tag:blogger.com,1999:blog-30329825509571796502024-03-14T17:35:09.564+01:00Una mica de totDivagacions d'una persona sorda postlocutivaMarga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.comBlogger149125tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-27469296617106795942012-12-17T16:55:00.000+01:002012-12-17T17:18:18.732+01:00Clavegueres<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estic una mica
rovellada, fa temps que no faig un apunt per al blog, així que començaré
xino-xano. Ara estic més acostumada als escrits més sintètics que de, tant en
tant, publico a Facebook, però divendres llegia una entrevista a l’ARA que m’ha
donat motius per a retornar. L’entrevistat era Carlos Quílez, l’actual director
d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Recordava haver escrit, aquí,
alguna cosa sobre ell i vaig repescar l’entrada que vaig titular “L’últim
malson de Martínez Madero”. Si hi aneu, veureu que deixava a l’aire cert
assumpte, en Carlos Quílez es va veure imputat per un suposat cobrament de
suborns, però al final res de res. A l’entrevista afirma:</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> “...va ser una
imputació de gent indecent i bastarda que em va colpejar a mi amb l’única
intenció de fer mal al David (Martínez Madero), a altres membres de la fiscalia
i a honorables comandaments dels cossos policials”.</i><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Trobo que val la
pena que us entretingueu a llegir l’entrevista en qüestió i no hi ha dubte que
la novel·la que ha escrit, i a la que hi fa referència, serà d’allò més
enriquidora, doncs sembla que coneix prou bé com es mouen certs personatges
perquè els ha tractat en persona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo encara no la tinc
a les meves mans, aviat posaré remei i la llegiré.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Apunt directament
relacionat:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“<a href="http://unamicadetot-marga.blogspot.com.es/2011/01/lultim-malson-de-martinez-madero-els.html" target="_blank">L’últim malson deMartínez Madero</a>” (25/1/11)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ENTREVISTA, 14 de
desembre de 2012:<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carlos Quílez: "<a href="http://www.ara.cat/premium/societat/CARLOSQUILEZ-corruptes-impunitat-cometen-errors_0_828517181.html" target="_blank">Els corruptes se senten amb més impunitat i ara cometen més errors</a>" (cal
registrar-se)</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La novel·<st1:personname productid="la de Carlos Qu■lez" w:st="on"><st1:personname productid="la de Carlos" w:st="on">la de Carlos</st1:personname> Quílez</st1:personname>:
“<a href="http://www.alreveseditorial.com/fitxallibre.php?i=71" target="_blank">Cerdos y gallinas</a>”</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I un altre apunt:<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: small;">“</span><a href="http://unamicadetot-marga.blogspot.com.es/2011/01/la-mort-de-david-martinez-madero-deixa.html" target="_blank">La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció</a>” (23/1/11)</span>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-39098395185582911792012-01-30T21:51:00.001+01:002012-01-30T21:52:38.034+01:00Descans<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCGpBdgSTwdMXmToprKSsZWQYbawhHEqp8N2kbAwteqNcKa8b4IZxDpAzUxiAVH-HhGBhG6-ayemAyTu7y769xdZZ0PfiIrewFeBOoGBs4RLYZR5y-dwjeJVj2jnjgOdy29y2u1IbSQKYA/s1600/descans_mini.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gda="true" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCGpBdgSTwdMXmToprKSsZWQYbawhHEqp8N2kbAwteqNcKa8b4IZxDpAzUxiAVH-HhGBhG6-ayemAyTu7y769xdZZ0PfiIrewFeBOoGBs4RLYZR5y-dwjeJVj2jnjgOdy29y2u1IbSQKYA/s320/descans_mini.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
M’estic prenent un breu descans pel que fa al blog, encara que tinc deures pendents...Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-64075331370505895332012-01-19T16:50:00.000+01:002012-01-19T16:50:33.005+01:00El RotoAvui m’agradaria incidir en la peculiar manera que algú té de posar els punts sobre les is. Trobo que les vinyetes d’El Roto, Andrés Rábago, són d’allò més incisives. Sap copsar la realitat com ho fan pocs i trasllada als seus dibuixos, acompanyats de frases breus, l’essència de la qüestió. Sempre és crític amb els fets que ens envolten, no crec pas que els seus dibuixos puguin ser classificats simplement d’humorístics, més aviat, per a mi, són satírics, van més enllà del riure per riure.<br />
<br />
Per exemple, llegiu el breu text i observeu la il·lustració d’aquesta vinyeta:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7hkXjPjDtuEIJvzLNipAPhLiSH-Ci6MUP9hPblXZamAwgy_kUD7tWR2wVCBMKDhYQgAi0luQeFR1X8eJcEasOMrTEeH04SEMoz4W7QWHOsfH7QkmN6dkCILUqrihNmlXIf9tvR7UE5-jD/s1600/el_roto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" nfa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7hkXjPjDtuEIJvzLNipAPhLiSH-Ci6MUP9hPblXZamAwgy_kUD7tWR2wVCBMKDhYQgAi0luQeFR1X8eJcEasOMrTEeH04SEMoz4W7QWHOsfH7QkmN6dkCILUqrihNmlXIf9tvR7UE5-jD/s400/el_roto.jpg" width="328" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">No us sembla tot un encert aquest plantejament?</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Fa no gaire va publicar un llibre, “Viñetas para una crisis” (Mondadori), on es recopilen una vuitantena de vinyetes que reflecteixen la situació que estem patint des de l’any 2008. Penso que el demanaré com a regal d’aniversari. Admiro aquest home.</div><br />
Per a aquells que no el tingueu present i estigueu interessats en saber què pensa, us suggeriria la lectura d’una entrevista publicada al quadern del diumenge de El Periódico.<br />
<br />
ENTREVISTA<br />
El Periódico, 15/1/12 (quadern del diumenge): <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/andres-rabago-roto-els-culpables-crisi-shan-escapat-1325183">"Els culpables de la crisi s'han escapat"</a><br />
Altres:<br />
El País, 30/11/11: <a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Rabia/sistema/elpepucul/20111130elpepucul_9/Tes">"Rabia contra el sistema"</a><br />
<a href="http://unamicadetot-marga.blogspot.com/2011/02/el-roto-o-lexpressio-de-la-realitat.html">"El Roto o l'expressió de la realitat"</a> (apunt anterior)Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-63136851072747489872012-01-01T23:08:00.000+01:002012-01-01T23:08:36.969+01:00Sous sense crisiHa acabat l’any 2011 i molta gent ho ha passat malament. A uns els diners no els arriben per cobrir les necessitats bàsiques, altres han deixat de banda moltes coses per passar amb allò que és imprescindible, però sempre existeix un Olimp, un lloc des d’on alguns privilegiats observen la resta de mortals, o potser ni això, perquè els ignoren completament des de la seva privilegiada posició.<br />
<br />
De sous sense crisi hi ha moltíssim, però ens centrarem en els dels directius de bancs i caixes que han rebut ajudes públiques. Després de llegir algunes notícies publicades a la premsa, la veritat és que m’envaeix una sensació de fàstic.<br />
<br />
Per posar només un exemple, em centraré en una caixa que m’és propera, parlarem de CatalunyaCaixa. El seu president, Adolf Todó, cobra 1,55 milions l’any, així mateix, segons assegura EL PAÍS, té 3,46 milions en pensions i tot això ho ha aconseguit estant fitxat des de fa tres anys, els del declivi. No sé si heu notat que darrerament ens bombardegen amb força anuncis publicitaris que no busquen altra cosa que captar clients i això que l’Estat els va cedir 2.968 milions, és clar que amb aquests no en tenen prou.<br />
<br />
Si voleu una mostra de com actuen alguns bancs i caixes no deixeu de donar una ullada al web d’<a href="http://adicae.org:4040/">ADICAE </a>(Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya)<br />
<br />
Articles a la premsa:<br />
<br />
EL PAÍS, 31/12/11: <a href="http://www.elpais.com/articulo/economia/cajas/ayudas/publican/malestar/sueldos/directivos/elpepieco/20111231elpepieco_2/Tes">"Las cajas con ayudas publican con malestar los sueldos de los directivos"</a><br />
ARA, 30/12/11: <a href="http://www.ara.cat/economia/Adolf-Todo-milions-president-CatalunyaCaixa_0_618538272.html">"El president de CatalunyaCaixa cobra 1,5 milions d’euros l’any i el d’Unnim 61.000 euros"</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-92230710067418105532011-12-24T22:16:00.000+01:002011-12-24T22:16:41.243+01:00Sobretot... SORT!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-MajPCg7gNZ8/TvZBBhXzKpI/AAAAAAAAAM4/bvcILLeEn7o/s1600/bona_sort.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" rea="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-MajPCg7gNZ8/TvZBBhXzKpI/AAAAAAAAAM4/bvcILLeEn7o/s400/bona_sort.jpg" width="300" /></a></div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-81819670871987805012011-12-12T23:50:00.000+01:002011-12-12T23:50:40.358+01:00Dues maneres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapTj3MdlhDEKHirb16pUNIXADxQs30qiNUxc_r9dkzQIYSd76ab50LoXDhbKOzUO0JSFv_mRd6tWNpSLRCwHJoH_G-IPbRf9ldT4ccy6A8JLOsnr9CP5thGPMma4RtroIIeDLpTL3dNNT/s1600/contrast.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhapTj3MdlhDEKHirb16pUNIXADxQs30qiNUxc_r9dkzQIYSd76ab50LoXDhbKOzUO0JSFv_mRd6tWNpSLRCwHJoH_G-IPbRf9ldT4ccy6A8JLOsnr9CP5thGPMma4RtroIIeDLpTL3dNNT/s640/contrast.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXScKobTZbcbRoaRm7MGoPJl21VjGRELQeQGpJ5sup4R-IOGTA22rZHnqnPAYckJoZDgDzhK0sDJknk53YyJZ7_Svnjm6jAj2wRc1kDZCI2nS_2JcVMixTrhpyeJNOpeP0D4rQ5bylVdu/s1600/dues_taques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXXScKobTZbcbRoaRm7MGoPJl21VjGRELQeQGpJ5sup4R-IOGTA22rZHnqnPAYckJoZDgDzhK0sDJknk53YyJZ7_Svnjm6jAj2wRc1kDZCI2nS_2JcVMixTrhpyeJNOpeP0D4rQ5bylVdu/s640/dues_taques.jpg" width="267" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-5433295053428965802011-12-03T20:09:00.000+01:002011-12-03T20:09:31.904+01:00Dia Internacional de les Persones amb DiscapacitatUs deixo el manifest elaborat al meu municipi amb motiu del “Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat”, terme aquest, “discapacitat”, que jo prefereixo a l'expressió “diversitat funcional”, si més no fins que trobi un document en què la “diversitat funcional” inclogui totes les persones amb discapacitat. <br />
Si us molesteu en llegir el manifest veureu que al final es parla de les barreres arquitectòniques, però aquestes no són les úniques, encara que sí les més evidents. També hi ha barreres de comunicació i altres més difícils d’esquivar, les barreres mentals.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoG9sEgTX70_YyZKhDets4DRlstGAoQSw9Fr8TrvYZ-M89NnwrRyBH-20cIf5U-Hcmjd5ZZ9UhAriATZVIpC3oRx481mRcM66Dx8QBwQ0ixaaGdZVWyVWQCHDerM5toKfjLzdjaHkBtiAf/s1600/manifest_031211.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dda="true" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoG9sEgTX70_YyZKhDets4DRlstGAoQSw9Fr8TrvYZ-M89NnwrRyBH-20cIf5U-Hcmjd5ZZ9UhAriATZVIpC3oRx481mRcM66Dx8QBwQ0ixaaGdZVWyVWQCHDerM5toKfjLzdjaHkBtiAf/s640/manifest_031211.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
Enllaç adient:<br />
Nacions Unides: <a href="http://www.un.org/spanish/disabilities/">“Enable: Els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat”</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-69781929367995217302011-11-29T12:37:00.000+01:002011-11-29T12:37:00.453+01:00Coses del FacebookFa no gaire m’hi he ficat, de forma discreta, només estic explorant el terreny.<br />
<br />
Alguna cosa bona té, com a mínim m’han entrat ganes d’escoltar una cançó que desconeixia, i mira que ara ja no estic per escoltar cançons que em resulten estranyes i que mai fins ara havia sentit. Malgrat tot, la vaig escoltar, i he de dir que no vaig caçar la lletra, tot i que era cantada en castellà, però el ritme em va atreure i això em va dur a buscar l'esmentada lletra. <br />
<br />
La cançó composta i interpretada pel ja desaparegut <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Flores_(m%C3%BAsico)">Antonio Flores</a> anava dedicada a la seva filla Alba. <br />
<br />
Us deixo l’enllaç del vídeo que vaig veure en un primer moment, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=t2KfF47rO_g">aquí</a>, però insereixo un altre on resulta menys “complicat” seguir la lletra, per als que ja no tingueu, com jo, les orelles en forma, s’entén. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" src="http://www.youtube-nocookie.com/embed/nLI5N4vCpXU?rel=0" width="640"></iframe><br />
<br />
<em>"Alba"</em> d'Antonio Flores<br />
<br />
<em>No sé por qué</em><br />
<em>tu llegada al mundo fue así</em><br />
<em>Te costó salir</em><br />
<em>No se por qué</em><br />
<em>me sentí el hombre más feliz</em><br />
<em>Ya estabas aquí</em><br />
<em>Pude entender</em><br />
<em>que eras un pedazo de mi ser</em><br />
<em>Tan igual a mí</em><br />
<em>El sol te doró la piel</em><br />
<em>para que morena fueras</em><br />
<em>Y a una palmada se oyó</em><br />
<em>el canto de una sirena</em><br />
