARA un article de Xavier Roig que portava per títol “Saquejadors sense denunciants”. Em va cridar l’atenció perquè comparava alguns dels antics gestors de caixes d’estalvi amb el senyor Millet i aquest sortia ben parat, doncs el deixava simplement en una mena de “voluntari de la Creu Roja”, els altres el superaven amb escreix.

Com que ningú sembla voler aclarir la qüestió, igual que les gotes de pluja cauen i són xuclades pel terra o desfilen fins a retrobar-se i confondre´s, molts d’aquests gestors s’han retirat amb les butxaques plenes i “cap problema”. Com diu Xavier Roig el nostre periodisme no ha posat a la vista aquesta roba bruta, estem més al dia del que passa als EUA i a altres comunitats autònomes que no pas a casa nostra. Només es pot intuir, però alguns ho haurien d’investigar a fons.
 
Us deixo l’enllaç d’un llibre escrit per Xavier Roig que no crec deixi indiferent a ningú: “La dictadura de la incompetència”, Ed. La Campana

Sobre "el café para todos"

Fa anys aquesta expressió va sortir a llum. Un cop mort el dictador Franco van sentir-se amb força veus que demanaven llibertat, amnistia i... autonomia. Bé, l’autonomia no era pas una reivindicació que sonés a tot el territori, però sí a Catalunya. Després es van afegir altres, havia qui pensava si uns sí per què no nosaltres.

Diumenge, un reportatge de 30 minuts va fer un repàs a l’origen de la qüestió i penso que val la pena veure-ho, doncs les intervencions d’alguns dels implicats en l’assumpte autonòmic ajuden a entendre l’essència del cas. El títol del reportatge era Història del cafè (“para todos”). Us deixo l’enllaç, aquí (es dóna l’opció de subtitular el vídeo).

Ací teniu una mostra de les declaracions (extretes de la sinopsi que apareix al lloc web de 30 minuts):

"El tema autonómico estaba planteado en Cataluña y no estaba planteado en otros sitios -diu, en aquest reportatge, Rodolfo Martín Villa, ministre de la Governació en aquells anys i un dels artífexs de la transició espanyola-. Es decir, en Extremadura o en mi tierra, en la Meseta, el tema era libertad y amnistía. La autonomía podía venir luego, pero no estaba en las preferencias."

"Yo recuerdo que hizo fortuna la frase que decía: ‘No queremos ser más que nadie, pero tampoco menos'", recorda Rafael Escuredo, expresident de la Junta d'Andalusia.

"‘No menos que ellos'. ‘Ellos' sempre vol dir els catalans. No vol dir els bascos, perquè els bascos els tenen a part -matisa l'expresident Jordi Pujol-. Els bascos tenen, en un cert sentit hauríem de dir, potser la intel·ligència que ‘això d'Espanya, ja s'ho faran'. Nosaltres, en canvi, volem arreglar Espanya".

"Disset autonomies, disset parlaments, disset policies diferents! Escolti! Tot això representa unes despeses d'aquest ordre tan importants que no sé si l'estat ho podrà aguantar...! (Tarradelles al 1985)

Navegant per Internet, he trobat dos articles d’opinió d’Enric Juliana publicats a La Vanguardia que poden servir de complement:
LA VANGUARDIA, 23/1/11: “Así empezó el café para todos”
LA VANGUARDIA, 20/2/11: “La planta”
 
Potser us interessaria l’exposició “El naixement de la Generalitat de Catalunya” que es pot veure fins aquest diumenge, 25 de setembre, al Museu d’Història de Catalunya.

Sobre Catalunya

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

El vídeo, en anglès, està subtitulat en gran part en català. Si no caceu el que es diu quan es parla en català o en castellà, perquè en aquests moments no hi ha subtítols, podeu veure el vídeo en aquest altre enllaç, aquí, on únicament es subtitulen, en anglès, aquestes intervencions. Fent unes quantes filigranes més d’una persona sorda o amb deficiència auditiva podrà assabentar-se de tot el contingut, si es defensa mínimament amb l’anglès escrit, és clar. A falta d’una versió integrament subtitulada en català, és el que hi ha.

Haurem de conscienciar els que subtitulen i fer-los notar que els subtítols són útils per diverses raons, no només perquè no s'entengui una determinada llengua (parlada).

No me’n vaig de vacances i avui toca Millet... i companyia

Cadascú té les seves manies, oi? Doncs una de les meves és seguir el que envolta Millet... i companyia. Però reconec que el fet que això es vagi allargant i allargant fa que em vagi relaxant una mica. Darrerament, les notícies sobre les tres investigacions obertes les vaig pescant d’aquí i d’allà i, de vegades, se’m passa alguna d’aquelles que apareixen als mitjans de comunicació perquè, suposo, n’hi ha moltes que ja ni arriben, doncs no interessa “fer publicitat”. Tot i que, sabent la quantitat de gent que és capaç de votar polítics corruptes –fa no gaire en vam tenir una mostra-, ja no sé si el fet d’arribar al fons de la qüestió tindrà alguna implicació política, social, etc.

Fent memòria, les tres investigacions són les que fan referència a l’espoli de l’entitat, el suposat finançament irregular de CDC en època de Jordi Pujol i la construcció d’un Hotel al costat del Palau de la Música. D’aquest darrer cas, que porta la jutge Míriam de Rosa, no he aconseguit trobar res de nou, tot i que faig menció de dues notícies que indirectament tenen alguna cosa a veure, com ara el fet que Trias, el nou alcalde de Barcelona, sembla que manté, si no ha canviat de parer, dins del seu equip de govern un dels imputats (Ramon Massaguer); i l’altra, el pas a segona línia de l’altre imputat, Ramon García-Bragado, que segons va declarar pensa tornar al consistori “per parlar de les conclusions del cas”.

D’altra banda, el jutge Miguel Ángel Tabarés va elevar la fiança de Fèlix Millet i Jordi Montull a 24 milions i va imposar una altra, gens menyspreable, a Gemma Montull abans de deixar el cas Palau en mans del jutge Josep Maria Pijuan (recordem que Tabarés ocupava la plaça només de forma provisional a l’espera del nou titular del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona). Igual que va fer Tabarés, Pijuan ha donat senyals de voler tirar endavant el procés, tot el contrari del que va fer el jutge Juli Solaz que els va precedir.

Bé, cal dir que, de moment, la presó sembla que no espera ningú. Millet i Montull i altres “clarament” (ho poso entre cometes perquè no pugui dir ningú que sóc massa categòrica) lligats a l’espoli continuen lliures, encara que segons diuen alguns mitjans la qüestió de l’espoli del Palau està quasi resolta, jurídicament parlant s’entén. L’altra, la del suposat finançament irregular de CDC va progressant, “progressant adequadament”. Van sortint proves per aquí i per allà, factures i proves de pagaments, algunes que no se sap ben bé on estaven amagades quan fa un parell d’anys els mossos van entrar al Palau.

El nou jutge ha imputat Àngel Colom, mentre Joana Ortega, la nostra vicepresidenta encara que alguns no l’haguem votada, surt en defensa de la seva presumpció d’innocència. Jo em pregunto a qui vol “absoldre” exactament aquesta senyora. Josep Maria Pijuan també ha imputat l’exdirectora general del Palau de la Música, Rosa Garicano, qui va afirmar que desconeixia els tripijocs, per dir-ho molt suaument, de Millet i Montull. Ai!, dolça “innocència”...

Altres apunts relacionats dins del blog:

Corrupció casolana, o sigui, de casa (15/4/11)
El “cas Millet” –i el que penja- engega de nou? (20/2/11)
Bye, bye, jutge! (7/1/11)
Compte amb el que alguns poden fer! (9/11/09)

Recull de notícies clau:


EL PERIÓDICO, 30/4/11: "El jutge eleva la fiança de Millet i Montull a 24 milions d'euros"
EL PAÍS, 1/5/11: “El juez eleva la fianza para Millet y Montull de 3,6 a 24 millones”
...

EL PERIÓDICO, 23/5/11: "El jutge del cas Unió ha estat nomenat per encarregar-se del cas Millet"
...

