dimecres, 24 d’agost de 2011

La química i les confitures

Aprofitant que aquest és l’Any Internacional de la Química, aquí va una taula periòdica ben singular: la taula periòdica de les confitures. Elaborada a partir de la col·laboració entre la Fundació Alícia i el Museu de la Confitura.
Si voleu descarregar-vos aquesta dolça taula, podeu fer-ho directament des de l’enllaç que us deixo, aquí. Són dos fulls on hi trobareu la traducció al castellà i a l’anglès.


El Museu de la Confitura es troba al poble gironí de Torrent. Podeu passejar-vos pel seu lloc web i hi descobrireu algunes coses curioses: sabeu quina és diferència entre una confitura i una melmelada? Potser algú s’anima i tot a fer-hi una visita.

La imatge d’aquest apunt és d’un fulletó que vaig aconseguir un dia que vaig anar al centre Arts Santa Mònica a visitar, entre d’altres, l’exposició “Matèria condensada. Cuinar ciència”. Hi havia membres de la Fundació Alícia impartint un taller i portaven aquests peculiars fulletons. Encara que jo no hi participava, vaig demanar-ne un i me’l van donar.

La tasca que duu a terme la Fundació Alícia no és gens menyspreable, val la pena donar un cop d’ull a l’apartat de salut i hàbits alimentaris del seu lloc web.

divendres, 19 d’agost de 2011

Un tomb per Gràcia

Com cada any, aquells que no estem fora o gaire lluny de Barcelona i no ens espanten les possibles gentades ni la xafogor podem visitar els carrers del barri de Gràcia, que està de Festa Major. Els veïns ho viuen de forma diferent als visitants, conec alguns que escampen la boira per aquestes dates, però a d’altres els deu fer força il·lusió participar a curt i llarg termini.

Aquest any he notat una afluència de Mossos d’Esquadra fent tallers per als més petits, potser han pensat en potenciar una imatge més positiva del cos.

Us deixo algunes imatges, començant per una proposta enginyosa. Si no sabeu què fer amb els somiers vells aquí va una idea:

Carrer Ciudad Real. Barcelona
Si voleu saber més sobre la qüestió, us deixo aquesta explicació:


Al carrer Mozart l’esbojarrat i genial personatge dóna la benvinguda als visitants.

Carrer Mozart. Barcelona

Carrer Mozart. Barcelona
No hem d’oblidar-nos de mirar enlaire perquè podem descobrir algun balcó guarnit.
 
Balcó del carrer Puigmartí. Barcelona

Balcó del carrer Puigmartí. Barcelona
De detalls es poden trobar a petita i a gran escala, només cal anar amb els ulls ben oberts.

Detall del carrer Luis Antúnez. Barcelona

Detall del carrer Joan Blanques (part alta)
Al carrer Berga hi toparem amb un galliner modèlic. Una coqueta gallina a l’entrada i, si avancem una mica més, veurem un cor de pollets entonant Virolai. Val la pena entretenir-se mirant els quadres que hi ha penjats al llarg del carrer amb personatges que de ben segur algú té presents, la gallina Turuleta, per exemple. Tampoc hi podien faltar alguns malvats, que aprofitant la distracció aliena esperen treure’n profit, un bon profit.

Carrer Berga. Barcelona


Carrer Berga. Barcelona

Em va venir al cap la novel·la "La rebel·lió dels animals" de George Orwell, encara que té poc a veure amb el plantejament fet pels veïns de Berga.




dimarts, 16 d’agost de 2011

Vora el mar


M’agrada estar connectada vora el mar, sentir el so de les onades i deixar-me seduir per ell. M’agraden les platges solitàries o no gaire concorregudes, doncs més d’una vegada aquest so corre el perill de difuminar-se i perdre’s entre el soroll del voltant.

Em resulta estrany estar vora el mar i no sentir-lo, cosa que passa si decideixo capbussar-me o simplement remullar-me, perquè llavors he de desconnectar. Fa falta una bona dosi d’imaginació per rememorar un so inexistent perquè no el pots arribar a captar.

Potser per aquesta raó les passejades vora el mar m’agraden cada cop més, perquè la connexió va inclosa, i deixo de banda el remull. Aquestes passejades et poden portar a descobrir algun petit tresor no gaire lluny, entre el batibull de vegetació sorrenca, com ara el lliri de mar o de platja.
 
Lliri de mar

divendres, 12 d’agost de 2011

Evelyn Glennie, una altra manera d’escoltar

Em sents? M’escoltes? Escoltar i sentir són coses diferents. Una persona pot sentir sense escoltar o també, encara que no sembli gens fàcil, “escoltar” sense sentir. Però ara no estic parlant de lectura labial ni de llengua de signes, sinó d’un altre assumpte. El cas d’Evelyn Glennie n’és un exemple.

Les seves circumstàncies personals van portar aquesta escocesa a convertir-se en una de les millors percussionistes del món tot i ser sorda, no de naixement. La sordesa profunda li va arribar quan tenia 12 anys i als 20 va decidir deixar els audiòfons al calaix.

Fa un temps, a La 2, van emetre un documental titulat “La ciència dels sentits: l’oïda” on es tractava aquest preuat sentit des de diferents punts de vista, no tots ells convencionals. Hi sortia, entre d’altres, Evelyn Glennie que aportava la seva visió particular. A la pàgina web de RTVE no està penjat el documental, encara que, si ho estigués, tampoc podríem gaudir del subtitulat aquells de nosaltres que ho necessitem perquè no han contemplat aquest detall. Així que, si no ho heu vist, heu de confiar en que ho tornin a repetir un dia d’aquest.

Com que no vull deixar-vos sense res, al lloc web de TED he trobat una interessant conferència titulada: “Evelyn Glennie mostra com escoltar”. La podeu veure partint de la idea que no només les orelles serveixen per “escoltar”. Us deixo l'enllaç, aquí.

Una mostra de com toca. Aquí la teniu al Festival Cabrillo de música contemporània (2006):



Evelyn Glennie Percussion Recital from Cabrillo Festival on Vimeo.
 

Més informació sobre Evelyn Glennie a: http://www.evelyn.co.uk/ o a Wikipèdia (en anglès).

dissabte, 6 d’agost de 2011

No me’n vaig de vacances i avui toca Millet... i companyia

Cadascú té les seves manies, oi? Doncs una de les meves és seguir el que envolta Millet... i companyia. Però reconec que el fet que això es vagi allargant i allargant fa que em vagi relaxant una mica. Darrerament, les notícies sobre les tres investigacions obertes les vaig pescant d’aquí i d’allà i, de vegades, se’m passa alguna d’aquelles que apareixen als mitjans de comunicació perquè, suposo, n’hi ha moltes que ja ni arriben, doncs no interessa “fer publicitat”. Tot i que, sabent la quantitat de gent que és capaç de votar polítics corruptes –fa no gaire en vam tenir una mostra-, ja no sé si el fet d’arribar al fons de la qüestió tindrà alguna implicació política, social, etc.

Fent memòria, les tres investigacions són les que fan referència a l’espoli de l’entitat, el suposat finançament irregular de CDC en època de Jordi Pujol i la construcció d’un Hotel al costat del Palau de la Música. D’aquest darrer cas, que porta la jutge Míriam de Rosa, no he aconseguit trobar res de nou, tot i que faig menció de dues notícies que indirectament tenen alguna cosa a veure, com ara el fet que Trias, el nou alcalde de Barcelona, sembla que manté, si no ha canviat de parer, dins del seu equip de govern un dels imputats (Ramon Massaguer); i l’altra, el pas a segona línia de l’altre imputat, Ramon García-Bragado, que segons va declarar pensa tornar al consistori “per parlar de les conclusions del cas”.

D’altra banda, el jutge Miguel Ángel Tabarés va elevar la fiança de Fèlix Millet i Jordi Montull a 24 milions i va imposar una altra, gens menyspreable, a Gemma Montull abans de deixar el cas Palau en mans del jutge Josep Maria Pijuan (recordem que Tabarés ocupava la plaça només de forma provisional a l’espera del nou titular del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona). Igual que va fer Tabarés, Pijuan ha donat senyals de voler tirar endavant el procés, tot el contrari del que va fer el jutge Juli Solaz que els va precedir.

