dijous, 2 de juny del 2011

Contrast

Fa un temps vaig fer un apunt de títol semblant però, com veureu, el contingut és ben diferent.

A través d’una amiga em va arribar un article publicat al Portal Ajintem. El desconeixia completament però ara que li he donat una ullada he decidit que, de tant en tant, me’l miraré. L’article en qüestió, datat al mes d’abril, comentava que Julio Anguita, sense fer cap mena de publicitat, havia renunciat a la seva pensió vitalícia com a exparlamentari, al·legant que amb la pensió que li corresponia com a mestre en tenia prou per viure. Aquesta renúncia va tenir lloc ara fa 7 anys. Jo el primer que vaig pensar va ser que si tots els que han passat pel món de la política prenguessin decisions d’aquesta mena, les arques de l’estat estarien molt més sanejades. Malauradament, crec que l’acció de Julio Anguita és més aviat una excepció i pràcticament tots els que han circulat per aquest món pensen fer valer totes les avantatges que ells mateixos van legitimar, veurem què passa al futur.

Com a figura totalment oposada, se’m presenta l’Anglada, el Josep o José Anglada, líder de Plataforma per Catalunya. Per desgràcia aquest senyor i els seus circulen més que mai per nombrosos ajuntaments de diversos municipis. L’Anglada, després de la detenció de l’alcaldable electe de PxC a Badia del Vallès per robar xecs de restaurant per valor de 70.000 euros, el defensa, sense cap mena de complex, dient que “no passarà res, perquè serà un polític més que ha robat”. Quin fàstic!

Bé, Quim Monzó ja el retratava ben retratat, a ell i als seus, en un escrit que va publicar La Vanguardia pocs dies abans de les eleccions municipals i que duia per títol “Un águila en el corazón”.

Més informació:

Portal Ajintem, 7/4/11: “Julio Anguita renuncia a su pensión vitalicia como ex-parlamentario”
El País, 28/5/11: “Detenido por hurto un edil recién elegido de la xenófoba Plataforma per Catalunya”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada