divendres, 29 d’abril de 2011

Guardiola for president!

Vaig veure la segona part de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Reial Madrid i he de confessar que em vaig avorrir com una ostra. El Barça no l’encertava i els del Reial Madrid semblaven estaquirots que tenien com a únic objectiu evitar l’atac del contrari, fins que al final a C. Ronaldo li va donar per moure’s una mica, estava força descansat el noi, i va marcar.

Aquest dimecres, en canvi, al partit de la Champions, que ha tornat a enfrontar tots dos equips, la cosa va ser molt més entretinguda. Els madrilenys tornaven a fer de la defensa el seu baluard, a més a més, de fer ostentació d’un joc brut continu que va arribar a acabar fins i tot amb la “paciència” de l’àrbitre i va portar a l’expulsió de Pepe. Crec que els madrilenys es van guanyar a pols aquesta expulsió per tot un compendi d’accions anteriors que van anar servint per escalfar motors. El Barça, per sort, dimecres estava molt més inspirat i Messi va aconseguir ficar-se per on semblava impossible. En definitiva, els del Reial Madrid van haver d’empassar-se dos gols, dos a zero!

Que consti que a mi el futbol no em treu la son, ni tan sols sóc aficionada, però un Barça-Real Madrid és molt més que futbol. Visca el Barça! Visca Catalunya!

De Mourinho prefereixo no parlar-ne, en canvi a Guardiola el faria president i tot.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Les meves roses particulars

Avui, amb una mica de retard, he descobert un parell de “roses” ben singulars. I aquí estan, gràcies a la càmera del meu mòbil.

Guix (rosa del desert)

Moscovita


dilluns, 18 d’abril de 2011

Arbres i poetes al Museu Blau

No visc pas envoltada d’arbres, sinó al bell mig del ciment i l’asfalt. M’agraden els carrers amb arbres, trobo que els donen vida i els fan més acollidors. Quan fa anys vaig venir a viure a Sant Adrià hi havia un carrer, prop de casa meva, amb uns arbres altíssims, majestuosos, que deurien tenir una pila d’anys, fins que un dia se’ls va ocórrer talar-los. Segons sembla a algú li molestava que en arribar la primavera deixessin anar uns flocs blanquinosos i... adéu-siau. Al seu lloc van plantar uns altres, no em pregunteu de quina espècie perquè no sóc pas una experta, però em podria il·lustrar una mica.

Avui mentre tafanejava el lloc web on es pot trobar informació sobre el Museu de Ciències Naturals, el Museu Blau, el Jardí Botànic i d’altres, m’ha cridat l’atenció un llibre que serà el protagonista de la nova edició del Club de Lectura a la Mediateca del Museu Blau. No tinc pas intenció d’anar al club de lectura perquè no m’assabentaria de res, en canvi sí que m’ha picat la curiositat pel llibre. Es tracta d’una antologia poètica: “Els arbres a la poesia catalana”, de Jordi Bigues i M. Victòria Solina, editada per 3i4 en la col·lecció El Grill.

Detall de la portada del llibre

Per cert, fins al 30 de juny l’entrada al recent inaugurat Museu Blau és lliure, aprofiteu! Trobareu tota la informació aquí: http://www.museuciencies.bcn.cat/

divendres, 15 d’abril de 2011

Corrupció casolana, o sigui, de casa

Fa segles que no parlo del “cas Millet” i de tot el que se’n deriva, i mira que n’hi ha de novetats! Tenia el tema una mica arraconat, així que m’hauré de posar les piles.

A l’actualitat tenim tres fronts oberts. La jutge Miríam de Rosa Palacio continua amb el cas de l’hotel Palau, on hi ha implicats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona per les “facilitats” que van donar a l’hora de tirar endavant el projecte. També tenim al jutge Miguel Ángel Tabarés que se n’ocupa de dues causes més. Per una banda, l’espoliació del Palau de la Música perpetrada per Fèlix Millet i per Jordi Montull i, per l’altra, el suposat pagament de comissions a CDC camuflades a través del Palau.

Al final va ser el jutge Tabarés qui es va haver de mullar amb l’assumpte de les comissions i, gràcies a ell, sembla que la causa tira endavant. Ja estan imputats uns quants, entre ells Daniel Osàcar, extresorer de CDC i un directiu de Ferrovial, l’empresa que suposadament pagava les comissions per obtenir obra pública en temps de Jordi Pujol. Han declarat també dos administradors de l’empresa GPO Ingeniería, a part, és clar, dels “mitjancers”.

Aquesta setmana tant Fèlix Millet com Jordi Montull s’han negat a parlar davant el jutge sobre l’assumpte de les comissions i, cosa que em va fer molta gràcia, l’exdirectora financera, Gemma Montull, va dir que el seu sou, de 8.500 euros al mes, no incloïa pensar i, per tant, no va notar que fossin sospitosos els quantiosos pagaments que anotava, no va sentir “curiositat” per saber el seu origen ni la seva destinació.

Avui, per cert, Daniel Osácar ha anat a declarar ben acompanyat. Oriol Pujol i Jordi Turull, un secretari general adjunt de CIU i l’altre diputat i portaveu parlamentari de la mateixa coalició, no l’han deixat pas sol.

Bé, i pel que fa a l’espoliació, sembla que segons els darrer càlculs Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar 35 milions d’euros, que es diu ràpid però són un munt de calés. A principis de març la Fiscalia va demanar que la fiança dipositada al jutjat per assegurar una futura responsabilitat civil passés dels 3,3 milions que va estipular l’anterior jutge, en Juli Solaz, a 23 milions d’euros. Els 23 queden lluny encara dels 35, no creieu? No sé si s’ha confirmat aquest canvi en la fiança, ho hauré d’esbrinar.

Altres apunts sobre la qüestió:

El cas Millet –i el que penja- engega de nou?
Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!
 
Notícies rellevants:
 
ESPOLIACIÓ DEL PALAU

El País, 2 de març de 2011: “La Fiscalía pide que Millet y Montull amplíen a 23 millones la fianza depositada en el juzgado”
El Periódico, 2 de març de 2011: “El fiscal exigeix ara a Millet i Montull 23 milions d’euros pel saqueig del Palau”

HOTEL PALAU

El País, 14 d’abril de 2011: “La juez rechaza archivar la causa contra García-Bragado por el hotel del Palau”
El Periódico, 29 de març de 2011: “La jutge rebutja arxivar la causa contra l’exgerent d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Massaguer, pel cas de l’Hotel del Palau”

COMISSIONS A CDC

El Periódico, 13 d’abril de 2011: “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”
El País, 14 d’abril de 2011: “Montull dice que no le pagan “por pensar” y que ignora los pagos a CDC”
El País, 18 de març de 2011: “Imputado el extesorero de Convergencia por comisiones ilegales del caso Palau
El Periódico, 17 de març de 2011: “El jutge del cas Millet imputa Osàcar en el desviament de fons a CDC”

dimecres, 13 d’abril de 2011

Txernòbil, Fukushima… i després?

Txernòbil va ser un preàmbul, Fukushima una continuació, tindrem un final? Tot depèn de nosaltres. El pitjor de tot això és que no podem considerar que per no tenir una central nuclear al costat estem sans i estalvis. La radioactivitat no és una qüestió que s’hagi de banalitzar.
Piers Paul Read, al documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, diu: “...s’hauria de recordar com un exemple de l’arrogància humana que es pensa que la ciència ho pot resoldre tot”. La situació de Fukushima podria ser també una mostra d’aquesta arrogància?

Ahir el Japó va equiparar la catàstrofe de Fukushima a la de Txèrnobil i li va adjudicar un 7 dins l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears, el màxim grau. Com si el terratrèmol i el posterior tsunami no haguessin estat suficients, ara toca Fukushima i les seves conseqüències.