Bé, cal dir que, de moment, la presó sembla que no espera ningú. Millet i Montull i altres “clarament” (ho poso entre cometes perquè no pugui dir ningú que sóc massa categòrica) lligats a l’espoli continuen lliures, encara que segons diuen alguns mitjans la qüestió de l’espoli del Palau està quasi resolta, jurídicament parlant s’entén. L’altra, la del suposat finançament irregular de CDC va progressant, “progressant adequadament”. Van sortint proves per aquí i per allà, factures i proves de pagaments, algunes que no se sap ben bé on estaven amagades quan fa un parell d’anys els mossos van entrar al Palau.

El nou jutge ha imputat Àngel Colom, mentre Joana Ortega, la nostra vicepresidenta encara que alguns no l’haguem votada, surt en defensa de la seva presumpció d’innocència. Jo em pregunto a qui vol “absoldre” exactament aquesta senyora. Josep Maria Pijuan també ha imputat l’exdirectora general del Palau de la Música, Rosa Garicano, qui va afirmar que desconeixia els tripijocs, per dir-ho molt suaument, de Millet i Montull. Ai!, dolça “innocència”...

Altres apunts relacionats dins del blog:

Corrupció casolana, o sigui, de casa (15/4/11)
El “cas Millet” –i el que penja- engega de nou? (20/2/11)
Bye, bye, jutge! (7/1/11)
Compte amb el que alguns poden fer! (9/11/09)

Recull de notícies clau:


EL PERIÓDICO, 30/4/11: "El jutge eleva la fiança de Millet i Montull a 24 milions d'euros"
EL PAÍS, 1/5/11: “El juez eleva la fianza para Millet y Montull de 3,6 a 24 millones”
...

EL PERIÓDICO, 23/5/11: "El jutge del cas Unió ha estat nomenat per encarregar-se del cas Millet"
...

EL PERIÓDICO, 21/6/11: "El jutge cita a declarar Colom perquè expliqui per què Millet li va entregar 75.000 euros"
EL PAÍS, 21/6/11: “El juez imputa a Rosa Garicano y a Àngel Colom por el caso Palau"
EL PAÍS, 22/6/11: "El juez ve indicios de que Garicano conocía el desvío de fondos del Palau"
ARA, 22/6/11: “Joana Ortega surt en defensa de la presumpció d’innocència d’Àngel Colom”
EL PAÍS, 30/6/10 Àngel Colom: "Millet me pagó porque me avalaba mi trayectoria nacionalista"
ARA, 18/7/11: "L'exdirectora general del Palau de la Música reitera davant del jutge que desconeixia el desfalc de Millet i Montull"
ARA, 18/7/11: "Rosa Garicano surt del jutjat després de declarar una hora i mitja pel cas Millet"
EL PERIÓDICO, 28/7/11: "Àngel Colom proposa tornar els diners que li va donar Millet"
...

EL PAÍS, 27/5/11: “El juez del caso Palau imputa a seis directivos de empresas ligadas a CDC”
EL PERIÓDICO, 28/6/11: "Els Mossos troben més factures sospitoses en el cas Millet"
EL PAÍS, 29/6/11: “Los proveedores de CDC no tienen facturas de sus supuestos trabajos para el Palau”
EL PERIÓDICO, 16/7/11: "El Palau aporta al jutge més proves dels pagament de Ferrovial a Millet"
...

En relació a les persones imputades en el cas de l’hotel del Palau:
EL PAÍS, 30/6/11: “Trias mantiene a un imputado por el caso del hotel del Palau
EL PAÍS, 28/6/11: “Doce concejales se despiden en un emotivo pleno en Barcelona”
...

Altres:
EL PERIÓDICO, 3/8/11: “Vacances del senyor Millet”
ARA, 23/7/11: "Dos anys i Millet segueix lliure" (cal registrar-se)
EL PAÍS. A FONDO: Félix Millet i Tusell

dimarts, 2 d’agost de 2011

Els "megasonos"

Vet aquí que una vegada, de cop i volta, els megasonos megasònics d’un bloc de pisos del carrer Sant Pere Mitjà van deixar de megasonar. Per tal d’alertar possibles visitants, els veïns van decidir penjar un cartell “adient” i ben visible. Aquest...

Els megasonos no megasonen qui els farà megasonar?