divendres, 31 de desembre de 2010

Un brindis per un Any Nou...

Em ve de gust penjar aquest vídeo que crec que és fantàstic i una bona manera de començar l’Any 2011. Bé, dintre d’unes hores, però... m’avanço.

Ha estat penjat a YouTube per PePeNavarra i, segons es diu al final, elaborat a partir d’una presentació feta per Consol Soler, amb textos de Víctor Pérez Bellvís.

Gaudiu-lo!



Us deixo també l’enllaç per veure'l des de YouTube, aquí.

dijous, 30 de desembre de 2010

Marisela Escobedo no pogué celebrar el Nadal

Us sona la cançó México lindo y querido? Jo recordo haver-la sentit, quan encara podia apreciar al 100% la música, i em va venir al cap quan vaig llegir que Marisela Escobedo havia estat assassinada. Una dóna més que omple les estadístiques dins d’un estat, el de Chihuahua, que compte amb un municipi, Ciudad Juárez, on des de 1993 ja porten comptabilitzades més de 500 dones mortes, i no precisament de mort natural.

Marisela lluitava perquè l’assassí confés de la seva filla rebés el càstig merescut, però a canvi d’això, el que va rebre va ser una bala al cap que va acabar amb la seva vida. Mentrestant, l’assassí va obtenir l’absolució per part de la “justícia” –entre cometes i en minúscula- per manca de proves i va aprofitar per escapolir-se amb el suport de les xarxes de narcotraficants.

Fa temps que es parla dels “femenicidis” a Ciudad Juárez i s’especulava amb mil i una raons, per exemple, em ve al cap haver llegit que determinades sectes satàniques feien servir les víctimes en els seus rituals. Però, ja avui dia, em sembla que aquesta opció queda descartada i, encara que saben qui són els culpables, per alguns és més fàcil mirar cap a un altre cantó, ignorar la realitat i mentrestant aniran caient més i més víctimes amb la connivència més o menys clara dels que governen i dels que han d’impartir justícia.

Com diu Francisco Gómez Maza: “El asesinato de Maricela confirma que estamos al arbitrio de la corrupción y la impunidad. Y que del Estado, del Gobierno, de las Instituciones nadie se hace responsable. Como que quienes lo afirmamos tenemos razón: conceptos como Estado, Gobierno, Instituciones, Estado, Estado de Derecho, Democracia no pasan de ser míticas falsedades; mecanismos de control social de las clases dominantes”.

Queda clar que Mèxic és un país peculiar i pocs s’atreveixen a donar la cara. Per això cal considerar que la jove Cap de policia Marisol Valles és tota una heroïna. Ella mateixa diu: “No hi ha homes que s’atreveixin a posar-se una xapa, una arma i sortir a patrullar. Els compren i maten com a pollastres” (Quadern del diumenge, El Periódico, 26/12/2010)

Us deixo uns quants enllaços per a aquells que vulgueu donar una ullada:

- Sobre Marisela Escobedo, assassinada el 16-12-10 davant la seu del Govern de Chihuahua:
   El País: “Que me maten, pero aquí” (19-12-2010)
- Article de Francisco Gómez Maza (19-12-2010), aquí.
- Sobre Marisol Valles i Mèxic, aquí.
- Més:
   El País: “Hallan muerto al hermano de la pareja de la activista asesinada en México” (20-12-2010)

México lindo y querido

Fa uns dies em va venir al cap aquesta cançó. No sé si la vaig escoltar de petita o què, però la qüestió és que la tenia present i va retornar. Però em vaig preguntar si veritablement Mèxic és tan "lindo". D'aquí a unes hores sabreu per què ho dic, si és que encara no ho intuïu.

Bé, de moment us deixo aquest vídeo, que he trobat a YouTube, on Jorge Negrete la canta. També la lletra, així tothom senti bé, malament o gens podrà saber què diu.




Voz de la guitarra mía,
al despertar la mañana,
quiere cantar su alegría
a mi tierra mexicana.

Yo le canto a sus volcanes
a sus praderas y flores
que son como talismanes
del amor de mis amores.

México lindo y querido
si muero lejos de ti,
que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.

Que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.
México lindo y querido
si muero lejos de ti.

Que me entierren en la sierra
al pie de los magueyales
y que me cubra esta tierra
que es cuna de hombres cabales.

Voz de la guitarra mía,
al despertar la mañana,
quiere cantar su alegría
a mi tierra mexicana.

México lindo y querido
si muero lejos de ti,
que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.

Que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.
México lindo y querido
si muero lejos de ti.

divendres, 24 de desembre de 2010

Quin posat preferiu?

Formal?


Informal?


Encara més...




Bons desitjos!

Jo no sóc gens nadalenca, però ves per on, avui m’ha donat per muntar una postaleta amb bons desitjos.


He agafat la meva càmera fotogràfica i aprofitant un regal sorpresa amb que jo i altres vam ser obsequiats dissabte passat, doncs...
Ah! És el primer cop que afegeixo text a una foto... bé, aniré practicant.

No us atipeu gaire aquests dies! Poseu en pràctica la mesura tant a l’hora d’endrapar, com a l’hora de comprar. El Nadal hauria de ser alguna cosa més. No us sembla?

QUE L’ANY VINENT US PORTI TOT ALLÒ QUE DESITGEU!

diumenge, 12 de desembre de 2010

Caldrà una carta als Reis?

Ha canviat el govern, però no sé si canviaran gaire algunes polítiques, em refereixo a les que decideixen on van a parar els diners, si a les butxaques de futurs “senyors” Millet o a altres fins més estimables.

Ara us posaré una foto i us faré una pregunta:


Crèieu que aquestes dues persones estaven celebrant alguna cosa?
Doncs no exactament. Es pot dir que estaven reivindicant l’atenció deguda. Era al mes de juny, en un acte per cridar l’atenció el Dia Mundial contra la ELA, l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, que no s’ha de confondre amb l’Esclerosi Múltiple.

Bé, aquell dia una de les persones afectades va llegir un manifest que acabava demanant el següent:
1. La no supressió de la Direcció General de Teràpies Avançades
2. No a les retallades pressupostàries per a la investigació mèdica
3. Una directiva ministerial als departaments de neurologia i comitès ètics dels hospitals, perquè no posin pegues als malalts d’ELA en l’aplicació de qualsevol medicament que sol·licitin i pugui beneficiar-los.

Si voleu llegir el manifest sencer, el podeu trobar aquí. N’hi ha per a llogar-hi cadires!

Fa poc més d’un any vaig escriure una altra entrada dedicada a l’ELA: “Hi ha qui no pot esperar: els malalts d’ELA”. Veurem si l’arribada de l’Any Nou convida a aquestes persones, als seus familiars i als seus amics a alguna celebració, de les bones. Jo desitjo que sigui així.

Enllaços:

El blog personal de gent de la Plataforma d’Afectats d’ELA: La ELA existe

El lloc web: Plataforma de Afectados ELA

Per saber-ne més sobre l’ELA (Esclerosi lateral amiotròfica)

divendres, 10 de desembre de 2010

Wikileaks, les farmacèutiques i John Le Carré

Suposo que ja sabeu que el fundador de Wikileaks es va entregar fa no gaire i ara està detingut, tot i així, com ell ja va assegurar, aquest fet no ha aturat noves revelacions. Finalment Wikileaks ha decidit començar amb una gran corporació empresarial, la farmacèutica nord-americana Pfizer i de moment la banca pot “respirar”.

Quan avui a TV3 es comentaven els fets, he recordat haver llegit sobre el tema feia un temps. I efectivament, remenant per Internet he trobat l’article en qüestió, publicat ara fa més d’un any, on es comentaven les conseqüències que va tenir l’administració de cert medicament, el Trovan, per combatre una epidèmia de meningitis a Nigèria. Un medicament que estava en fase experimental i va ser administrat a nens sense que els seus pares fossin conscients d’aquest “petit” detall. 11 nens van morir i altres ,que van sobreviure, van partir greus seqüeles.

Wikileaks ha posat sobre la taula com s’ho va manegar Pfizer per no haver de fer front a les demandes que li queien al damunt. Va acabar pagant una quantitat mínima, 75 milions de dòlars, una part dels quals havien d’arribar a les famílies afectades, segons publica avui El País. Si finalment va arribar o no aquesta part, és per a mi un misteri, malgrat tot, suposo que per a aquells que van perdre un fill o aquells que en tenen un que pateix les conseqüències de l’administració del Trovan, els diners són el de menys. Wikileaks ha desvetllat que el fiscal general de Nigèria va ser sotmès a xantatge per part d’investigadors privats contractats per Pfizer a fi que retirés la demanda contra la seva companyia. Us aconsello que llegiu l’article que publica avui El País doncs queda clar que alguns diplomàtics d’EEUU van ser informats d’aquests moviments per membres de Pfizer, i no per uns qualsevol, precisament.

Per cert, ara acaba l’any 2010 i això relacionat amb l’administració del Trovan a Nigèria va ocórrer l’any 1996. Fa força temps com podeu veure.

Per il·lustrar més el tema, encara que no tingui relació directa, hi ha una pel·lícula basada en una novel·la escrita per John Le Carré (publicada al 2000). La pel·lícula i la novel·la porten el mateix títol, “El jardiner fidel”. Jo la novel·la no me l’he llegida, però sí que vaig veure la pel·lícula en el seu moment i us la recomano ferventment. Esplèndidament interpretada i dirigida. Us deixo un enllaç, aquí, per despertar-vos la curiositat.

Us passo els articles citats. El primer d’ells el reportatge de El País que vaig llegir fa temps i el segon, l’article, publicat avui, escrit pel mateix periodista. Fixeu-vos que fan servir també la mateixa foto d’arxiu.

19/04/10
REPORTAJE de Álvaro de Cózar “Un tormento llamado Trovan”

10/12/10
“La farmacéutica Pfizer conspiró para evitar un juicio en Nigeria”


Vídeos de TV3 en relació al tema (sense subtítols):

08/05/06 “Acusen el gegant farmacèutic Pfizer d’haver utilitzat 100 nens nigerians per experimentar un nou medicament contra la meningitis”, aquí.

05/06/07 “Nigèria reclama 7.000 milions de dòlars a la farmacèutica Pfizer pels danys causats pels assajos d’un medicament”, aquí.

Altres:

Dossier de MSF sobre la meningitis a la zona de Nigèria i Níger, aquí.

diumenge, 5 de desembre de 2010

Crònica informal d'una visita a CosmoCaixa

Ara fa una setmana una colla de persones amb problemes d’audició, unes més sordes, d’altres menys, vam decidir fer una visita a l’exposició Abracadabra a CosmoCaixa i provar el bucle magnètic que hi ha instal·lat al Planetari, on es projecten documentals, suposo que interessants. I dic suposo, perquè jo no em vaig assabentar de res.

Quan vam entrar al Planetari ens van donar uns receptors i un (o dos) bucles dels que es pengen de les orelles, nosaltres no podem fer servir els auriculars convencionals.

El documental era en català i l’àudio a través del receptor era en castellà, en fi, no es pot tenir tot. L’aparell que em va tocar a mi estava espatllat o descarregat i no el vaig poder fer servir. A l’amiga que tenia al costat li passava exactament el mateix, però el seu germà va tenir més sort, i li va passar el seu receptor que sí funcionava. Al·leluia! Al menys vaig poder comprovar que podia haver escoltat, no dic perfectament bé, però sí mínimament, si m’hagués tocat en gràcia un receptor com cal. També va haver a qui li funcionava el receptor amb el bucle personal –que portava de casa seva-, però no pas amb el que li havien cedit a l’entrada.

Després d’això vam anar a l’encontre del nostre guia. Compartíem la visita guiada pública a Abracadabra, és a dir, érem nosaltres i altres persones, molts nens, que no tenien problemes d’audició. Nosaltres portàvem les nostres pròpies mesures d’accessibilitat a coll, o sigui, vam arreplegar equips FM d’uns i d’altres, vam fer servir lladres per poder compartir algun aparell, però tot i així no va ser precisament una visita adaptada a persones sordes. El guia parlava massa de pressa, hi havia massa gent pel mig i no el podíem veure sempre de cara i, quan el vèiem, tampoc podíem fixar-nos gaire en els seus llavis, que tot sigui dit tampoc aportaven gaires pistes, no vocalitzava massa. Dic que no podíem seguir gaire els seus llavis, perquè per tal que els oients el poguessin sentir bé sense necessitat de forçar la veu, portava una mena d’altaveu penjat a la cintura i un micròfon just davant de la boca que aguantava tota l’estona per evitar que es desplaces. Total que, entre unes coses i altres, més d’un es va quedar igual que estava abans davant les seves explicacions. I per acabar-ho d’adobar ens van proposar un joc de cartes seguint les instruccions que donava el mag Tamariz en una projecció en pantalla on els subtítols brillaven per la seva absència. Això va acabar del tot amb la meva paciència.

A la sortida vam omplir fulls amb les nostres impressions sobre l’activitat del Planetari i la visita guiada. Els meus escrits no van ser precisament positius i tinc clar que, si torno, aniré al meu aire un dia en què no hi hagi tant públic i punt.

L’accessibilitat és alguna cosa més del que ara per ara hi ha a disposició de les persones sordes oralistes a CosmoCaixa.
 

Aquí una foto del guia en un posat que va ser habitual durant tota l’activitat: la mà esquerra subjectant el micròfon. No vaig aconseguir caçar-lo de front, per tal que es veiessin bé els altres micròfons, els dels nostres receptors, els que vam portar de casa nostra, i que portava fixats a “la solapa”.

divendres, 3 de desembre de 2010

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Us passo el manifest llegit avui al meu municipi.

Avui, 3 de desembre de 2010, recordem que fa quasi bé quatre anys que va ser aprovada la Convenció sobre el Drets de les Persones amb Discapacitat a la Seu de les Nacions Unides a Nova York. Més tard, es va obrir el període de signatures, així com una ratificació de la Convenció.

Espanya va ser un dels països que va signar i ratificar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i es va publicar al BOE el 21 d’abril de 2008.

La Convenció s’ocupa de defensar i impulsar els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat, sigui quina sigui aquesta: física, psíquica, intel·lectual, sensorial.

Els països que ratifiquen la Convenció es comprometen a tractar les persones amb discapacitat com a persones amb drets, igual que qualsevol, sense fer cap tipus de discriminació. Cal doncs eliminar els obstacles i barreres, algunes més visibles que d’altres. S’incideix en el “disseny universal”, aquell disseny de productes, entorns, programes i serveis que tota persona pot utilitzar, sense necessitat de fer adaptacions o dissenys especials. Això no exclou que es posin a l’abast de les persones amb discapacitat les ajudes tècniques específiques quan sigui necessari. L’accessibilitat s’ha de fer efectiva d’una vegada per totes.

Entre les obligacions generals dels Estats, Espanya en aquest cas, figura el compromís a adoptar i aplicar les polítiques, lleis i mesures administratives que calguin per fer efectius els drets de les persones amb discapacitat, fent desaparèixer tot allò que resulti discriminatori.

Es mencionen especialment les dones i les nenes amb discapacitat, doncs poden estar subjectes a un major grau de discriminació. També, es diu, es vetllarà per la protecció de tots els nens amb discapacitat.

Es reconeix a les persones amb discapacitat el dret a gaudir de la vida; el dret a ser reconegudes com a persones davant la llei; el dret a no ser discriminades en l’accés a la justícia; el dret a gaudir de la llibertat i la seguretat; el dret a viure de forma independent i a ser incloses a la comunitat; el dret a tenir una llar i una família; el dret a moure’s amb la major independència possible; el dret a expressar la seva opinió i accedir a la informació sense entrebancs; el dret a fruir d’un sistema educatiu inclusiu aportant les mesures de suport necessàries; el dret a gaudir d’un sistema de salut que no discrimini de cap de les maneres les persones amb discapacitat; el dret a tenir una feina i a mantenir-la per poder guanyar-se la vida per si mateixes; el dret a participar a la vida política i pública promovent la participació plena en tota mena d’activitats i... molt més.

Com veieu els propòsits són extensos i això és només una mostra. Així, doncs, perquè la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que ha estat ratificada tiri endavant, cal que els diferents estaments polítics s’impliquin per fer-ho possible. Ja és hora!
Legislar, sí, però tenint en compte totes les persones amb discapacitat i les seves necessitats. Sense quedar-se a mig camí, ni a la teoria, ni a la pràctica.

L’aplicació de la mal anomenada “Llei de dependència” podria ser una mostra, però n’hi ha d’altres, com ara una resolució recentment aprovada pel Parlament de Catalunya que ha passat per alt la rehabilitació de les persones sordes que han perdut l’audició en edat adulta. Per cert, la “Llei de dependència”, en veritat és la “Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les seves famílies”. Així que, potser, el que cal canviar són algunes mentalitats i no parlar només de dependència, sinó d’autonomia.