<em>No sé por qué</em><br />
<em>dos estrellas bajaron para rizar tu pelo</em><br />
<em>olé y olé</em><br />
<em>No se por qué</em><br />
<em>dos cometas se convirtieron en tus ojos</em><br />
<em>negros</em><br />
<em>Tan bonita, tan morena</em><br />
<em>Tan gitana como era...</em><br />
<em>La flor que siempre quise en mi jardín</em><br />
<em>La flor que siempre quise en mi jardín</em><br />
<em>No se por qué</em><br />
<em>tu llegada al mundo fue así</em><br />
<em>Te costo salir</em><br />
<em>No sé por qué</em><br />
<em>me sentí el hombre más feliz</em><br />
<em>Ya estabas aquí</em><br />
<em>Tan bonita, tan morena</em><br />
<em>Tan gitana como era...</em><br />
<em>La flor que siempre quise en mi jardín</em><br />
<em>La flor que siempre quise en mi jardín</em>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-62133454243681570352011-11-25T22:28:00.000+01:002011-11-25T22:28:09.720+01:00Contra la violència de gènere<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxCvAfh7yVSwjeWuWPuUOmf40NNdtv6MNgX6u0F1rwlLceqyB-0EcWJV_bhDi1kt-YvkDtBMwKF9wNEtSXcWRcHh9_qxu3MYSj4fcsHBhErLljGb1XsHIvSHoK5CcgjRa_aXuZqtgcaDM/s1600/violencia_genere.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hda="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxCvAfh7yVSwjeWuWPuUOmf40NNdtv6MNgX6u0F1rwlLceqyB-0EcWJV_bhDi1kt-YvkDtBMwKF9wNEtSXcWRcHh9_qxu3MYSj4fcsHBhErLljGb1XsHIvSHoK5CcgjRa_aXuZqtgcaDM/s640/violencia_genere.jpg" width="152" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCvPw5RxxY5LmSC7R2ksDRuofyNaAe235vrckbZ_MJsSfP7zVbDWYEPN_JA54wBlgXKQAKh91ALCTCzCLAuUbKTkE_5bD1BHSR8KnvgGJA01bflKxykhzddtyg6-L_KUW9SZLzfvVs8IX/s1600/viloencia_genere2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hda="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCvPw5RxxY5LmSC7R2ksDRuofyNaAe235vrckbZ_MJsSfP7zVbDWYEPN_JA54wBlgXKQAKh91ALCTCzCLAuUbKTkE_5bD1BHSR8KnvgGJA01bflKxykhzddtyg6-L_KUW9SZLzfvVs8IX/s640/viloencia_genere2.jpg" width="148" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="http://www.violenciadegenere.org/">Plataforma unitària contra les violències de gènere</a></div><div style="text-align: left;"></div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-14054643511618719072011-11-21T22:10:00.000+01:002011-11-21T22:10:40.657+01:00ContrarestarAvui no tinc el dia… Us deixo aquesta imatge per contrarestar la invasió blava que ens ha caigut a sobre. Ai, l’abstenció...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiebxulGC9JBAJPnyd7_wpaZK09N9N7opV0PmTo3LkyLhNhxffnV3sVKCX8tkOadjVJYPXv_4ZBjVT14Ei_NaOENqd1PkhN4fF77n4DVtfEP8UnLozlYkC_WWV5U8Xj3acu3LLmeWURp75/s1600/contrast_pictoric.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hda="true" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiebxulGC9JBAJPnyd7_wpaZK09N9N7opV0PmTo3LkyLhNhxffnV3sVKCX8tkOadjVJYPXv_4ZBjVT14Ei_NaOENqd1PkhN4fF77n4DVtfEP8UnLozlYkC_WWV5U8Xj3acu3LLmeWURp75/s400/contrast_pictoric.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><em>Nota: el suport (paper) està preparat amb làtex i cafè. La pintura afegida és acrílica. Que ningú busqui cap interpretació política en això (ho dic per si de cas, pel cafè).</em></div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-63429823002602101752011-11-15T13:12:00.000+01:002011-11-15T13:12:19.998+01:00Marea negra<span style="color: blue;">“Nuestras creencias, nuestra filosofía, nuestra forma de vivir… ¿Si la tierra es nuestra? Nosotros decimos: La tierra no es nuestra, nosotros somos parte de la tierra”</span>. Això és part d’una intervenció feta per una líder maputxe al documental <a href="http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=42573">“Patagònia, els colors de la discòrdia”</a> i la transcric tal qual perquè mostra un respecte cap a la terra que molts han perdut o no han contemplat mai en sa vida i perquè em va la mar de bé per lligar amb el que avui vull comentar. <br />
<br />
Es tracta d’una exposició de fotografies de Daniel Beltrá, fetes a petició de <a href="http://www.greenpeace.org/international/en/">Greenpeace</a>, després del vessament de petroli al golf de Mèxic. Recordeu que ara fa poc més d’any i mig una plataforma de la petrolera BP se’n va anar en orris? Les primeres notícies sobre la qüestió estaven molt filtrades, no convenia, a alguns no els convenia, difondre certes coses, però poc després l’abast de la tragèdia va sortir a la llum.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube-nocookie.com/embed/7v0DT1BqhQg?rel=0" width="640"></iframe><br />
<br />
L’exposició <em>“Marea negra, vessament al golf de Mèxic”</em> espanta una mica perquè Daniel Beltrá captura imatges molt suggerents d’aquest desastre i com deia el titular de <em>El Periódico de Catalunya</em> podríem parlar de “La bellesa de la tragèdia”.<br />
<br />
La podeu veure a <em>Roca Barcelona Gallery</em>, gràcies a la col·laboració de <em>Roca</em> i la <em>Fundació Photographic Social Vision</em>. Teniu temps fins el dia 29 de gener de 2012. Malgrat tot, si Barcelona us queda una mica lluny i voleu donar una ullada, al final us deixo l’enllaç per descarregar el catàleg de l’exposició que està en català, castellà i anglès. Admireu les imatges, són magnífiques, una meravella.<br />
<br />
Enllaços d’interès:<br />
<br />
<a href="http://gallery.mrcroca.com/uploads/espacio/Catalogo_Marea_Negra_BAJA_FINAL.pdf">Catàleg de l’exposició “Marea negra”</a><br />
<a href="http://www.photographicsocialvision.org/">Web de la Fundació Photographic Social Vision</a><br />
<a href="http://www.rocabarcelonagallery.com/">Web de Roca Barcelona Gallery</a><br />
<a href="http://www.danielbeltra.com/">Web de Daniel Beltrá</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-81503561035734439422011-11-07T23:40:00.000+01:002011-11-07T23:40:22.025+01:00Viatges siderals, no em calenFa dies mirava un documental sobre l’univers, galàxies llunyanes, forats negres, quàsars, púlsars i no sé quantes coses més. M’ho anava mirant però m’anava dient a mi mateixa: “Marga, tu mai t’has sentit especialment atreta per tot això”. I és que sóc de les que es conforma contemplant la lluna o els estels, si es pot, si la contaminació lumínica i ambiental em deixen, perquè no tothom té la sort de viure en un lloc on poder gaudir dels estels. No em cal “viatjar” a galàxies que queden tan lluny que ni m’ho puc imaginar. Jo en gran part tinc prou amb el que es pot trobar a la Terra. Quants racons del nostre planeta hi ha per explorar!<br />
<br />
Dimecres, el programa “Sense ficció” torna a emetre un documental que a mi em va captivar quan el vaig veure per primera vegada: <a href="http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=42985">“Encounters at the End of the World”</a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Werner_Herzog">Werner Herzog</a>. De documentals hi ha de tota mena. De vegades, alguns t’atrapen i altres et deixen del tot indiferent. Aquest és dels primers, tant per les imatges com per l’argument. Indaga en la faceta humana d’un equip heterogeni de l’estació McMurdo que es troba a l’Antàrtida i ofereix unes imatges inèdites d’aquests paratges naturals, amenitzat tot amb un seguit de reflexions gens menyspreables. Una delícia, vaja.<br />
<br />
Va valer la pena, també, parar les orelles per escoltar la música que acompanya per moments algunes escenes. Ho vaig fer, amb totes les connexions possibles, i ho tornaré a fer de nou, encara que cada vegada deixi més de banda la música, m’hi posaré. <br />
<br />
No us ho perdeu, de veritat. <br />
<br />
Més informació sobre Werner Herzog: <a href="http://www.wernerherzog.com/">http://www.wernerherzog.com/</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-41113597758975903342011-11-06T14:42:00.000+01:002011-11-06T14:42:26.007+01:00Pluja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu_-C1Mw-9tCTFT77ZMottAqbPpJ_H1wfnYz1SZikG9LrFiU2VW7oo2uR7cQluXFVmLTOAU6YzFqpWVGOAb2NGM0CUrQo_gnToi24aXkr9uURu_YkI_xnjtNDF1IdXRsL4SAXLB86CFC3i/s1600/pluja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu_-C1Mw-9tCTFT77ZMottAqbPpJ_H1wfnYz1SZikG9LrFiU2VW7oo2uR7cQluXFVmLTOAU6YzFqpWVGOAb2NGM0CUrQo_gnToi24aXkr9uURu_YkI_xnjtNDF1IdXRsL4SAXLB86CFC3i/s320/pluja.jpg" width="320" /></a></div>Per combatre una mica l’ensopiment que m’entra després de tota una setmana ennuvolada i plujosa, he pensat en treure una mica de profit.<br />
<br />
Fa un mes llegia a l’ARA un article de Xavier Roig que portava per títol <a href="http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Saquejadors-denunciants_0_568143183.html">“Saquejadors sense denunciants”</a>. Em va cridar l’atenció perquè comparava alguns dels antics gestors de caixes d’estalvi amb el senyor Millet i aquest sortia ben parat, doncs el deixava simplement en una mena de “voluntari de la Creu Roja”, els altres el superaven amb escreix. <br />
<br />
Com que ningú sembla voler aclarir la qüestió, igual que les gotes de pluja cauen i són xuclades pel terra o desfilen fins a retrobar-se i confondre´s, molts d’aquests gestors s’han retirat amb les butxaques plenes i “cap problema”. Com diu Xavier Roig el nostre periodisme no ha posat a la vista aquesta roba bruta, estem més al dia del que passa als EUA i a altres comunitats autònomes que no pas a casa nostra. Només es pot intuir, però alguns ho haurien d’investigar a fons. <br />
<br />
Us deixo l’enllaç d’un llibre escrit per Xavier Roig que no crec deixi indiferent a ningú: <a href="http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/305">“La dictadura de la incompetència”</a>, Ed. La CampanaMarga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-3517134716162617822011-11-01T20:47:00.000+01:002011-11-01T20:47:23.621+01:00Nyam, nyam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY2p-mkYP3njDtbl8t5MNJQx5K6qDzQbDAQUZncuQwxaUpSNRPFM_kqfhfKlPcDej1k47OK6SFMXyWMYTws9Ic5Jvsx5Sw7WDgbcu70lF6zQmYQvgP6S60_32DyRDiXeTJoIACyqXDvndj/s1600/panallets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY2p-mkYP3njDtbl8t5MNJQx5K6qDzQbDAQUZncuQwxaUpSNRPFM_kqfhfKlPcDej1k47OK6SFMXyWMYTws9Ic5Jvsx5Sw7WDgbcu70lF6zQmYQvgP6S60_32DyRDiXeTJoIACyqXDvndj/s640/panallets.jpg" width="640" /></a></div><br />
Diu la dita:<br />
<br />
<em>“Per Tots Sants , castanyes,</em><br />
<em>i caragols amb banyes”</em><br />
<br />
De caragols no n’he vist pas, hauré de fer alguna excursió per comprovar si la pluja els ha espavilat. Castanyes, sí. Ahir en vaig menjar, també moniatos i panellets casolans, ruixat tot amb una mica de moscatell. Però si hagués d’escollir quelcom, em quedo amb l’olor de les castanyes torrades i la bona companyia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxNA7LVVrwnlGsipIMFGXLHnMAo45kWHtVDbX1cJQfisX8_0QW5r1nFhKFOZjQQIdWo_bCxn8KZWqOAOwiZD7Qll5bOTwBOy42JbcQBWzaixV5lsYB1H1EyTJVerAloHs2CKQuXnqwo0a/s1600/castanyes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="317" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxNA7LVVrwnlGsipIMFGXLHnMAo45kWHtVDbX1cJQfisX8_0QW5r1nFhKFOZjQQIdWo_bCxn8KZWqOAOwiZD7Qll5bOTwBOy42JbcQBWzaixV5lsYB1H1EyTJVerAloHs2CKQuXnqwo0a/s320/castanyes.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt-VI96Xq2bpHwgV-8djGDb_obNry7oz8vnCQNoo8V_IWea2BbVggz6YoVRjEfSxGSXl89Fy8llGUSdbEhkTu2hxnKguuBWu4sxUXgmBr30VHK8gZpZkjOTaFkOptXDLIy52Ff-84dQcYs/s1600/panallets_psicodelics.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="251" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt-VI96Xq2bpHwgV-8djGDb_obNry7oz8vnCQNoo8V_IWea2BbVggz6YoVRjEfSxGSXl89Fy8llGUSdbEhkTu2hxnKguuBWu4sxUXgmBr30VHK8gZpZkjOTaFkOptXDLIy52Ff-84dQcYs/s320/panallets_psicodelics.jpg" width="320" /></a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-30710716583834676212011-10-31T21:33:00.000+01:002011-10-31T21:33:25.143+01:00Rememorant vells tempsDissabte em demanaven que digués alguna cançó que m’agradés. Vaig recórrer al passat perquè els temes que tinc més presents són aquells i no pas els que poden estar de moda ara que ja no sé com sonen o deixen de sonar i tampoc em molesto en esbrinar-ho. Puc parar l’orella dreta amb audiòfon incorporat, és clar, però la percepció que jo tinc en aquests moments ja no s’acosta a la realitat. En canvi, alguns d’aquells que vaig escoltar quan podia sentir-los com cal, els conservo dins del meu cap; sentir-los és, en gran mesura, rememorar-los.<br />
<br />
No sé si podré capturar de forma permanent una melodia perduda entre el munt d’informació que pot acumular el cervell, però, si més no, ara per ara puc portar al present <em>“MLK”</em> d’U2.<br />
<br />
Aquest tema del grup irlandès formava part de l’àlbum <em>“The Unforgettable Fire”</em> (1984), encara conservo l'LP.<br />
<br />
Aquí el teniu:<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="480" src="http://www.youtube-nocookie.com/embed/zEujTB8yQ90?rel=0" width="640"></iframe><br />
<br />
Si preferiu escoltar-lo sense soroll de fons us deixo aquest enllaç: <a href="http://www.youtube.com/watch?v=C8lP7ZXe5t4">http://www.youtube.com/watch?v=C8lP7ZXe5t4</a><br />
<br />
I per acabar, la lletra, que sempre ajuda, pescada al maremàgnum d’Internet:<br />
<br />
<em>Sleep</em><br />
<em>Sleep tonight</em><br />
<em>And may your dreams</em><br />
<em>Be realized</em><br />
<em>If the thunder cloud</em><br />
<em>Passes rain</em><br />
<em>So let it rain</em><br />
<em>Rain down on him</em><br />
<em>So let it be</em><br />
<em>So let it be</em><br />
<br />
<em>Sleep</em><br />
<em>Sleep tonight</em><br />
<em>And may your dreams</em><br />
<em>Be realized</em><br />
<em>If the thundercloud</em><br />
<em>Passes rain</em><br />
<em>So let it rain</em><br />
<em>Let it rain</em><br />
<em>Rain on him.</em><br />
<br />
I ara us deixo, me’n vaig a menjar panellets.Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-91939375113724397112011-10-31T11:14:00.000+01:002011-10-31T11:14:17.511+01:00Deixant vagar la mirada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSNkIsVZ367Unhn5sUB2EDlC2kmBfmS6Eld563K6zrj5MxQCkBNKGSFpv8PLZMXIAIpbHQCi1QYxbSZ9lSLDr2uXx6FLSA3tYeuB3cyerR8DWUyG1kBk3j09RULvCZNnijGFk1Z1aziER1/s1600/platja_ribesroges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSNkIsVZ367Unhn5sUB2EDlC2kmBfmS6Eld563K6zrj5MxQCkBNKGSFpv8PLZMXIAIpbHQCi1QYxbSZ9lSLDr2uXx6FLSA3tYeuB3cyerR8DWUyG1kBk3j09RULvCZNnijGFk1Z1aziER1/s400/platja_ribesroges.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT1hj8bhITrEl4vNESK_5NQuwg_TiGQDW5T-jjCPDtMuqwvvs6Sr2aX9hv1E9CIk0Y1XHCtuOYLHW6Xd6eG7MzN8eIFxE8Ael5goB9vQ0Hk5fHAyYObub-_ZWVIO1DUKurm6Ncjsg2kzdW/s1600/platja_solponent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT1hj8bhITrEl4vNESK_5NQuwg_TiGQDW5T-jjCPDtMuqwvvs6Sr2aX9hv1E9CIk0Y1XHCtuOYLHW6Xd6eG7MzN8eIFxE8Ael5goB9vQ0Hk5fHAyYObub-_ZWVIO1DUKurm6Ncjsg2kzdW/s400/platja_solponent.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-53688477774866213202011-10-23T21:44:00.000+02:002011-10-23T21:44:12.125+02:00Rellegint “La plaça salvatge” de Tomas Tranströmer (I)Del poemari, dividit en quatre parts, faig incís en alguns dels poemes de la primera part que més m’han agradat, sense menysprear els altres.<br />
<br />
“Breu pausa durant el concert d’orgue”<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ50AbzuyJN1dXqeAmi2aSXGfTBe7TMFHENlly82Ht6LReqTLYms783we1zcy5BChK_BGJCkJtFnvTjdE-Z2gizJVyOujcurztukHNle0OVEGDOnDDgR2dBsfUzQsMnZGZQAxiGqEvSXX8/s1600/StaMariaMar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" rda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ50AbzuyJN1dXqeAmi2aSXGfTBe7TMFHENlly82Ht6LReqTLYms783we1zcy5BChK_BGJCkJtFnvTjdE-Z2gizJVyOujcurztukHNle0OVEGDOnDDgR2dBsfUzQsMnZGZQAxiGqEvSXX8/s320/StaMariaMar.jpg" width="320" /></a></div>A una església, el silenci momentani és tan sols aparent. Poden succeir un munt de coses, es pot percebre allò que sovint resulta imperceptible, no pas perquè ho sigui realment sinó, potser, perquè no ens prenem la molèstia de parar atenció. Es pot sentir i escoltar el que normalment resulta inapreciable, es pot rememorar allò que ha passat, somnis, situacions, imatges diverses poden voltar pel cap.<br />
<br />
<em>“I cada imatge abstracta del món és tan impossible com el dibuix d’una tempesta”</em>, això diu el poeta.<br />
<br />
“Del març del 79”<br />
Una reflexió intel·ligent sobre el valor de les paraules i alhora del llenguatge sense paraules.<br />
Hi ha qui parla molt i no diu res. Quin menyspreu vers el que escolta.<br />
<br />
“Els records em veuen”<br />
Un curiós punt de vista sobre els records.<br />
<br />
Podeu llegir-los per gentilesa de l’editorial, us deixo l’enllaç, <a href="http://www.periferic.es/PDF%20Primers%20capitols/Poesia/Poesia%2010.pdf">aquí</a>.<br />
<br />
A la primera part trobem també: “La mirada de l’hivern” i “L’estació”<br />
<br />
<br />
Més informació:<br />
Web de l’editorial: <a href="http://www.periferic.es/">http://www.periferic.es/</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-91181999814762855932011-10-23T11:24:00.000+02:002011-10-23T11:24:42.545+02:00Un lapsus a la Festa dels Súpers?No sé si aprecieu quelcom estrany...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0qbn-JS4h9e8EqGiDJjvhzICQRSZaSt9nuYyPhneBcBxRJB9dkn4Qh2dQZcxqmq8UKwHltedH_4INCy2jujldIJ7vu44O9FUzddA2Xkzo25HfGr9EzSSpIgYmfAWPFbYSPQ_PPMNnhqgf/s1600/FestaSupers_cartell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" rda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0qbn-JS4h9e8EqGiDJjvhzICQRSZaSt9nuYyPhneBcBxRJB9dkn4Qh2dQZcxqmq8UKwHltedH_4INCy2jujldIJ7vu44O9FUzddA2Xkzo25HfGr9EzSSpIgYmfAWPFbYSPQ_PPMNnhqgf/s320/FestaSupers_cartell.jpg" width="320" /></a></div><br />
Vista general de la gentada que hi havia a l’estadi cap a dos quarts de cinc de la tarda.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2DPgj5BRW4WciO8KtHWN0METYCUqDcnsfpWZVDrvE6li2e7KX9YJ0TWMfft3cxxYmUJ5kpEfDzR4PZUPPkZyRFcZa9V9IwjJqAB-kVSbuhlNTJxo_716WyRhjZeuVsJXlHXov6K9Z-Ta/s1600/FestaSupers_estadi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" rda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG2DPgj5BRW4WciO8KtHWN0METYCUqDcnsfpWZVDrvE6li2e7KX9YJ0TWMfft3cxxYmUJ5kpEfDzR4PZUPPkZyRFcZa9V9IwjJqAB-kVSbuhlNTJxo_716WyRhjZeuVsJXlHXov6K9Z-Ta/s320/FestaSupers_estadi.jpg" width="320" /></a></div>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-21861622993078645202011-10-18T12:06:00.000+02:002011-10-18T12:06:23.153+02:00Sentir els colors, veure els sons, les veus...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOyl_UQ-1am1LJlngTOwMrw7RXRBFpKGjEXmEcZsf9gUTz_hVeihlB9cdcEbsCucUFwNZyAISXIBkM2b93tcGOJ15ak6qbTy_DKsKLF6atnHR8ZjvocPc1wCvddjIzHn-AIJOpgpp7VCf7/s1600/capvespre_retocat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOyl_UQ-1am1LJlngTOwMrw7RXRBFpKGjEXmEcZsf9gUTz_hVeihlB9cdcEbsCucUFwNZyAISXIBkM2b93tcGOJ15ak6qbTy_DKsKLF6atnHR8ZjvocPc1wCvddjIzHn-AIJOpgpp7VCf7/s320/capvespre_retocat.jpg" width="246" /></a></div><br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">“La vida en blanc i negre no és trista. És igual o potser fins i tot millor, perquè no tinc tantes distraccions. Jo tinc dubtes de si el color, realment, us distreu de veure la bellesa del món”. </span><br />
<br />
Molts segurament no estaran d’acord amb el que diu Neil Harbisson. Pateix <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Acromat%C3%B2psia">acromatòpsia</a> una malaltia genètica que fa que percebi el món en blanc i negre, amb totes les tonalitats que hi ha entre el blanc i el negre. Si una persona no nasqués amb acromatòpsia, sinó que l’adquirís després, un cop ha fet seu el món amb tots els seus colors, segurament no opinaria igual. Com bé diu al reportatge -vídeo inserit- una amiga seva quan li pregunten si és més trista la vida en blanc i negre: <span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">“Si mai no has vist els colors, no tens res amb què comparar-ho. Simplement veus les coses d’una altra manera”</span>.<br />
