Dissabte passat van ser escollits els representants de les persones amb discapacitat que formaran part dels òrgans de govern de l’IMD de Barcelona ciutat els propers quatre anys.
Tot i que l’IMD a hores d’ara encara no ha publicat al seu web els resultats oficials, el mateix dia 2 d’abril DifuSord els va fer públics.
Aquest cop s’hi presentaven dos candidats com a representants de les persones amb discapacitat auditiva, un d’ells recolzat per la FESOCA i l’altre per ACAPPS. Per qui no conegui el panorama cal dir que la FESOCA defensa la comunicació mitjançant la llengua de signes i ACAPPS, en canvi, l’oralisme, tot i que els programes electorals poden guarnir la cosa per no ser tan taxatius, la veritat és aquesta. Si s’entra al web d’ACAPPS es veurà que s’anuncia “El 90% de les persones sordes es comunica oralment”. Bé, d’entrada jo diria que cal distingir clarament entre comunicar i parlar, distinció que ells no fan. Parlar és una cosa i la comunicació mitjançant la parla és una altra. Això ho sabem molt bé els postlocutius que hem perdut oïda en edat adulta; l’anunci, això sí, queda molt maco, ho dic amb sorna.
Però no totes les persones se senten representades. Potser per aquesta raó ha acabat guanyant l’Albert R. Casellas de la FESOCA, doncs més votants s’han sentit identificats amb ell que no pas amb la candidatura que presentava ACAPPS. ACAPPS, en què no tots els que encara hi són compten, per tant, no podia demanar pas la complicitat de les persones amb discapacitat auditiva adultes, especialment, el col·lectiu dels postlocutius, menyspreat altres vegades.
Reprenent els resultats de l’elecció, l’Albert R. Casellas va obtenir 161 vots i la representant d’ACAPPS es va quedar amb 85, una diferència considerable. Però si sumem els vots de tots dos, veurem que en total estem parlant de 246 vots i, tenint presents les estadístiques que el Departament de Benestar Social i Família té penjades al seu web, a la ciutat de Barcelona hi havia un total de 5.974 persones amb discapacitat auditiva al 2010, cal dir que no totes registrades a l’IMD –condició necessària per exercir el vot-. Així doncs, el vot d’un 4,18% de persones amb discapacitat auditiva ha servit per escollir el “representant”. Em sembla un percentatge ínfim. Ignoro si ha hagut un elevat nombre de vots en blanc o simplement la gent s’ha abstingut i prou.
Cal que els postlocutius ens representem a nosaltres mateixos, doncs ara per ara no ho fa ningú. A poca gent se li passa pel cap el que implica perdre audició en edat adulta i continuem sent un col·lectiu ignorat per molts. Bé, desitjo que no triguem gaire a despertar.
Enllaços d’interès:
Estadístiques del Departament de Benestar Social i Família, aquí.
IMD: http://www.bcn.es/imd/
DifuSord: http://www.difusord.org/
FESOCA: http://www.fesoca.org/
ACAPPS: http://www.acapps.org/web/
Si queremos una Barcelona más accesible en todos los aspectos y tanto en entidades municipales como privadas, hemos de lograrlo los propios postlocutivos,sino nadie lo hará por nosotros.
ResponEliminaAnónimo, sí, hace falta la implicación de los postlocutivos, pero no sólo para conseguir una Barcelona más accesible, sino para ir mucho más allá.
ResponElimina