Clavegueres

Estic una mica rovellada, fa temps que no faig un apunt per al blog, així que començaré xino-xano. Ara estic més acostumada als escrits més sintètics que de, tant en tant, publico a Facebook, però divendres llegia una entrevista a l’ARA que m’ha donat motius per a retornar. L’entrevistat era Carlos Quílez, l’actual director d’anàlisi de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Recordava haver escrit, aquí, alguna cosa sobre ell i vaig repescar l’entrada que vaig titular “L’últim malson de Martínez Madero”. Si hi aneu, veureu que deixava a l’aire cert assumpte, en Carlos Quílez es va veure imputat per un suposat cobrament de suborns, però al final res de res. A l’entrevista afirma: “...va ser una imputació de gent indecent i bastarda que em va colpejar a mi amb l’única intenció de fer mal al David (Martínez Madero), a altres membres de la fiscalia i a honorables comandaments dels cossos policials”.

Trobo que val la pena que us entretingueu a llegir l’entrevista en qüestió i no hi ha dubte que la novel·la que ha escrit, i a la que hi fa referència, serà d’allò més enriquidora, doncs sembla que coneix prou bé com es mouen certs personatges perquè els ha tractat en persona.

Jo encara no la tinc a les meves mans, aviat posaré remei i la llegiré.

Apunt directament relacionat:

“L’últim malson deMartínez Madero” (25/1/11)

ENTREVISTA, 14 de desembre de 2012:

Carlos Quílez: "Els corruptes se senten amb més impunitat i ara cometen més errors" (cal registrar-se)

La novel·la de Carlos Quílez: “Cerdos y gallinas”

I un altre apunt:

“La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció” (23/1/11)

No me’n vaig de vacances i avui toca Millet... i companyia

Cadascú té les seves manies, oi? Doncs una de les meves és seguir el que envolta Millet... i companyia. Però reconec que el fet que això es vagi allargant i allargant fa que em vagi relaxant una mica. Darrerament, les notícies sobre les tres investigacions obertes les vaig pescant d’aquí i d’allà i, de vegades, se’m passa alguna d’aquelles que apareixen als mitjans de comunicació perquè, suposo, n’hi ha moltes que ja ni arriben, doncs no interessa “fer publicitat”. Tot i que, sabent la quantitat de gent que és capaç de votar polítics corruptes –fa no gaire en vam tenir una mostra-, ja no sé si el fet d’arribar al fons de la qüestió tindrà alguna implicació política, social, etc.

Fent memòria, les tres investigacions són les que fan referència a l’espoli de l’entitat, el suposat finançament irregular de CDC en època de Jordi Pujol i la construcció d’un Hotel al costat del Palau de la Música. D’aquest darrer cas, que porta la jutge Míriam de Rosa, no he aconseguit trobar res de nou, tot i que faig menció de dues notícies que indirectament tenen alguna cosa a veure, com ara el fet que Trias, el nou alcalde de Barcelona, sembla que manté, si no ha canviat de parer, dins del seu equip de govern un dels imputats (Ramon Massaguer); i l’altra, el pas a segona línia de l’altre imputat, Ramon García-Bragado, que segons va declarar pensa tornar al consistori “per parlar de les conclusions del cas”.

D’altra banda, el jutge Miguel Ángel Tabarés va elevar la fiança de Fèlix Millet i Jordi Montull a 24 milions i va imposar una altra, gens menyspreable, a Gemma Montull abans de deixar el cas Palau en mans del jutge Josep Maria Pijuan (recordem que Tabarés ocupava la plaça només de forma provisional a l’espera del nou titular del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona). Igual que va fer Tabarés, Pijuan ha donat senyals de voler tirar endavant el procés, tot el contrari del que va fer el jutge Juli Solaz que els va precedir.

Bé, cal dir que, de moment, la presó sembla que no espera ningú. Millet i Montull i altres “clarament” (ho poso entre cometes perquè no pugui dir ningú que sóc massa categòrica) lligats a l’espoli continuen lliures, encara que segons diuen alguns mitjans la qüestió de l’espoli del Palau està quasi resolta, jurídicament parlant s’entén. L’altra, la del suposat finançament irregular de CDC va progressant, “progressant adequadament”. Van sortint proves per aquí i per allà, factures i proves de pagaments, algunes que no se sap ben bé on estaven amagades quan fa un parell d’anys els mossos van entrar al Palau.

El nou jutge ha imputat Àngel Colom, mentre Joana Ortega, la nostra vicepresidenta encara que alguns no l’haguem votada, surt en defensa de la seva presumpció d’innocència. Jo em pregunto a qui vol “absoldre” exactament aquesta senyora. Josep Maria Pijuan també ha imputat l’exdirectora general del Palau de la Música, Rosa Garicano, qui va afirmar que desconeixia els tripijocs, per dir-ho molt suaument, de Millet i Montull. Ai!, dolça “innocència”...

Altres apunts relacionats dins del blog:

Corrupció casolana, o sigui, de casa (15/4/11)
El “cas Millet” –i el que penja- engega de nou? (20/2/11)
Bye, bye, jutge! (7/1/11)
Compte amb el que alguns poden fer! (9/11/09)

Recull de notícies clau:


EL PERIÓDICO, 30/4/11: "El jutge eleva la fiança de Millet i Montull a 24 milions d'euros"
EL PAÍS, 1/5/11: “El juez eleva la fianza para Millet y Montull de 3,6 a 24 millones”
...

EL PERIÓDICO, 23/5/11: "El jutge del cas Unió ha estat nomenat per encarregar-se del cas Millet"
...

EL PERIÓDICO, 21/6/11: "El jutge cita a declarar Colom perquè expliqui per què Millet li va entregar 75.000 euros"
EL PAÍS, 21/6/11: “El juez imputa a Rosa Garicano y a Àngel Colom por el caso Palau"
EL PAÍS, 22/6/11: "El juez ve indicios de que Garicano conocía el desvío de fondos del Palau"
ARA, 22/6/11: “Joana Ortega surt en defensa de la presumpció d’innocència d’Àngel Colom”
EL PAÍS, 30/6/10 Àngel Colom: "Millet me pagó porque me avalaba mi trayectoria nacionalista"
ARA, 18/7/11: "L'exdirectora general del Palau de la Música reitera davant del jutge que desconeixia el desfalc de Millet i Montull"
ARA, 18/7/11: "Rosa Garicano surt del jutjat després de declarar una hora i mitja pel cas Millet"
EL PERIÓDICO, 28/7/11: "Àngel Colom proposa tornar els diners que li va donar Millet"
...

EL PAÍS, 27/5/11: “El juez del caso Palau imputa a seis directivos de empresas ligadas a CDC”
EL PERIÓDICO, 28/6/11: "Els Mossos troben més factures sospitoses en el cas Millet"
EL PAÍS, 29/6/11: “Los proveedores de CDC no tienen facturas de sus supuestos trabajos para el Palau”
EL PERIÓDICO, 16/7/11: "El Palau aporta al jutge més proves dels pagament de Ferrovial a Millet"
...

En relació a les persones imputades en el cas de l’hotel del Palau:
EL PAÍS, 30/6/11: “Trias mantiene a un imputado por el caso del hotel del Palau”
EL PAÍS, 28/6/11: “Doce concejales se despiden en un emotivo pleno en Barcelona”
...

Altres:
EL PERIÓDICO, 3/8/11: “Vacances del senyor Millet”
ARA, 23/7/11: "Dos anys i Millet segueix lliure" (cal registrar-se)
EL PAÍS. A FONDO: Félix Millet i Tusell

Camps dimiteix, però continua campant

Foto extreta de http://www.ara.cat/

El que, fins fa unes hores, era el president de la Generalitat valenciana ha dimitit com a tal, però Francisco Camps continua campant, o sigui “vivint i passant la vida com pot”, cal dir que continuarà sent diputat. No ha claudicat davant les demandes del seu propi partit, no ha admès la seva culpabilitat en l’assumpte dels vestits tal com li demanaven els seus, tampoc ho ha fet qui va ser la seva mà dreta, Ricardo Costa, que va assegurar que s’avindria a les demandes del PP, si Camps feia el mateix. Així que ara hi ha una situació una mica rocambolesca perquè dos dels inculpats han optat per declarar-se culpables dels fets (Víctor Campos i Rafael Betoret) i els altres dos (Camps i Costa) no. Veurem què passa ara.

De totes formes, això dels vestits és només la punta de l'iceberg del cas Gürtel.

Campi qui pugui!

ARA, 21/7/11: "Les 10 frases sobre el cas Gürtel que han portat Camps pel camí de la dimissió"

El País, 21/7/11: ESPECIAL: Todo sobre la dimisión de Camps

Contrast

Fa un temps vaig fer un apunt de títol semblant però, com veureu, el contingut és ben diferent.

A través d’una amiga em va arribar un article publicat al Portal Ajintem. El desconeixia completament però ara que li he donat una ullada he decidit que, de tant en tant, me’l miraré. L’article en qüestió, datat al mes d’abril, comentava que Julio Anguita, sense fer cap mena de publicitat, havia renunciat a la seva pensió vitalícia com a exparlamentari, al·legant que amb la pensió que li corresponia com a mestre en tenia prou per viure. Aquesta renúncia va tenir lloc ara fa 7 anys. Jo el primer que vaig pensar va ser que si tots els que han passat pel món de la política prenguessin decisions d’aquesta mena, les arques de l’estat estarien molt més sanejades. Malauradament, crec que l’acció de Julio Anguita és més aviat una excepció i pràcticament tots els que han circulat per aquest món pensen fer valer totes les avantatges que ells mateixos van legitimar, veurem què passa al futur.

Com a figura totalment oposada, se’m presenta l’Anglada, el Josep o José Anglada, líder de Plataforma per Catalunya. Per desgràcia aquest senyor i els seus circulen més que mai per nombrosos ajuntaments de diversos municipis. L’Anglada, després de la detenció de l’alcaldable electe de PxC a Badia del Vallès per robar xecs de restaurant per valor de 70.000 euros, el defensa, sense cap mena de complex, dient que “no passarà res, perquè serà un polític més que ha robat”. Quin fàstic!

Bé, Quim Monzó ja el retratava ben retratat, a ell i als seus, en un escrit que va publicar La Vanguardia pocs dies abans de les eleccions municipals i que duia per títol “Un águila en el corazón”.

Més informació:

Portal Ajintem, 7/4/11: “Julio Anguita renuncia a su pensión vitalicia como ex-parlamentario”
El País, 28/5/11: “Detenido por hurto un edil recién elegido de la xenófoba Plataforma per Catalunya”

Corrupció casolana, o sigui, de casa

Fa segles que no parlo del “cas Millet” i de tot el que se’n deriva, i mira que n’hi ha de novetats! Tenia el tema una mica arraconat, així que m’hauré de posar les piles.

A l’actualitat tenim tres fronts oberts. La jutge Miríam de Rosa Palacio continua amb el cas de l’hotel Palau, on hi ha implicats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona per les “facilitats” que van donar a l’hora de tirar endavant el projecte. També tenim al jutge Miguel Ángel Tabarés que se n’ocupa de dues causes més. Per una banda, l’espoliació del Palau de la Música perpetrada per Fèlix Millet i per Jordi Montull i, per l’altra, el suposat pagament de comissions a CDC camuflades a través del Palau.

Al final va ser el jutge Tabarés qui es va haver de mullar amb l’assumpte de les comissions i, gràcies a ell, sembla que la causa tira endavant. Ja estan imputats uns quants, entre ells Daniel Osàcar, extresorer de CDC i un directiu de Ferrovial, l’empresa que suposadament pagava les comissions per obtenir obra pública en temps de Jordi Pujol. Han declarat també dos administradors de l’empresa GPO Ingeniería, a part, és clar, dels “mitjancers”.

Aquesta setmana tant Fèlix Millet com Jordi Montull s’han negat a parlar davant el jutge sobre l’assumpte de les comissions i, cosa que em va fer molta gràcia, l’exdirectora financera, Gemma Montull, va dir que el seu sou, de 8.500 euros al mes, no incloïa pensar i, per tant, no va notar que fossin sospitosos els quantiosos pagaments que anotava, no va sentir “curiositat” per saber el seu origen ni la seva destinació.

Avui, per cert, Daniel Osácar ha anat a declarar ben acompanyat. Oriol Pujol i Jordi Turull, un secretari general adjunt de CIU i l’altre diputat i portaveu parlamentari de la mateixa coalició, no l’han deixat pas sol.

Bé, i pel que fa a l’espoliació, sembla que segons els darrer càlculs Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar 35 milions d’euros, que es diu ràpid però són un munt de calés. A principis de març la Fiscalia va demanar que la fiança dipositada al jutjat per assegurar una futura responsabilitat civil passés dels 3,3 milions que va estipular l’anterior jutge, en Juli Solaz, a 23 milions d’euros. Els 23 queden lluny encara dels 35, no creieu? No sé si s’ha confirmat aquest canvi en la fiança, ho hauré d’esbrinar.

Altres apunts sobre la qüestió:

El cas Millet –i el que penja- engega de nou?
Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!
 
Notícies rellevants:
 
ESPOLIACIÓ DEL PALAU

El País, 2 de març de 2011: “La Fiscalía pide que Millet y Montull amplíen a 23 millones la fianza depositada en el juzgado”
El Periódico, 2 de març de 2011: “El fiscal exigeix ara a Millet i Montull 23 milions d’euros pel saqueig del Palau”

HOTEL PALAU

El País, 14 d’abril de 2011: “La juez rechaza archivar la causa contra García-Bragado por el hotel del Palau”
El Periódico, 29 de març de 2011: “La jutge rebutja arxivar la causa contra l’exgerent d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Massaguer, pel cas de l’Hotel del Palau”

COMISSIONS A CDC

El Periódico, 13 d’abril de 2011: “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”
El País, 14 d’abril de 2011: “Montull dice que no le pagan “por pensar” y que ignora los pagos a CDC”
El País, 18 de març de 2011: “Imputado el extesorero de Convergencia por comisiones ilegales del caso Palau”
El Periódico, 17 de març de 2011: “El jutge del cas Millet imputa Osàcar en el desviament de fons a CDC”

Mapa de corrupció

 

Algú ha tingut una bona pensada: elaborar un mapa amb els casos de corrupció que van apareixent a Espanya. Tota una col·lecció! Si voleu conèixer els detalls, premeu aquí.

És una tasca col·laborativa com podreu comprovar en aquesta wiki: http://wiki.nolesvotes.org/w/ O sigui que si teniu ganes d'aportar idees o informació, ja sabeu.

El "cas Millet" -i el que penja- engega de nou?

Aquesta setmana hi ha hagut novetats, si més no burocràtiques, en el "cas Millet i companyia". Recordareu, si us manteniu una mica al dia, que abans de dir l’adéu definitiu, el jutge Juli Solaz va decidir que per una banda s’havia d’investigar l’espoli del Palau de la Música i per una altra el presumpte finançament il·legal de CDC, en aquest últim cas, sense imputar ningú. Abans de marxar li va agafar una mena de rampell i va “protestar” pel canvi de criteri del Consorci del Palau que, passades les eleccions autonòmiques, ja no demanava imputacions. Cosa gens estranya, si es té en compte qui forma part del Consorci i el canvi de govern després de la patacada socialista.

Però... si aquest jutge no tenia ganes de mullar-se! Va anar allargant i allargant la instrucció del cas i va decidir passar la patata calenta a un altre. Bé, i aquest altre ha arribat.

Aquesta setmana el jutjat del cas Millet té com a nou instructor el jutge Miguel Ángel Tabarés, però només de forma provisional, fins que no s’anomeni un magistrat que ocupi la plaça que ha deixat vacant el que alguns nomenaven “jutge caragol”. Veurem si el senyor Tabarés té intenció de donar canya o vol deixar que el temps passi sense pena ni glòria esperant que arribi el nou titular del jutjat número 30.

Una altra novetat és que la Fiscalia Anticorrupció es farà càrrec de la investigació. En concret el fiscal Emili Sánchez Ulled a qui no li resulta pas aliè el cas. De nou, uf, s’haurà de concretar a qui es vol imputar per la qüestió del presumpte finançament il·legal.

Veurem si el nou jutge acaba donant el vist-i-plau a les actuacions de la fiscalia o si les rebutja o entorpeix, per tal que això sigui un altre conte dels que mai acaben.

Us deixo aquí alguns dels darrers articles publicats a la premsa:

El Periódico, 17 de febrer de 20011: “La Fiscalia Anticorrupció es fa càrrec del cas Millet”
El País, 18 de febrer de 2011: “Un fiscal anticorrupción asume el caso Palau y las supuestas comisiones a CDC”
Diari ARA, 15 de febrer de 2011: “El jutjat del cas Millet ja té nou instructor”
 
I per fer memòria:


Diari ARA, 17 de gener de 2011: “La secretària confirma la constant relació de Millet amb el tresorer de CDC”
El Periódico, 21 de gener de 2011: “El jutge del cas Millet estima que hi ha indicis de delicte en els pagaments a CDC”. Si preferiu llegir-lo en castellà, aquí.

Altres apunts d’aquest blog referents al “cas Millet”:


Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!

L’últim malson de Martínez Madero: els cas de Carles Quílez

Alguns deuen pensar que ja m’he oblidat del cas Millet i companyia, doncs no, tornaré sobre el tema d’aquí uns dies. Però ja que a l’últim apunt parlava de Martínez Madero, la mort del qual alguns dubten que sigui per causes “naturals”, torno al tema. David Martínez Madero, ex director de l’OAC, confiava plenament en Carles Quílez que s’ha vist embolicat en un assumpte de suborns i revelació de secrets. El jutge no l’havia citat com a imputat fins que David Martínez Madero va morir.

Bé, caldrà estar a l’aguait per veure si veritablement Carles Quílez és culpable o es tracta d’un ajust de comptes entre uns i altres. De moment em reservo l’opinió.

Aquí teniu la notícia publicada a diferents diaris, així amplieu mires:

El Periódico: “Imputat per suborn un càrrec de l’Oficina Antifrau de Catalunya”

El País: “Imputado un cargo de la Oficina Antifraude tras la declaración de un confidente policial”

Avui: “El jutge imputa un suborn al sotsdirector d’Antifrau”

La Vanguardia: “Imputado un alto cargo de Antifrau de Catalunya por cobrar sobornos de una trama de narcos”

La mort de David Martínez Madero deixa un buit en la lluita contra la corrupció

He de confessar que al començament, quan es va crear l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), em vaig mostrar una mica escèptica respecte a què podria fer, fins on podria arribar. Però la forma de fer del seu, lamentablement, ex director va ajudar, i molt, a que es destapessin assumptes que alguns haguessin preferit que continuessin amagats. Però no només es tractava de destapar, sinó també d’investigar i d’arribar al fons de la qüestió. Es va mantenir ferm i va actuar sense deixar-se acovardir per les pressions d’uns i d’altres. Però, segons diu El País a la necrològica publicada ahir, l’estrès va malmetre la seva salut. En els últims mesos aquest estrès va augmentar degut a la investigació sobre l’adjudicació irregular d’una plaça al Departament d’Interior de la Generalitat, l’assumpte de Rafael Olmos, del qual ja vaig parlar fa un temps en un altre apunt, aquí. També a la inculpació d'un dels homes de confiança de Martínez Madero en un altre assumpte. Tot i que ell, Martínez Madero, sempre va defensar la innocència de Carles Quílez.

“Curiós” és que amb l’arribada al govern de CIU el senyor Olmos s’hagi mantingut com a assessor ratificat pel conseller d’Interior Felip Puig.

Desitjo que l’OAC continuï funcionant com fins ara, perquè està claríssim que quan es tracta de corrupció pocs són els que decideixen fer-li front. Si visiteu el seu web, trobareu aquest escrit sobre la Institució:

“L’Oficina Antifrau és una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya, mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes, tals com l'ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d'interessos o l'ús en benefici privat d'informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.
És una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
S'adscriu al Parlament de Catalunya, la qual cosa la legitima i en garanteix la independència, per tal de complir amb equanimitat i eficàcia les funcions encomanades”

Si voleu visitar el web de l’OAC, aquí el teniu: http://www.antifrau.cat/

Us deixo també la necrològica, molt ben escrita, publicada a El País. Així com un article publicat a ARA, on es menta una entrevista que van fer a Martínez Madero el 5 de desembre. Llàstima!, no he aconseguit localitzar-la.

El País: David Martínez Madero, el fiscal que combatió la corrupción

ARA: Mor David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau

Sobre Rafael Olmos:

El País: Puig mantiene a Rafael Olmos como asesor de Interior

Bye, bye, jutge!

Era d’esperar que el jutge Solaz fes un bon regalet a Millet i Montull i, de rebot, als que s’haguessin vist esquitxats pel pagament de comissions que van anar a engreixar les arques particulars de cert partit que, “casualitats” de la vida, ara governa en coalició amb un altre al que tampoc li aniria bé remoure la cosa. No em va sorprendre la notícia ahir, quan mirava el Telenotícies de TV3.

El senyor Juli Solaz abandona la instrucció del “cas Millet” sense haver fet gran cosa, ha marejat la perdiu durant any i mig. Això li ha valgut fins i tot les crítiques d’alguns companys que, a sobre, algú va tenir la barra de multar!

Altres mortals hem anat esperant i esperant a que es fes justícia, però la veritat és que no sé si els “senyors” Millet i Montull han arribat a retornar una mínima part del que es van embutxacar i... continuen lliures. Només van ser cridats a declarar dos cop pel jutge Solaz i si no hagués estat per la jutgessa Míriam de Rosa Palacio que instruïa el cas de l’hotel del Palau, no haguéssim tingut ni el plaer de veure’ls a la presó. Però el seu pas per la garjola va ser massa efímer, van sortir al cap de poc, quan “ja no va haver perill que fessin desaparèixer res que afectés a la causa o que fessin servir les seves influències per entorpir o influir en alguns implicats”. Potser la senyora Míriam de Rosa Palacio hauria d’agafar el relleu del jutge Solaz, doncs ella, en poc temps, va aconseguir aclarir l’assumpte de l’hotel del Palau, tot i que... no sé fins a quin punt alguns dels implicats continuen com si tal cosa.

En tot el temps d’instrucció del que ha gaudit, el jutge Juli Solaz no ha fet gran cosa, ja ho he dit, i, a sobre, ha rebut un ascens, sol·licitat per ell mateix, abans de mullar-se amb una altra qüestió més delicada el finançament il·legal de CDC. Torno a preguntar... serà casualitat o més aviat un premi per la seva “dedicació”?

Anirà a parar a la Secció 22 de l’Audiència de Barcelona, tampoc sé si farà res de bo allà, però la qüestió és que cobra, no? Si altres treballadors s'haguessin passat un any i mig embadalits, continuarien treballant?

Us deixo alguns articles d’avui:

El Periódico: “El jutge que investiga el saqueig del Palau deixa el cas per ascendir”
El País: “El juez del caso Palau se va sin investigar las comisiones a CDC”

I un altre més antic, per rememorar la tasca feta per la jutge Míriam de Rosa Palacio el passat juliol:

La Vanguardia: “La juez ordena prisión incondicional sin fianza para Millet y Montull por el caso del hotel del Palau”

Recolzament a cegues? No, gràcies

El dissabte passat es van aplegar algunes persones per protestar contra la corrupció. Entre els que van fer la convocatòria no hi havia cap partit polític, sinó una seixantena d'entitats socials i veïnals, sindicats i ONGs que han signat un manifest contra la corrupció i la impunitat.

Quan dimecres passat, a TV3, van parlar d'aquesta concentració, se'm va quedar gravada una frase que va dir el senyor Albert Recio, Vicepresident de la Federació AV Barcelona: "Tenim un model polític que ens demana recolzament, però no participació". La vaig apuntar al moment, per si la memòria em fallava. Trobo que és una frase d'allò més encertada.

Si la cosa no canvia, crec que la gent cada cop donarà menys "recolzament" a la classe política i a tot el que pul·lula al seu voltant. ¿Us heu llegit "Assaig sobre la lucidesa" de José Saramago? Si no és així, ja podeu començar i descobrireu què pot passar a la "ficció" quan un munt de persones decideix exercir el seu dret a vot d'una forma inesperada i que no agrada a la classe dirigent.

Compte amb el que alguns poden fer!

Ara que el cas Millet, concreto, Fèlix Millet, per ser justos amb d'altres que no volen ser esquitxats, no ocupa dia si dia no el Telenotícies, volia comentar un punt d'un article publicat a El Periódico el dia 24 d'octubre.

S'explicava com Millet havia modificat els estatuts l'any 2002 per evitar l'interventor local. O sigui, va fer que la figura de l'interventor municipal fos esborrada del mapa i que amb només la intervenció del director administratiu, el seu col·lega Jordi Montull, es poguessin autoritzar les despeses fetes, ja no sé si al consorci, a la fundació o què. He de dir que he perdut la pista donada l'acumulació de càrrecs que té el "senyor" Millet al seu currículum.

Però el pitjor d'aquesta història és que al diari s'assegurava que el 8 de març d'aquell any la Generalitat havia donat el seu vist i plau. En concret la subdirecció general de control de la Conselleria d'Economia va acceptar aquesta oferta i va enviar una carta a Millet on es deia que s'acceptava la supressió d'aquest interventor per "agilitzar el procés intern d'operacions comptables". I vaja si ho va agilitzar el "senyor" Millet!

En fi, si m'he de creure el que es deia al diari, la Generalitat va passar per alt controlar les subvencions donades. Després parlen de manca de pressupost per dur a terme certs projectes, propostes... i tirar endavant algunes lleis que de moment estan arraconades.

Veure'm si qui toca rep un càstig exemplar. No hi ha com ser un aposentat burgés sense principis ni escrúpols per enlluernar a més d'un. ¿Què estaran pensant ara aquests que es van deixar captivar? Hi pensen?