Moltes persones amb discapacitat podem ser prou autònomes, si es posen els mitjans adequats.

Esperem que, de cara al futur, tirin endavant iniciatives que comptin amb tots i totes. Des de Sant Adrià, les persones que formem part del Consell Municipal d’Acessibilitat estem intentant que això sigui possible.

dijous, 2 de desembre de 2010

A qui molesta Wikileaks?

A mi no, ben al contrari. M’agrada que la veritat surti a la llum. Molts posen totes les seves energies en què això no passi. La veritat incòmoda és la millor i Wikileaks el que fa és mostrar-la tal qual, deixant ben palesa la hipocresia, per dir-ho molt suaument, dels que creuen estar per sobre dels altres.

Que a Hillary Clinton no li agradi tal cosa, i surti dient que Wikileaks “ataca tota la comunitat internacional”, ja veus,... quina “llàstima”! Fa temps que segueixo les revelacions fetes per Wikileaks, bàsicament pels diaris i fa temps que tenia al cap dedicar-li alguna entrada, després de llegir un article de El Periódico sobre els crims comesos a l’Iraq que van ser posats al descobert.

Molts governs, d’aquí i d’allà, surten esquitxats. Aquí, per exemple, s’ha vist com la investigació del càmera assassinat durant la guerra de l’Iraq va ser “silenciada” o al menys es va intentar que així fos, per “acontentar” el govern dels EEUU. També s’ha vist com per aquí aterraven avions carregats de sospitosos, els vols secrets de la CIA, amb el permís del govern espanyol, tot i que aquest ho va negar. Simples sospitosos, detinguts de forma poc “ortodoxa”.

Bé, ja se sap que, més d’una vegada, no hem de creure tot el que ens diuen els nostres governants.

Avui al Telenotícies migdia de TV3 han tornat a parlar de Wikileaks, ha estat molt interessant. Encara que posaré l’enllaç del vídeo, com que no està subtitulat doncs alguns no podran assabentar-se. No sé per què no subtitulen aquest programa també per Internet, si no pots veure-ho per la televisió, tururú. Malgrat que a mi m’exaspera la subtitulació que fan del Telenotícies migdia, de moment pesa més el meu interès per estar al dia.

No m’entretindré a explicar tot el que s’ha dit, però està clar que Julian Assange, el fundador de Wikileaks, cada cop té més “enemics”. En una roda de premsa, el portaveu del Departament d’Estat ha sortit dient que “No és un periodista, és un anarquista”. En canvi, algun dels assistents deia que no tenia ni idea de si era periodista. En fi, no sé si ho és o no, periodista, vull dir, però ara ataca de nou dient que publicaran “coses” sobre bancs. Sembla ser que moltes empreses i multinacionals figuren a les noves filtracions. Ai!

Per cert, va permanentment acompanyat de guardaespatlles i té una bona assegurança de vida, a més a més, alerta que si li “passés alguna cosa” els seus companys traurien a la llum nous documents, diguem-ne... delicats.

Sobre el fet d’estar perseguit “oficialment” per haver comés certs delictes sexuals, doncs... no sé. Serà només una excusa?

I acabo ja, al Telenotícies s’ha dit el següent: “L’ONG de defensa dels drets humans més veterana dels EEUU ha advertit que l’ofensiva de l’Administració, la maquinària de l’Estat per a detenir Julian Assange, podria violar la Constitució”

Us deixo els següents enllaços:

Telenotícies migdia d’avui, aquí. Podreu trobar-ho al minut 20:40.
Web de Wikileaks, aquí.

Articles publicats avui a El País:
EEUU cierra el cerco sobre Wikileaks
ANÁLISIS: EL ACENTO. Los “cotilleos” de Wikileaks

Articles publicats a El Periódico:
Dimarts, 30 de desembre
Clintton diu que Wikileaks ataca tota la “comunitat internacional”
Dijous, 4 de novembre
El fundador de Wikileaks anuncia que revelarà més documents secrets
Diumenge, 24 d’octubre
Consternació mundial pels crims comesos a l’Iraq
Dimarts, 27 de juliol
Una colossal filtració destapa la guerra bruta a l’Afganistan