Aquí teniu el documental esmentat, que podreu veure fins el 18/04/2011, un article i un “especial”:

El documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, el podeu veure al web de TV3 fins a les 21:35 del proper dilluns, la distribució del vídeo és limitada:
http://www.tv3.cat/videos/2864170/Lhora-zero-la-catastrofe-de-Txernobil

El País, 12 d’abril de 2011: “Japón sitúa Fukushima a nivel de Chernóbil”
 
Especial, EL PAÍS.COM: Cronologia de la tragèdia de Japó al llarg de 10 dies. Inclou vídeos, articles, fotografies, etc.: http://www.elpais.com/especial/terremoto-japon-2011/

dimarts, 12 d’abril de 2011

Torno al soldat Manning

He afegit un “se suposa” a la part de l’apunt anterior on parlava de la filtració de documents a Wikileaks pel soldat Manning, perquè, donat que encara no s’ha celebrat cap judici, seria avançar-me al veredicte. Però bé, a qui cal jutjar exactament, em pregunto jo, i per què.

EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.

Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.

D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.

No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.

Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:

El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”

diumenge, 10 d’abril de 2011

Wikileaks per dins i el soldat Manning

“Wikileaks per dins” és el títol que porta el llibre escrit per Daniel Domscheit-Berg, un antic col·laborador, o més que això, de Julian Assange. Daniel Domscheit-Berg ha deixat enrere l’àlies que feia servir quan actuava com a portaveu de l’organització.

Fa uns mesos va abandonar Wikileaks per discrepàncies amb Assange qui, de moment, no ha fet públics els documents referits a la banca, i mira que tinc curiositat!.

TV3 va emetre fa no gaire un documental de la televisió sueca SVT, “Wikirebels”, que ens acostava a la filosofia i la forma d’actuar de Wikileaks.

Ara el documental el podem trobar a YouTube en versió original i amb l’opció d’activar subtítols en castellà prement el botó CC, gràcies a algú que s’ha molestat en afegir-los. Si el voleu veure, feu clic aquí.
 
"Wikirebels", imatge capturada del web de TV3

Al documental es poden veure alguns dels vídeos sobre els abusos, per no dir directament crims, comesos a l’Iraq.

A hores d’ara, no sé si us recordareu del soldat Bradley Manning, qui, se suposa, va filtrar informació confidencial a Wikileaks sobre l’actuació de l’exèrcit dels EEUU durant la guerra d’Iraq. Doncs bé, Amnistia Internacional està duent a terme una campanya perquè se li doni un tracte digne, ho podeu llegir aquí i col·laborar-hi, no costa gaire.
 
Us deixo, per acabar, alguns articles i entrevistes on Daniel Domscheit-Berg dóna el seu punt de vista. Té intenció de posar en marxa ben aviat Openleaks, un nou web que servirà per difondre informació, però no pas per publicar-la directament:

El País, diumenge 30 de gener de 2011: “¿Assange? El mundo no necesita otro Mesías, otra estrella del pop”

El Periódico, dijous 7 d’abril de 2011: “Dins de Wikileaks”

ARA, dijous 7 d’abril de 2011, entrevista a Daniel Domscheit-Berg: “Amb Wikileaks s’ha obert un mercat negre de filtracions” (cal que us registreu)

dissabte, 9 d’abril de 2011

Mapa de corrupció


 
Algú ha tingut una bona pensada: elaborar un mapa amb els casos de corrupció que van apareixent a Espanya. Tota una col·lecció! Si voleu conèixer els detalls, premeu aquí.
És una tasca col·laborativa com podreu comprovar en aquesta wiki: http://wiki.nolesvotes.org/w/ O sigui que si teniu ganes d'aportar idees o informació, ja sabeu.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Qui representa què? Eleccions a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD)

Dissabte passat van ser escollits els representants de les persones amb discapacitat que formaran part dels òrgans de govern de l’IMD de Barcelona ciutat els propers quatre anys.
Tot i que l’IMD a hores d’ara encara no ha publicat al seu web els resultats oficials, el mateix dia 2 d’abril DifuSord els va fer públics.