EL PERIÓDICO, 21/6/11: "El jutge cita a declarar Colom perquè expliqui per què Millet li va entregar 75.000 euros"
EL PAÍS, 21/6/11: “El juez imputa a Rosa Garicano y a Àngel Colom por el caso Palau"
EL PAÍS, 22/6/11: "El juez ve indicios de que Garicano conocía el desvío de fondos del Palau"
ARA, 22/6/11: “Joana Ortega surt en defensa de la presumpció d’innocència d’Àngel Colom”
EL PAÍS, 30/6/10 Àngel Colom: "Millet me pagó porque me avalaba mi trayectoria nacionalista"
ARA, 18/7/11: "L'exdirectora general del Palau de la Música reitera davant del jutge que desconeixia el desfalc de Millet i Montull"
ARA, 18/7/11: "Rosa Garicano surt del jutjat després de declarar una hora i mitja pel cas Millet"
EL PERIÓDICO, 28/7/11: "Àngel Colom proposa tornar els diners que li va donar Millet"
...

EL PAÍS, 27/5/11: “El juez del caso Palau imputa a seis directivos de empresas ligadas a CDC”
EL PERIÓDICO, 28/6/11: "Els Mossos troben més factures sospitoses en el cas Millet"
EL PAÍS, 29/6/11: “Los proveedores de CDC no tienen facturas de sus supuestos trabajos para el Palau”
EL PERIÓDICO, 16/7/11: "El Palau aporta al jutge més proves dels pagament de Ferrovial a Millet"
...

En relació a les persones imputades en el cas de l’hotel del Palau:
EL PAÍS, 30/6/11: “Trias mantiene a un imputado por el caso del hotel del Palau”
EL PAÍS, 28/6/11: “Doce concejales se despiden en un emotivo pleno en Barcelona”
...

Altres:
EL PERIÓDICO, 3/8/11: “Vacances del senyor Millet”
ARA, 23/7/11: "Dos anys i Millet segueix lliure" (cal registrar-se)
EL PAÍS. A FONDO: Félix Millet i Tusell

Corrupció casolana, o sigui, de casa

Fa segles que no parlo del “cas Millet” i de tot el que se’n deriva, i mira que n’hi ha de novetats! Tenia el tema una mica arraconat, així que m’hauré de posar les piles.

A l’actualitat tenim tres fronts oberts. La jutge Miríam de Rosa Palacio continua amb el cas de l’hotel Palau, on hi ha implicats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona per les “facilitats” que van donar a l’hora de tirar endavant el projecte. També tenim al jutge Miguel Ángel Tabarés que se n’ocupa de dues causes més. Per una banda, l’espoliació del Palau de la Música perpetrada per Fèlix Millet i per Jordi Montull i, per l’altra, el suposat pagament de comissions a CDC camuflades a través del Palau.

Al final va ser el jutge Tabarés qui es va haver de mullar amb l’assumpte de les comissions i, gràcies a ell, sembla que la causa tira endavant. Ja estan imputats uns quants, entre ells Daniel Osàcar, extresorer de CDC i un directiu de Ferrovial, l’empresa que suposadament pagava les comissions per obtenir obra pública en temps de Jordi Pujol. Han declarat també dos administradors de l’empresa GPO Ingeniería, a part, és clar, dels “mitjancers”.

Aquesta setmana tant Fèlix Millet com Jordi Montull s’han negat a parlar davant el jutge sobre l’assumpte de les comissions i, cosa que em va fer molta gràcia, l’exdirectora financera, Gemma Montull, va dir que el seu sou, de 8.500 euros al mes, no incloïa pensar i, per tant, no va notar que fossin sospitosos els quantiosos pagaments que anotava, no va sentir “curiositat” per saber el seu origen ni la seva destinació.

Avui, per cert, Daniel Osácar ha anat a declarar ben acompanyat. Oriol Pujol i Jordi Turull, un secretari general adjunt de CIU i l’altre diputat i portaveu parlamentari de la mateixa coalició, no l’han deixat pas sol.

Bé, i pel que fa a l’espoliació, sembla que segons els darrer càlculs Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar 35 milions d’euros, que es diu ràpid però són un munt de calés. A principis de març la Fiscalia va demanar que la fiança dipositada al jutjat per assegurar una futura responsabilitat civil passés dels 3,3 milions que va estipular l’anterior jutge, en Juli Solaz, a 23 milions d’euros. Els 23 queden lluny encara dels 35, no creieu? No sé si s’ha confirmat aquest canvi en la fiança, ho hauré d’esbrinar.

Altres apunts sobre la qüestió:

El cas Millet –i el que penja- engega de nou?
Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!
 
Notícies rellevants:
 
ESPOLIACIÓ DEL PALAU

El País, 2 de març de 2011: “La Fiscalía pide que Millet y Montull amplíen a 23 millones la fianza depositada en el juzgado”
El Periódico, 2 de març de 2011: “El fiscal exigeix ara a Millet i Montull 23 milions d’euros pel saqueig del Palau”

HOTEL PALAU

El País, 14 d’abril de 2011: “La juez rechaza archivar la causa contra García-Bragado por el hotel del Palau”
El Periódico, 29 de març de 2011: “La jutge rebutja arxivar la causa contra l’exgerent d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Massaguer, pel cas de l’Hotel del Palau”

COMISSIONS A CDC

El Periódico, 13 d’abril de 2011: “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”
El País, 14 d’abril de 2011: “Montull dice que no le pagan “por pensar” y que ignora los pagos a CDC”
El País, 18 de març de 2011: “Imputado el extesorero de Convergencia por comisiones ilegales del caso Palau”
El Periódico, 17 de març de 2011: “El jutge del cas Millet imputa Osàcar en el desviament de fons a CDC”

El "cas Millet" -i el que penja- engega de nou?

Aquesta setmana hi ha hagut novetats, si més no burocràtiques, en el "cas Millet i companyia". Recordareu, si us manteniu una mica al dia, que abans de dir l’adéu definitiu, el jutge Juli Solaz va decidir que per una banda s’havia d’investigar l’espoli del Palau de la Música i per una altra el presumpte finançament il·legal de CDC, en aquest últim cas, sense imputar ningú. Abans de marxar li va agafar una mena de rampell i va “protestar” pel canvi de criteri del Consorci del Palau que, passades les eleccions autonòmiques, ja no demanava imputacions. Cosa gens estranya, si es té en compte qui forma part del Consorci i el canvi de govern després de la patacada socialista.

Però... si aquest jutge no tenia ganes de mullar-se! Va anar allargant i allargant la instrucció del cas i va decidir passar la patata calenta a un altre. Bé, i aquest altre ha arribat.

Aquesta setmana el jutjat del cas Millet té com a nou instructor el jutge Miguel Ángel Tabarés, però només de forma provisional, fins que no s’anomeni un magistrat que ocupi la plaça que ha deixat vacant el que alguns nomenaven “jutge caragol”. Veurem si el senyor Tabarés té intenció de donar canya o vol deixar que el temps passi sense pena ni glòria esperant que arribi el nou titular del jutjat número 30.

Una altra novetat és que la Fiscalia Anticorrupció es farà càrrec de la investigació. En concret el fiscal Emili Sánchez Ulled a qui no li resulta pas aliè el cas. De nou, uf, s’haurà de concretar a qui es vol imputar per la qüestió del presumpte finançament il·legal.

Veurem si el nou jutge acaba donant el vist-i-plau a les actuacions de la fiscalia o si les rebutja o entorpeix, per tal que això sigui un altre conte dels que mai acaben.

Us deixo aquí alguns dels darrers articles publicats a la premsa:

El Periódico, 17 de febrer de 20011: “La Fiscalia Anticorrupció es fa càrrec del cas Millet”
El País, 18 de febrer de 2011: “Un fiscal anticorrupción asume el caso Palau y las supuestas comisiones a CDC”
Diari ARA, 15 de febrer de 2011: “El jutjat del cas Millet ja té nou instructor”
 
I per fer memòria:


Diari ARA, 17 de gener de 2011: “La secretària confirma la constant relació de Millet amb el tresorer de CDC”
El Periódico, 21 de gener de 2011: “El jutge del cas Millet estima que hi ha indicis de delicte en els pagaments a CDC”. Si preferiu llegir-lo en castellà, aquí.

Altres apunts d’aquest blog referents al “cas Millet”:


Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!

Bye, bye, jutge!

Era d’esperar que el jutge Solaz fes un bon regalet a Millet i Montull i, de rebot, als que s’haguessin vist esquitxats pel pagament de comissions que van anar a engreixar les arques particulars de cert partit que, “casualitats” de la vida, ara governa en coalició amb un altre al que tampoc li aniria bé remoure la cosa. No em va sorprendre la notícia ahir, quan mirava el Telenotícies de TV3.

El senyor Juli Solaz abandona la instrucció del “cas Millet” sense haver fet gran cosa, ha marejat la perdiu durant any i mig. Això li ha valgut fins i tot les crítiques d’alguns companys que, a sobre, algú va tenir la barra de multar!

Altres mortals hem anat esperant i esperant a que es fes justícia, però la veritat és que no sé si els “senyors” Millet i Montull han arribat a retornar una mínima part del que es van embutxacar i... continuen lliures. Només van ser cridats a declarar dos cop pel jutge Solaz i si no hagués estat per la jutgessa Míriam de Rosa Palacio que instruïa el cas de l’hotel del Palau, no haguéssim tingut ni el plaer de veure’ls a la presó. Però el seu pas per la garjola va ser massa efímer, van sortir al cap de poc, quan “ja no va haver perill que fessin desaparèixer res que afectés a la causa o que fessin servir les seves influències per entorpir o influir en alguns implicats”. Potser la senyora Míriam de Rosa Palacio hauria d’agafar el relleu del jutge Solaz, doncs ella, en poc temps, va aconseguir aclarir l’assumpte de l’hotel del Palau, tot i que... no sé fins a quin punt alguns dels implicats continuen com si tal cosa.

En tot el temps d’instrucció del que ha gaudit, el jutge Juli Solaz no ha fet gran cosa, ja ho he dit, i, a sobre, ha rebut un ascens, sol·licitat per ell mateix, abans de mullar-se amb una altra qüestió més delicada el finançament il·legal de CDC. Torno a preguntar... serà casualitat o més aviat un premi per la seva “dedicació”?

Anirà a parar a la Secció 22 de l’Audiència de Barcelona, tampoc sé si farà res de bo allà, però la qüestió és que cobra, no? Si altres treballadors s'haguessin passat un any i mig embadalits, continuarien treballant?

Us deixo alguns articles d’avui:

El Periódico: “El jutge que investiga el saqueig del Palau deixa el cas per ascendir”
El País: “El juez del caso Palau se va sin investigar las comisiones a CDC”

I un altre més antic, per rememorar la tasca feta per la jutge Míriam de Rosa Palacio el passat juliol:

La Vanguardia: “La juez ordena prisión incondicional sin fianza para Millet y Montull por el caso del hotel del Palau”

Compte amb el que alguns poden fer!

Ara que el cas Millet, concreto, Fèlix Millet, per ser justos amb d'altres que no volen ser esquitxats, no ocupa dia si dia no el Telenotícies, volia comentar un punt d'un article publicat a El Periódico el dia 24 d'octubre.

S'explicava com Millet havia modificat els estatuts l'any 2002 per evitar l'interventor local. O sigui, va fer que la figura de l'interventor municipal fos esborrada del mapa i que amb només la intervenció del director administratiu, el seu col·lega Jordi Montull, es poguessin autoritzar les despeses fetes, ja no sé si al consorci, a la fundació o què. He de dir que he perdut la pista donada l'acumulació de càrrecs que té el "senyor" Millet al seu currículum.

Però el pitjor d'aquesta història és que al diari s'assegurava que el 8 de març d'aquell any la Generalitat havia donat el seu vist i plau. En concret la subdirecció general de control de la Conselleria d'Economia va acceptar aquesta oferta i va enviar una carta a Millet on es deia que s'acceptava la supressió d'aquest interventor per "agilitzar el procés intern d'operacions comptables". I vaja si ho va agilitzar el "senyor" Millet!

En fi, si m'he de creure el que es deia al diari, la Generalitat va passar per alt controlar les subvencions donades. Després parlen de manca de pressupost per dur a terme certs projectes, propostes... i tirar endavant algunes lleis que de moment estan arraconades.

Veure'm si qui toca rep un càstig exemplar. No hi ha com ser un aposentat burgés sense principis ni escrúpols per enlluernar a més d'un. ¿Què estaran pensant ara aquests que es van deixar captivar? Hi pensen?