Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Us passo el manifest llegit avui al meu municipi.

Avui, 3 de desembre de 2010, recordem que fa quasi bé quatre anys que va ser aprovada la Convenció sobre el Drets de les Persones amb Discapacitat a la Seu de les Nacions Unides a Nova York. Més tard, es va obrir el període de signatures, així com una ratificació de la Convenció.

Espanya va ser un dels països que va signar i ratificar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i es va publicar al BOE el 21 d’abril de 2008.

La Convenció s’ocupa de defensar i impulsar els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat, sigui quina sigui aquesta: física, psíquica, intel·lectual, sensorial.

Els països que ratifiquen la Convenció es comprometen a tractar les persones amb discapacitat com a persones amb drets, igual que qualsevol, sense fer cap tipus de discriminació. Cal doncs eliminar els obstacles i barreres, algunes més visibles que d’altres. S’incideix en el “disseny universal”, aquell disseny de productes, entorns, programes i serveis que tota persona pot utilitzar, sense necessitat de fer adaptacions o dissenys especials. Això no exclou que es posin a l’abast de les persones amb discapacitat les ajudes tècniques específiques quan sigui necessari. L’accessibilitat s’ha de fer efectiva d’una vegada per totes.

Entre les obligacions generals dels Estats, Espanya en aquest cas, figura el compromís a adoptar i aplicar les polítiques, lleis i mesures administratives que calguin per fer efectius els drets de les persones amb discapacitat, fent desaparèixer tot allò que resulti discriminatori.

Es mencionen especialment les dones i les nenes amb discapacitat, doncs poden estar subjectes a un major grau de discriminació. També, es diu, es vetllarà per la protecció de tots els nens amb discapacitat.

Es reconeix a les persones amb discapacitat el dret a gaudir de la vida; el dret a ser reconegudes com a persones davant la llei; el dret a no ser discriminades en l’accés a la justícia; el dret a gaudir de la llibertat i la seguretat; el dret a viure de forma independent i a ser incloses a la comunitat; el dret a tenir una llar i una família; el dret a moure’s amb la major independència possible; el dret a expressar la seva opinió i accedir a la informació sense entrebancs; el dret a fruir d’un sistema educatiu inclusiu aportant les mesures de suport necessàries; el dret a gaudir d’un sistema de salut que no discrimini de cap de les maneres les persones amb discapacitat; el dret a tenir una feina i a mantenir-la per poder guanyar-se la vida per si mateixes; el dret a participar a la vida política i pública promovent la participació plena en tota mena d’activitats i... molt més.

Com veieu els propòsits són extensos i això és només una mostra. Així, doncs, perquè la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que ha estat ratificada tiri endavant, cal que els diferents estaments polítics s’impliquin per fer-ho possible. Ja és hora!
Legislar, sí, però tenint en compte totes les persones amb discapacitat i les seves necessitats. Sense quedar-se a mig camí, ni a la teoria, ni a la pràctica.

L’aplicació de la mal anomenada “Llei de dependència” podria ser una mostra, però n’hi ha d’altres, com ara una resolució recentment aprovada pel Parlament de Catalunya que ha passat per alt la rehabilitació de les persones sordes que han perdut l’audició en edat adulta. Per cert, la “Llei de dependència”, en veritat és la “Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les seves famílies”. Així que, potser, el que cal canviar són algunes mentalitats i no parlar només de dependència, sinó d’autonomia.

Moltes persones amb discapacitat podem ser prou autònomes, si es posen els mitjans adequats.

Esperem que, de cara al futur, tirin endavant iniciatives que comptin amb tots i totes. Des de Sant Adrià, les persones que formem part del Consell Municipal d’Acessibilitat estem intentant que això sigui possible.