Aquest cop s’hi presentaven dos candidats com a representants de les persones amb discapacitat auditiva, un d’ells recolzat per la FESOCA i l’altre per ACAPPS. Per qui no conegui el panorama cal dir que la FESOCA defensa la comunicació mitjançant la llengua de signes i ACAPPS, en canvi, l’oralisme, tot i que els programes electorals poden guarnir la cosa per no ser tan taxatius, la veritat és aquesta. Si s’entra al web d’ACAPPS es veurà que s’anuncia “El 90% de les persones sordes es comunica oralment”. Bé, d’entrada jo diria que cal distingir clarament entre comunicar i parlar, distinció que ells no fan. Parlar és una cosa i la comunicació mitjançant la parla és una altra. Això ho sabem molt bé els postlocutius que hem perdut oïda en edat adulta; l’anunci, això sí, queda molt maco, ho dic amb sorna.

Però no totes les persones se senten representades. Potser per aquesta raó ha acabat guanyant l’Albert R. Casellas de la FESOCA, doncs més votants s’han sentit identificats amb ell que no pas amb la candidatura que presentava ACAPPS. ACAPPS, en què no tots els que encara hi són compten, per tant, no podia demanar pas la complicitat de les persones amb discapacitat auditiva adultes, especialment, el col·lectiu dels postlocutius, menyspreat altres vegades.

Reprenent els resultats de l’elecció, l’Albert R. Casellas va obtenir 161 vots i la representant d’ACAPPS es va quedar amb 85, una diferència considerable. Però si sumem els vots de tots dos, veurem que en total estem parlant de 246 vots i, tenint presents les estadístiques que el Departament de Benestar Social i Família té penjades al seu web, a la ciutat de Barcelona hi havia un total de 5.974 persones amb discapacitat auditiva al 2010, cal dir que no totes registrades a l’IMD –condició necessària per exercir el vot-. Així doncs, el vot d’un 4,18% de persones amb discapacitat auditiva ha servit per escollir el “representant”. Em sembla un percentatge ínfim. Ignoro si ha hagut un elevat nombre de vots en blanc o simplement la gent s’ha abstingut i prou.

Cal que els postlocutius ens representem a nosaltres mateixos, doncs ara per ara no ho fa ningú. A poca gent se li passa pel cap el que implica perdre audició en edat adulta i continuem sent un col·lectiu ignorat per molts. Bé, desitjo que no triguem gaire a despertar.

Enllaços d’interès:

Estadístiques del Departament de Benestar Social i Família, aquí.

IMD: http://www.bcn.es/imd/

DifuSord: http://www.difusord.org/

FESOCA: http://www.fesoca.org/

ACAPPS: http://www.acapps.org/web/

dissabte, 2 d’abril de 2011

Enyor

M’agradaria tornar a escoltar algunes de les notes d’abans, algunes de les melodies que em feien sentir millor, però no pot ser, ja no em sonen, són unes desconegudes.
La memòria auditiva no és ni molt menys tan portentosa com alguns creuen. És quelcom que s’evapora amb el temps, s’esvaeix, fuig. Només la interpretació correcta d’una partitura dins meu podria minimitzar en certa manera aquest fet. Llàstima que no sigui pas una lectora de partitures! Vés per on, no es pot preveure tot.

En aquests moments sona, i dic sona perquè jo mateixa he posat el CD i ho puc certificar, “Tous les matins du monde”, però ho sento distorsionat, com si el meu equip de música fos una carraca, i no ho és pas. Si volgués ser positiva, podria deixar de banda això de carraca i dir, simplement, que ho sento diferent, tan diferent que els temes que formen part d’aquesta esplèndida banda sonora són ja uns altres i punt.

Us deixo aquest malenconiós i preciós fragment de la pel·lícula “Tous les matins du monde”