<br />
Enllaçant amb aquesta afirmació i canviant de camp diré que la sensació de pèrdua és més gran quan un ha pogut sentir, escoltar com cal i de forma progressiva o sobtadament (no ser què és pitjor) perd aquesta capacitat. Poques vegades s’és conscient d’això fins que no t’hi trobes. <br />
<br />
El Neil diu que cap els 11 anys va començar a sentir curiositat pel color i el piano li va permetre expressar què pensava que eren els colors. A l’actualitat porta un sensor que els detecta, connectat a un portàtil, i li proporciona un to musical en funció de la freqüència de cada color. És capaç de distingir 360 tons musicals, imagineu-vos que significa això traduït a la seva particular interpretació del color.<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP2899970IE" width="640"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/><param name="scale" value="noscale"/><param name="align" value="tl"/><param name="swliveconnect" value="true"/><param name="menu" value="true"/><param name="allowFullScreen" value="true"/><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"/><param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=2899970&instancename=playerEVP_0_2899970&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/><embed width="640" height="398" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP2899970" scale="noscale" name="EVP2899970" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=2899970&instancename=playerEVP_0_2899970&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object><br />
<br />
Us en recordeu del meu “<a href="http://unamicadetot-marga.blogspot.com/2011/04/enyor.html">Enyor</a>”?<br />
Hauré de centrar-me en buscar una forma de veure els sons o les veus, perquè això de sentir s’esvaeix.<br />
<br />
<br />
Sobre el color i la llum: <br />
<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/3013810/La-tardor-i-la-llum">“La tardor i la llum”</a> (vídeo amb la possibilitat de subtitular)<br />
Web del programa <a href="http://www.tv3.cat/programa/221468855/Colors-en-serie">“Colors en sèrie”</a> (es poden trobar diversos vídeos, la pena és que no estan subtitulats)<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/3110690/Musica-i-sinestesia">“Música i sinestèsia”</a> (vídeo sense subtítols)<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/231035180/Colors-a-la-vista">“Colors a la vista”</a> (vídeo amb subtítols endarrerits, comencen a aparèixer un cop avançat el programa i inoportunament)Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-68125456459587771562011-10-13T00:14:00.000+02:002011-10-13T00:14:00.519+02:00Sobre la felicitatRemenant una llibreta he trobat un text que corresponia a una entrevista feta a Miguel Delibes al 2007, crec. Em va cridar l’atenció perquè d’alguna forma comparteixo el que deia, no ben bé del tot, però sí en el que considero essencial, la felicitat són moments, només moments passatgers.<br />
<br />
Aquí va la cita de Delibes: <br />
<br />
<em>“El estado de felicidad no existe en el hombre. Existen atisbos, instantes, aproximaciones, pero la felicidad termina en el momento en que empieza a manifestarse. Nunca llega a una situación continuada. Cuando no tienes nada, necesitas, cuando tienes algo, temes. Siempre es así. Total, que nunca se consigue”</em><br />
<br />
Ser i sentir són coses diferents. Jo em puc sentir en un moment determinat feliç, però ser feliç és una altra història.<br />
<br />
No sé si heu llegit mai alguna de les novel·les que ens va deixar Delibes, jo n’he llegida alguna i en llegiré més un dia d’aquests. La seva forma de narrar, la seva prosa clara i precisa m’atreuen.<br />
<br />
Ara tinc a les mans quelcom diferent, <em>“La plaça salvatge”</em> del poeta suec Tomas Tranströmer que val la pena llegir i rellegir perquè és dels que fan gaudir i fascinen. La imatge que em venia al cap al passar els ulls sobre “És una nit de sol radiant” fa que l’ànsia de continuar amb ell s’aguditzi. Una sort que hagi rebut el Nobel de Literatura, igual no l’hauria ni descobert.Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-18333161041908832772011-10-10T21:24:00.000+02:002011-10-10T21:24:46.894+02:00He descobert que tinc un enemic, l'inhibidor de ràdio freqüènciesJo no havia sentit a parlar mai dels inhibidors, uns aparells electrònics que, com diu <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Perturbador">Wikipedia</a>, impedeixen o dificulten les transmissions. Hi ha inhibidors de tota mena, però a mi el que em pot donar la tabarra, i molt, és l'inhibidor de radio freqüències. I per què, doncs perquè una servidora per poder seguir bé una classe, conferència, visita guiada o coses per l'estil fa servir un equip de freqüència modulada que consta d'un emissor/transmissor i d'un receptor. Aquest equip no té altra finalitat que fer que la veu de qui parla m'arribi neta i clara; sense aquest aparell jo no puc seguir una classe perquè el que sento amb els audiòfons ja no dóna per tant, bé, hauria de dir el que sento amb un dels meus audiòfons perquè l'altra orella ja la tinc KO.<br />
<br />
Hi ha oients que tenen una visió idealitzada de la lectura labial i pensen que mirant ja en tens prou, que el sentir i el poder escoltar és secundari. Potser això últim sigui secundari en alguns casos, gent que ha desenvolupat aquesta habilitat, la lectura labial, i només recorrent a ella pot captar què diu el seu interlocutor si no està gaire allunyat i vocalitza bé i... (tantes coses). Però jo, com moltes persones que han perdut l'audició en edat adulta i de forma progressiva fins arribar al grau de sordesa pregona o profunda no podem guiar-nos o recolzar-nos només en què veiem, la lectura labial no s'adquireix per art de màgia, costa moltíssim –em sembla que ja ho vaig dir fa una temps- . El que fem molts de nosaltres és combinar el que veiem i el que sentim i podem escoltar si les condicions ho permeten. Si veiem una boca indesxifrable i ens trobem amb una persona poc expressiva, malament; si estem massa allunyats de qui parla i no disposem d'un equip de freqüència modulada, ja ens podem oblidar de què diu el professor, el conferenciant o qui sigui, desconnectem, hi som, però com si no hi fóssim. A més a més, els llocs amb mala acústica o amb molt soroll de fons són un horror, podríem dir que actuen també com a inhibidors de l'acte comunicatiu. Hi ha moltíssims factors que poden interferir la bona comunicació. Ara estic en guerra amb els inhibidors de freqüències. He d'estudiar la qüestió.<br />
<br />
Per saber més sobre els inhibidors: <br />
<br />
<a href="http://www.inhibidoresdefrecuencia.com/">http://www.inhibidoresdefrecuencia.com/</a><br />
<a href="http://www.inhibidores.net/">http://www.inhibidores.net/</a><br />
<a href="http://www.inhibidores.com/">http://www.inhibidores.com/</a><br />
<br />
A la classe d’aquesta tarda tot ha anat bé. El culpable dels meus maldecaps potser no era l’inhibidor de la comissaria de policia propera, sinó el cable del micròfon del meu equip de freqüència modulada. De totes formes, hauré de veure com va aquesta setmana, perquè la passada em fallava només en alguns moments i no durant dues hores seguides com aquest matí. Ai... quina paciència.<br />
<br />
Nota: acabo de consultar l’índex de freqüència de ràdio del meu aparell: 863-865 MHz, dividit en 16 canals. És una dada a tenir en compte per saber si l’inhibidor de ràdio freqüències afecta al bon funcionament i, si és així, donar la llauna a qui convingui.<br />
<br />
Si voleu veure diferents models d’equips de freqüència modulada o sistemes FM, us deixo aquest tres:<br />
<a href="http://www.ondaeduca-tecnica.es/product_info.php?products_id=132">Sistema FM - IMG</a><br />
<a href="http://www.sennheiser.com/sennheiser/home_es.nsf/root/professional_audiology_009803">System 2015 de SENNHEISER</a><br />
<a href="http://www.ihear.co.uk/images/Comfort%20Contego%20User%20Manual.pdf">Comfort Contego R800 (receptor) i T800 (transmissor)</a> (Atenció perquè aquest últim és un manual llarg i en diversos idiomes, en castellà al final)Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-10476341061360377982011-10-08T20:46:00.000+02:002011-10-08T20:46:37.808+02:00Socors, subtitulació!Dimarts passat, el diari ARA publicava un article que feia referència a una instrucció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) en relació a l’accessibilitat dels programes televisius per tal que persones amb discapacitat puguin accedir als continguts sense problemes. S’esmentava, en concret, les persones sordes i les cegues. Fins aquí bé. Es parlava de les quotes que s’han d’assolir pel que fa al subtitulat, a l’audiodescripció i a la llengua de signes.<br />
<br />
Però hi havia un paràgraf que contenia “informació” d’aquella que a mi em genera malestar, per dir-ho suaument. Poso la paraula “informació” entre cometes perquè més que informar crec que es pretén una altra cosa. Aquí transcric el paràgraf en qüestió:<br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>“Des de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), reconeixen que en els últims 20 anys s'han produït millores dins aquest àmbit. Malgrat això, lamenten "la falta de recursos tècnics i humans i d'informació visual dificulten la possibilitat d'utilitzar el llenguatge de signes als mitjans". Segons la Fesoca, les persones sordes el prefereixen als subtítols, ja que el 90% "mostren signes d'analfabetisme funcional, perquè no saben llegir ni entendre la llengua escrita, ja sigui a causa dels dèficits del sistema educatiu o arran de l'edat de les persones sordes", que acostumen a ser gent gran. No obstant això, la federació reconeix que aquest és un sistema més adient en el cas, per exemple, de les pel·lícules”.</em></span><br />
<br />
Segons el diari:<br />
1. La FESOCA diu que les persones sordes prefereixen la llengua de signes als subtítols.<br />
2. La FESOCA afirma que el 90% de les persones sordes mostra signes d’analfabetisme funcional.<br />
3. La FESOCA reconeix que la subtitulació és el sistema que més s’escau a l’hora de fer accessible una pel·lícula.<br />
<br />
Ai... No sé pas quina imatge s’haurà emportat la gent que hagi llegit aquest article i, en particular, aquella que hagi parat atenció al què diu aquest paràgraf.<br />
<br />
Cal parlar de batalletes internes entre federacions i confederacions que defensen o la llengua de signes o l’oralisme, quasi bé de forma excloent. O blanc o negre, el gris sembla mal vist i enmig hi ha persones sordes que es senten, ja ho vaig dir una vegada, com a pilotes de ping-pong. Està bé que cadascú defensi el que cregui més convenient, però sense ser excloents, no donant una imatge de... superioritat, raó absoluta i coses per l’estil.<br />
<br />
Existeixen sords que s’expressen en llengua de signes i també sords que s’expressen oralment, i alguns, de vegades els considero privilegiats, que són bilingües i es poden comunicar de totes dues maneres. No vull entrar en estadístiques dient aquest tant per cent es comunica fent servir la llengua de signes i aquest altre fent servir la llengua oral, segons la fons que es consulti es diu una cosa o es diu una altra. No crec que hi hagi una estadística fiable, ningú s’ha molestat en fer-la.<br />
<br />
Segons el meu parer:<br />
1. Dir que les persones sordes prefereixen la llengua de signes als subtítols és molt dir. Jo, de ser periodista, hagués preguntat al representant de la FESOCA què entén per “persona sorda”. Això seria potser un punt a aclarir i és clar que caldria valorar l’opinió d’altres “representants”. Ho poso també entre cometes perquè no sé si els que se’n diuen “representants” representen en veritat a qui se suposa han de representar. Vaja galimaties m'ha sortit!<br />
2. Aquest 90% d’analfabetisme funcional, que em sembla exagerat, s’hauria de concretar en franges d’edat, tipus d’educació rebuda, edat en què ha aparegut la sordesa, medi que envolta o ha envoltat la persona sorda i, per suposat, especificar que s’entén per sord/a, com he dit abans.<br />
3. Considero una sort que la FESOCA com a mínim digui que la subtitulació és adient per a les pel·lícules, així doncs, com a mínim i segons ells, podré gaudir del cinema. Si ni això em concedeixen, plego i me’n vaig.<br />
<br />
Enllaços que us poden interessar:<br />
ARA, 4 d'octubre de 2011: <a href="http://www.ara.cat/ara_premium/media/teles-hauran-subtitular-programes_0_566343396.html">“Les teles hauran de subtitular un 75% de programes el 2013”</a> (cal registrar-se per poder llegir l’article)<br />
Web del <a href="http://www.cac.cat/">Consell de l'Audiovisual de Catalunya</a><br />
<a href="http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2010/04/01/pdfs/BOE-A-2010-5292-C.pdf">LLEI 7/2010, de 31 de març, general de la comunicació audiovisual</a> (BOE, 1.04.2010)<br />
<a href="http://www.gencat.cat/diari/4543/05363034.htm">LLEI 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya</a> (DOGC 4543, de 3.01.2006)Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-75694751339304388642011-09-28T18:26:00.000+02:002011-09-28T18:26:21.585+02:00El "broker" Alessio RastaniEL BROKER QUE NO ERA BROKER VA PARLAR<br />
<br />
... I CAL RECONÈIXER QUE ALGUNA VERITAT VA DIR.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube-nocookie.com/embed/vt4d7EAlwCg?rel=0" width="640"></iframe><br />
<br />
Compte, perquè alguns comentaris diuen que la subtitulació del vídeo penjat a YouTube no és del tot correcta. Si ho preferiu podeu veure’l al web de TV3 (sense subtítols, o sigui, no a l’abast de tothom), <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3708653">aquí</a>.<br />
<br />
Què diuen/deien els diaris:<br />
<br />
ARA, 28/9/11: <a href="http://www.ara.cat/economia/Alessio-Rastani-broker-incendiari-aficionat_0_562743827.html">"Alessio Rastani, el 'broker' incendiari, no és més que “un aficionat” a la borsa"</a><br />
EL PAÍS, 27/9/11: <a href="http://www.elpais.com/articulo/economia/especulador/irrita/mundo/elpepueco/20110927elpepueco_11/Tes">"Un especulador irrita al mundo"</a><br />
EL PERIÓDICO, 28/9/11: <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/rastani-revela-ara-que-broker-que-nomes-volia-cridar-latencio-1163843">"Rastani revela ara que no és un 'broker' i que només volia cridar l'atenció"</a><br />
EL PERIÓDICO, 28/9/11: <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/broker-incendiari-1163662">"El "broker" incendiari"</a><br />
EL PERIÓDICO, 27/9/11: <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/broker-pronostica-que-els-estalvis-milions-persones-sesvairan-any-1162660">"Un 'broker' pronostica que els estalvis de milions de persones s'esvairan en un any"</a><br />
LA VANGUARDIA, 28/9/11: <a href="http://www.lavanguardia.com/economia/20110928/54222712486/alessio-rastani-admite-ser-un-fraude-invierto-como-hobby-solo-busco-atencion-y-soy-un-charlatan.html">"Alessio Rastani admite ser un fraude:<em> Invierto</em> <em>como hobby, sólo busco atención y soy un charlatán</em>"</a>Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-25278661084478721232011-09-25T00:26:00.000+02:002011-09-25T00:26:15.913+02:00Viatge d'anadaSurto de casa. Plou. Un plugim dolç, calmat. Noto l’olor de l’asfalt mullat. M’agrada. Alguna gota perduda se’m fica al calçat. Tant me fa. Baixo a bon pas cap a l’estació. El tren va carregat de gent, molta amb maletes marxa vés a saber cap a on. Canvio de tren i, en aquest, sembla que, més que marxar, els que duen el pesat equipatge intenten arribar al seu destí. Anar i venir, arribar i marxar, un moviment continu.<br />
<br />
Entre altres coses, dalt del tren fixo la mirada en el llibre que llegeix el del costat. Sempre se me’n van els ulls cap els llibres, sento curiositat per saber com lliga qui llegeix amb el que llegeix.<br />
<br />
Em distreu també una nena petita, de fora, deu tenir uns sis anyets. Penso que és afortunada al tenir uns pares que demostren estimar-la, que estan per ella. Crec que és i serà una persona feliç.Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3032982550957179650.post-58791890642032496042011-09-23T10:49:00.001+02:002011-09-23T10:50:49.470+02:00Sobre "el café para todos"Fa anys aquesta expressió va sortir a llum. Un cop mort el dictador Franco van sentir-se amb força veus que demanaven llibertat, amnistia i... autonomia. Bé, l’autonomia no era pas una reivindicació que sonés a tot el territori, però sí a Catalunya. Després es van afegir altres, havia qui pensava si uns sí per què no nosaltres.<br />
<br />
Diumenge, un reportatge de <em>30 minuts</em> va fer un repàs a l’origen de la qüestió i penso que val la pena veure-ho, doncs les intervencions d’alguns dels implicats en l’assumpte autonòmic ajuden a entendre l’essència del cas. El títol del reportatge era <em><span style="color: blue;">Història del cafè (“para todos”)</span></em>. Us deixo l’enllaç, <a href="http://www.tv3.cat/videos/3692010/Historia-del-cafe-para-todos">aquí</a> (es dóna l’opció de subtitular el vídeo).<br />
<br />
Ací teniu una mostra de les declaracions (extretes de la sinopsi que apareix al lloc web de <a href="http://www.tv3.cat/30minuts/"><em>30 minuts</em></a>):<br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">"El tema autonómico estaba planteado en Cataluña y no estaba planteado en otros sitios -diu, en aquest reportatge, Rodolfo Martín Villa, ministre de la Governació en aquells anys i un dels artífexs de la transició espanyola-. Es decir, en Extremadura o en mi tierra, en la Meseta, el tema era libertad y amnistía. La autonomía podía venir luego, pero no estaba en las preferencias."</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">"Yo recuerdo que hizo fortuna la frase que decía: ‘No queremos ser más que nadie, pero tampoco menos'", recorda Rafael Escuredo, expresident de la Junta d'Andalusia.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">"‘No menos que ellos'. ‘Ellos' sempre vol dir els catalans. No vol dir els bascos, perquè els bascos els tenen a part -matisa l'expresident Jordi Pujol-. Els bascos tenen, en un cert sentit hauríem de dir, potser la intel·ligència que ‘això d'Espanya, ja s'ho faran'. Nosaltres, en canvi, volem arreglar Espanya".</span><br />
<br />
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">"Disset autonomies, disset parlaments, disset policies diferents! Escolti! Tot això representa unes despeses d'aquest ordre tan importants que no sé si l'estat ho podrà aguantar...! (Tarradelles al 1985)</span><br />
<br />
Navegant per Internet, he trobat dos articles d’opinió d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Juliana_i_Ricart">Enric Juliana</a> publicats a La Vanguardia que poden servir de complement:<br />
LA VANGUARDIA, 23/1/11: <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110123/54105053431/asi-empezo-el-cafe-para-todos.html">“Así empezó el café para todos”</a><br />
LA VANGUARDIA, 20/2/11: <a href="http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110220/54117056780/la-planta.html">“La planta”</a> <br />
<br />
Potser us interessaria l’exposició <a href="http://www.mhcat.net/exposicions/exposicions/exposicions_en_curs/el_naixement_de_la_generalitat_de_catalunya/mes_informacio_de_l_exposicio">“El naixement de la Generalitat de Catalunya”</a> que es pot veure fins aquest diumenge, 25 de setembre, al Museu d’Història de Catalunya.Marga BChttp://www.blogger.com/profile/15059885889881742479noreply@blogger.com0