Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TED. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’agost del 2011

Evelyn Glennie, una altra manera d’escoltar

Em sents? M’escoltes? Escoltar i sentir són coses diferents. Una persona pot sentir sense escoltar o també, encara que no sembli gens fàcil, “escoltar” sense sentir. Però ara no estic parlant de lectura labial ni de llengua de signes, sinó d’un altre assumpte. El cas d’Evelyn Glennie n’és un exemple.

Les seves circumstàncies personals van portar aquesta escocesa a convertir-se en una de les millors percussionistes del món tot i ser sorda, no de naixement. La sordesa profunda li va arribar quan tenia 12 anys i als 20 va decidir deixar els audiòfons al calaix.

Fa un temps, a La 2, van emetre un documental titulat “La ciència dels sentits: l’oïda” on es tractava aquest preuat sentit des de diferents punts de vista, no tots ells convencionals. Hi sortia, entre d’altres, Evelyn Glennie que aportava la seva visió particular. A la pàgina web de RTVE no està penjat el documental, encara que, si ho estigués, tampoc podríem gaudir del subtitulat aquells de nosaltres que ho necessitem perquè no han contemplat aquest detall. Així que, si no ho heu vist, heu de confiar en que ho tornin a repetir un dia d’aquest.

Com que no vull deixar-vos sense res, al lloc web de TED he trobat una interessant conferència titulada: “Evelyn Glennie mostra com escoltar”. La podeu veure partint de la idea que no només les orelles serveixen per “escoltar”. Us deixo l'enllaç, aquí.

Una mostra de com toca. Aquí la teniu al Festival Cabrillo de música contemporània (2006):



Evelyn Glennie Percussion Recital from Cabrillo Festival on Vimeo.
 

Més informació sobre Evelyn Glennie a: http://www.evelyn.co.uk/ o a Wikipèdia (en anglès).

dimecres, 6 de juliol del 2011

Les orelles no estan fetes per sentir, sinó per escoltar

El títol d'aquesta entrada correspon a una de les frases que surt al vídeo i que a mi m'ha cridat l'atenció.
La conferència de Julian Treasure és força interessant.

Segurament una persona que ha estat oient i una altra que ho és no captaran tot el que diu de forma idèntica. Cadascú farà una apreciació personal d'allò que s'exposa. Encara que us sembli mentida, a una persona sorda postlocutiva el soroll li molesta molt més que a una persona que sent amb normalitat, sempre i quan estigui connectada... eh! perquè si, per exemple, una servidora es treu els audiòfons ja pot haver soroll, ja, que jo continuaré tan tranquil·la.

ATENCIÓ: si els subtítols no apareixen directament a l’iniciar la reproducció del vídeo, premeu el botó CC.



Apunts relacionats:
TED i la curiositat (14/1/11)

Altres:
Web de TED: http://www.ted.com/

divendres, 14 de gener del 2011

TED i la curiositat

La curiositat és quelcom que manté desperta la ment. Si algú em digués que no sent curiositat per res, jo exclamaria “Pobre!”. Penso que una persona d’aquesta mena hauria d’estar molt malament emocionalment i/o psíquicament parlant i, si no fos aquest el cas, encara caldria ampliar més encara l’exclamació.

Una de les coses que de vegades ajuden a ampliar la ment i els punts de vista són les conferències. Conferències sobre temes diversos, per exemple a CaixaForum o a CosmoCaixa hi ha sovint conferències interessants, però no sempre a l’abast de totes les persones. A l’auditori de CaixaForum hi ha instal·lat un bucle magnètic, malgrat això a no totes les persones sordes els serà suficient per poder seguir les conferències, doncs si el grau de sordesa és elevat i a sobre el conferenciant no parla amb la suficient claredat perquè una persona sorda el pugui seguir, encara que disposi d’ajuts addicionals (com una FM), serà força complicat. Parlo amb coneixement de causa, perquè jo ho he provat. Alguns dels que esteu llegint això no sabreu que és un bucle magnètic o a què em refereixo quan dic una FM, si teniu una mica de paciència a la propera entrada us ho explicaré.

La subtitulació seria ideal, però el subtitulat en directe d’una conferència, ara per ara, poques vegades es contempla com a alternativa. Potser hi ha qui pensa que posant un intèrpret de llengua de signes també s’asseguraria l’accessibilitat, però no, no totes les persones sordes coneixem la llengua de signes. Per tant, caldria tenir en compte tant la transcripció escrita (subtitulació) com la traducció en llengua de signes, així tots estaríem contents.

De moment per aquells que vulgueu gaudir d’algunes conferències, com jo, us recomano que doneu una ullada al lloc web de TED, que és un acrònim de Tecnologia, Entreteniment i Disseny (al final us deixaré l’enllaç).

Hi ha vídeos als que alguns voluntaris, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES!, han afegit subtítols en diverses llengües. No tots estan subtitulat, ni tots ho estaran en la llengua que coneixeu, però és un projecte obert i potser, poc a poc, més i més gent voluntariosa faci possible que puguem seguir tots els conferenciants sense problemes. Ja m’agradaria a mi que iniciatives d’aquesta mena s’estenguessin pertot arreu.

Bé, a tall d’exemple us deixo aquest vídeo on el senyor Ken Robinson no deixa gaire ben parades les escoles pel que fa al desenvolupament de la creativitat, aquí.

I ara sí, aquí teniu l’enllaç a aquest lloc web tan interessant: TED. No vol dir que us hagin d’agradar totes les xerrades, però de ben segur en trobareu alguna que us atregui.