dimarts, 16 d’agost del 2011

Vora el mar


M’agrada estar connectada vora el mar, sentir el so de les onades i deixar-me seduir per ell. M’agraden les platges solitàries o no gaire concorregudes, doncs més d’una vegada aquest so corre el perill de difuminar-se i perdre’s entre el soroll del voltant.

Em resulta estrany estar vora el mar i no sentir-lo, cosa que passa si decideixo capbussar-me o simplement remullar-me, perquè llavors he de desconnectar. Fa falta una bona dosi d’imaginació per rememorar un so inexistent perquè no el pots arribar a captar.

Potser per aquesta raó les passejades vora el mar m’agraden cada cop més, perquè la connexió va inclosa, i deixo de banda el remull. Aquestes passejades et poden portar a descobrir algun petit tresor no gaire lluny, entre el batibull de vegetació sorrenca, com ara el lliri de mar o de platja.
 
Lliri de mar
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. onatge16 d’agost del 2011, a les 23:05

    Hola Marga, per sort puc gaudir d'una platja sense olor d'humanitat, m'agrada parlar amb el mar de tu a tu, deixar-me abraçar, compartir sentiments amb les onades, i gaudir del silenci amb ell quan reposa...

    Des del far amb bona brisa.
    onatge

    ResponElimina
  2. Marga BC17 d’agost del 2011, a les 14:13

    Gràcies onatge, em quedo amb la bona brisa. En un dia xafogós com el d’avui em plau especialment.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca19 d’agost del 2011, a les 11:10

    Sensacions molt ben explicades.

    ResponElimina
  4. Marga BC19 d’agost del 2011, a les 21:42

    Ho intento, Jordi. Si alguna vegada trobes que no m'explico prou, m'ho fas saber.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)