A la traducció veureu que el nombre de paraules no és el mateix. Això de traduir no és tan senzill com sembla. Si voleu saber amb més detall el significat de cadascuna, us deixo l’enllaç de l’edició electrònica d’un diccionari, aquí, que he descobert gràcies al Jordi Dorca.
I ara sí:
acord, alarit, aplaudiment, baluern, batec, batzac, bram, bramul, brega, bufament, bullícia, cant, cantarella, cantussol, clam, concert, conferència, cop, cop de porta, cridòria, crit, cruixit, diàleg, discurs, esbronc, esbufec, escàndol, escataineig, esclat, espetec, esternut, estrèpit, explosió, fragor, gargamelleig, gatzara, gemec, grinyol, grunyit, lament, lladruc, monòleg, mugit, murmuri, música, palpitació, plor, ploriqueig, pregó, protesta, rebequeria, rebombori, recital, redoblament, renill, repic, ressò, ressonància, retrò, ronc, rot, ruflet, rugit, rum-rum, rumor, silenci, simfonia, so, sonoritat, soroll, sospir, toc, tos, tro, tumult, tust, udol, veu, veuassa, xerrada, xerrameca, xiscle, xiu-xiu, xiulada, xiuladissa, xiuletada, xiuxiueig, xivarri
Tot això m’ha fet pensar... Diuen que les paraules se les emporta el vent, no totes, per sort o per desgràcia, algunes paraules perduren. Sigui perquè han quedat reflectides d’alguna manera o bé perquè algú present encara les recorda. Malgrat tot, els records es difuminen, es dissolen, a més a més, els records no són més que percepcions, impressions personals d’allò que va succeir, una forma particular de veure i percebre la realitat. Per això, crec que l’escriptura és una eina per fer perdurar els records, rellegir-los, analitzar-los des de la distància. Els records són fugidissos i cal fer un exercici de memòria per fer-los presents. He de llegir Semprún.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada