dilluns, 30 de gener de 2012

Descans



M’estic prenent un breu descans pel que fa al blog, encara que tinc deures pendents...

dijous, 19 de gener de 2012

El Roto

Avui m’agradaria incidir en la peculiar manera que algú té de posar els punts sobre les is. Trobo que les vinyetes d’El Roto, Andrés Rábago, són d’allò més incisives. Sap copsar la realitat com ho fan pocs i trasllada als seus dibuixos, acompanyats de frases breus, l’essència de la qüestió. Sempre és crític amb els fets que ens envolten, no crec pas que els seus dibuixos puguin ser classificats simplement d’humorístics, més aviat, per a mi, són satírics, van més enllà del riure per riure.

Per exemple, llegiu el breu text i observeu la il·lustració d’aquesta vinyeta:


No us sembla tot un encert aquest plantejament?

Fa no gaire va publicar un llibre, “Viñetas para una crisis” (Mondadori), on es recopilen una vuitantena de vinyetes que reflecteixen la situació que estem patint des de l’any 2008. Penso que el demanaré com a regal d’aniversari. Admiro aquest home.

Per a aquells que no el tingueu present i estigueu interessats en saber què pensa, us suggeriria la lectura d’una entrevista publicada al quadern del diumenge de El Periódico.

ENTREVISTA
El Periódico, 15/1/12 (quadern del diumenge): "Els culpables de la crisi s'han escapat"
Altres:
El País, 30/11/11: "Rabia contra el sistema"
"El Roto o l'expressió de la realitat" (apunt anterior)

diumenge, 1 de gener de 2012

Sous sense crisi

Ha acabat l’any 2011 i molta gent ho ha passat malament. A uns els diners no els arriben per cobrir les necessitats bàsiques, altres han deixat de banda moltes coses per passar amb allò que és imprescindible, però sempre existeix un Olimp, un lloc des d’on alguns privilegiats observen la resta de mortals, o potser ni això, perquè els ignoren completament des de la seva privilegiada posició.

De sous sense crisi hi ha moltíssim, però ens centrarem en els dels directius de bancs i caixes que han rebut ajudes públiques. Després de llegir algunes notícies publicades a la premsa, la veritat és que m’envaeix una sensació de fàstic.

Per posar només un exemple, em centraré en una caixa que m’és propera, parlarem de CatalunyaCaixa. El seu president, Adolf Todó, cobra 1,55 milions l’any, així mateix, segons assegura EL PAÍS, té 3,46 milions en pensions i tot això ho ha aconseguit estant fitxat des de fa tres anys, els del declivi. No sé si heu notat que darrerament ens bombardegen amb força anuncis publicitaris que no busquen altra cosa que captar clients i això que l’Estat els va cedir 2.968 milions, és clar que amb aquests no en tenen prou.

Si voleu una mostra de com actuen alguns bancs i caixes no deixeu de donar una ullada al web d’ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya)

Articles a la premsa:

EL PAÍS, 31/12/11: "Las cajas con ayudas publican con malestar los sueldos de los directivos"
ARA, 30/12/11: "El president de CatalunyaCaixa cobra 1,5 milions d’euros l’any i el d’Unnim 61.000 euros"