Vaig veure la segona part de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Reial Madrid i he de confessar que em vaig avorrir com una ostra. El Barça no l’encertava i els del Reial Madrid semblaven estaquirots que tenien com a únic objectiu evitar l’atac del contrari, fins que al final a C. Ronaldo li va donar per moure’s una mica, estava força descansat el noi, i va marcar.
Aquest dimecres, en canvi, al partit de la Champions, que ha tornat a enfrontar tots dos equips, la cosa va ser molt més entretinguda. Els madrilenys tornaven a fer de la defensa el seu baluard, a més a més, de fer ostentació d’un joc brut continu que va arribar a acabar fins i tot amb la “paciència” de l’àrbitre i va portar a l’expulsió de Pepe. Crec que els madrilenys es van guanyar a pols aquesta expulsió per tot un compendi d’accions anteriors que van anar servint per escalfar motors. El Barça, per sort, dimecres estava molt més inspirat i Messi va aconseguir ficar-se per on semblava impossible. En definitiva, els del Reial Madrid van haver d’empassar-se dos gols, dos a zero!
Que consti que a mi el futbol no em treu la son, ni tan sols sóc aficionada, però un Barça-Real Madrid és molt més que futbol. Visca el Barça! Visca Catalunya!
De Mourinho prefereixo no parlar-ne, en canvi a Guardiola el faria president i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada