He afegit un “se suposa” a la part de l’apunt anterior on parlava de la filtració de documents a Wikileaks pel soldat Manning, perquè, donat que encara no s’ha celebrat cap judici, seria avançar-me al veredicte. Però bé, a qui cal jutjar exactament, em pregunto jo, i per què.
EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.
Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.
D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.
No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.
Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:
El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 d’abril del 2011
divendres, 10 de desembre del 2010
Wikileaks, les farmacèutiques i John Le Carré
Suposo que ja sabeu que el fundador de Wikileaks es va entregar fa no gaire i ara està detingut, tot i així, com ell ja va assegurar, aquest fet no ha aturat noves revelacions. Finalment Wikileaks ha decidit començar amb una gran corporació empresarial, la farmacèutica nord-americana Pfizer i de moment la banca pot “respirar”.
Quan avui a TV3 es comentaven els fets, he recordat haver llegit sobre el tema feia un temps. I efectivament, remenant per Internet he trobat l’article en qüestió, publicat ara fa més d’un any, on es comentaven les conseqüències que va tenir l’administració de cert medicament, el Trovan, per combatre una epidèmia de meningitis a Nigèria. Un medicament que estava en fase experimental i va ser administrat a nens sense que els seus pares fossin conscients d’aquest “petit” detall. 11 nens van morir i altres ,que van sobreviure, van partir greus seqüeles.
Wikileaks ha posat sobre la taula com s’ho va manegar Pfizer per no haver de fer front a les demandes que li queien al damunt. Va acabar pagant una quantitat mínima, 75 milions de dòlars, una part dels quals havien d’arribar a les famílies afectades, segons publica avui El País. Si finalment va arribar o no aquesta part, és per a mi un misteri, malgrat tot, suposo que per a aquells que van perdre un fill o aquells que en tenen un que pateix les conseqüències de l’administració del Trovan, els diners són el de menys. Wikileaks ha desvetllat que el fiscal general de Nigèria va ser sotmès a xantatge per part d’investigadors privats contractats per Pfizer a fi que retirés la demanda contra la seva companyia. Us aconsello que llegiu l’article que publica avui El País doncs queda clar que alguns diplomàtics d’EEUU van ser informats d’aquests moviments per membres de Pfizer, i no per uns qualsevol, precisament.
Per cert, ara acaba l’any 2010 i això relacionat amb l’administració del Trovan a Nigèria va ocórrer l’any 1996. Fa força temps com podeu veure.
Per il·lustrar més el tema, encara que no tingui relació directa, hi ha una pel·lícula basada en una novel·la escrita per John Le Carré (publicada al 2000). La pel·lícula i la novel·la porten el mateix títol, “El jardiner fidel”. Jo la novel·la no me l’he llegida, però sí que vaig veure la pel·lícula en el seu moment i us la recomano ferventment. Esplèndidament interpretada i dirigida. Us deixo un enllaç, aquí, per despertar-vos la curiositat.
Us passo els articles citats. El primer d’ells el reportatge de El País que vaig llegir fa temps i el segon, l’article, publicat avui, escrit pel mateix periodista. Fixeu-vos que fan servir també la mateixa foto d’arxiu.
19/04/10
REPORTAJE de Álvaro de Cózar “Un tormento llamado Trovan”
10/12/10
“La farmacéutica Pfizer conspiró para evitar un juicio en Nigeria”
Vídeos de TV3 en relació al tema (sense subtítols):
08/05/06 “Acusen el gegant farmacèutic Pfizer d’haver utilitzat 100 nens nigerians per experimentar un nou medicament contra la meningitis”, aquí.
05/06/07 “Nigèria reclama 7.000 milions de dòlars a la farmacèutica Pfizer pels danys causats pels assajos d’un medicament”, aquí.
Altres:
Dossier de MSF sobre la meningitis a la zona de Nigèria i Níger, aquí.
Quan avui a TV3 es comentaven els fets, he recordat haver llegit sobre el tema feia un temps. I efectivament, remenant per Internet he trobat l’article en qüestió, publicat ara fa més d’un any, on es comentaven les conseqüències que va tenir l’administració de cert medicament, el Trovan, per combatre una epidèmia de meningitis a Nigèria. Un medicament que estava en fase experimental i va ser administrat a nens sense que els seus pares fossin conscients d’aquest “petit” detall. 11 nens van morir i altres ,que van sobreviure, van partir greus seqüeles.
Wikileaks ha posat sobre la taula com s’ho va manegar Pfizer per no haver de fer front a les demandes que li queien al damunt. Va acabar pagant una quantitat mínima, 75 milions de dòlars, una part dels quals havien d’arribar a les famílies afectades, segons publica avui El País. Si finalment va arribar o no aquesta part, és per a mi un misteri, malgrat tot, suposo que per a aquells que van perdre un fill o aquells que en tenen un que pateix les conseqüències de l’administració del Trovan, els diners són el de menys. Wikileaks ha desvetllat que el fiscal general de Nigèria va ser sotmès a xantatge per part d’investigadors privats contractats per Pfizer a fi que retirés la demanda contra la seva companyia. Us aconsello que llegiu l’article que publica avui El País doncs queda clar que alguns diplomàtics d’EEUU van ser informats d’aquests moviments per membres de Pfizer, i no per uns qualsevol, precisament.
Per cert, ara acaba l’any 2010 i això relacionat amb l’administració del Trovan a Nigèria va ocórrer l’any 1996. Fa força temps com podeu veure.
Us passo els articles citats. El primer d’ells el reportatge de El País que vaig llegir fa temps i el segon, l’article, publicat avui, escrit pel mateix periodista. Fixeu-vos que fan servir també la mateixa foto d’arxiu.
19/04/10
REPORTAJE de Álvaro de Cózar “Un tormento llamado Trovan”
10/12/10
“La farmacéutica Pfizer conspiró para evitar un juicio en Nigeria”
Vídeos de TV3 en relació al tema (sense subtítols):
08/05/06 “Acusen el gegant farmacèutic Pfizer d’haver utilitzat 100 nens nigerians per experimentar un nou medicament contra la meningitis”, aquí.
05/06/07 “Nigèria reclama 7.000 milions de dòlars a la farmacèutica Pfizer pels danys causats pels assajos d’un medicament”, aquí.
Altres:
Dossier de MSF sobre la meningitis a la zona de Nigèria i Níger, aquí.
dijous, 2 de desembre del 2010
A qui molesta Wikileaks?
A mi no, ben al contrari. M’agrada que la veritat surti a la llum. Molts posen totes les seves energies en què això no passi. La veritat incòmoda és la millor i Wikileaks el que fa és mostrar-la tal qual, deixant ben palesa la hipocresia, per dir-ho molt suaument, dels que creuen estar per sobre dels altres.
Que a Hillary Clinton no li agradi tal cosa, i surti dient que Wikileaks “ataca tota la comunitat internacional”, ja veus,... quina “llàstima”! Fa temps que segueixo les revelacions fetes per Wikileaks, bàsicament pels diaris i fa temps que tenia al cap dedicar-li alguna entrada, després de llegir un article de El Periódico sobre els crims comesos a l’Iraq que van ser posats al descobert.
Molts governs, d’aquí i d’allà, surten esquitxats. Aquí, per exemple, s’ha vist com la investigació del càmera assassinat durant la guerra de l’Iraq va ser “silenciada” o al menys es va intentar que així fos, per “acontentar” el govern dels EEUU. També s’ha vist com per aquí aterraven avions carregats de sospitosos, els vols secrets de la CIA, amb el permís del govern espanyol, tot i que aquest ho va negar. Simples sospitosos, detinguts de forma poc “ortodoxa”.
Bé, ja se sap que, més d’una vegada, no hem de creure tot el que ens diuen els nostres governants.
Avui al Telenotícies migdia de TV3 han tornat a parlar de Wikileaks, ha estat molt interessant. Encara que posaré l’enllaç del vídeo, com que no està subtitulat doncs alguns no podran assabentar-se. No sé per què no subtitulen aquest programa també per Internet, si no pots veure-ho per la televisió, tururú. Malgrat que a mi m’exaspera la subtitulació que fan del Telenotícies migdia, de moment pesa més el meu interès per estar al dia.
No m’entretindré a explicar tot el que s’ha dit, però està clar que Julian Assange, el fundador de Wikileaks, cada cop té més “enemics”. En una roda de premsa, el portaveu del Departament d’Estat ha sortit dient que “No és un periodista, és un anarquista”. En canvi, algun dels assistents deia que no tenia ni idea de si era periodista. En fi, no sé si ho és o no, periodista, vull dir, però ara ataca de nou dient que publicaran “coses” sobre bancs. Sembla ser que moltes empreses i multinacionals figuren a les noves filtracions. Ai!
Per cert, va permanentment acompanyat de guardaespatlles i té una bona assegurança de vida, a més a més, alerta que si li “passés alguna cosa” els seus companys traurien a la llum nous documents, diguem-ne... delicats.
Sobre el fet d’estar perseguit “oficialment” per haver comés certs delictes sexuals, doncs... no sé. Serà només una excusa?
I acabo ja, al Telenotícies s’ha dit el següent: “L’ONG de defensa dels drets humans més veterana dels EEUU ha advertit que l’ofensiva de l’Administració, la maquinària de l’Estat per a detenir Julian Assange, podria violar la Constitució”
Us deixo els següents enllaços:
Telenotícies migdia d’avui, aquí. Podreu trobar-ho al minut 20:40.
Web de Wikileaks, aquí.
Articles publicats avui a El País:
EEUU cierra el cerco sobre Wikileaks
ANÁLISIS: EL ACENTO. Los “cotilleos” de Wikileaks
Articles publicats a El Periódico:
Dimarts, 30 de desembre
Clintton diu que Wikileaks ataca tota la “comunitat internacional”
Dijous, 4 de novembre
El fundador de Wikileaks anuncia que revelarà més documents secrets
Diumenge, 24 d’octubre
Consternació mundial pels crims comesos a l’Iraq
Dimarts, 27 de juliol
Una colossal filtració destapa la guerra bruta a l’Afganistan
Que a Hillary Clinton no li agradi tal cosa, i surti dient que Wikileaks “ataca tota la comunitat internacional”, ja veus,... quina “llàstima”! Fa temps que segueixo les revelacions fetes per Wikileaks, bàsicament pels diaris i fa temps que tenia al cap dedicar-li alguna entrada, després de llegir un article de El Periódico sobre els crims comesos a l’Iraq que van ser posats al descobert.
Molts governs, d’aquí i d’allà, surten esquitxats. Aquí, per exemple, s’ha vist com la investigació del càmera assassinat durant la guerra de l’Iraq va ser “silenciada” o al menys es va intentar que així fos, per “acontentar” el govern dels EEUU. També s’ha vist com per aquí aterraven avions carregats de sospitosos, els vols secrets de la CIA, amb el permís del govern espanyol, tot i que aquest ho va negar. Simples sospitosos, detinguts de forma poc “ortodoxa”.
Bé, ja se sap que, més d’una vegada, no hem de creure tot el que ens diuen els nostres governants.
Avui al Telenotícies migdia de TV3 han tornat a parlar de Wikileaks, ha estat molt interessant. Encara que posaré l’enllaç del vídeo, com que no està subtitulat doncs alguns no podran assabentar-se. No sé per què no subtitulen aquest programa també per Internet, si no pots veure-ho per la televisió, tururú. Malgrat que a mi m’exaspera la subtitulació que fan del Telenotícies migdia, de moment pesa més el meu interès per estar al dia.
No m’entretindré a explicar tot el que s’ha dit, però està clar que Julian Assange, el fundador de Wikileaks, cada cop té més “enemics”. En una roda de premsa, el portaveu del Departament d’Estat ha sortit dient que “No és un periodista, és un anarquista”. En canvi, algun dels assistents deia que no tenia ni idea de si era periodista. En fi, no sé si ho és o no, periodista, vull dir, però ara ataca de nou dient que publicaran “coses” sobre bancs. Sembla ser que moltes empreses i multinacionals figuren a les noves filtracions. Ai!
Per cert, va permanentment acompanyat de guardaespatlles i té una bona assegurança de vida, a més a més, alerta que si li “passés alguna cosa” els seus companys traurien a la llum nous documents, diguem-ne... delicats.
Sobre el fet d’estar perseguit “oficialment” per haver comés certs delictes sexuals, doncs... no sé. Serà només una excusa?
I acabo ja, al Telenotícies s’ha dit el següent: “L’ONG de defensa dels drets humans més veterana dels EEUU ha advertit que l’ofensiva de l’Administració, la maquinària de l’Estat per a detenir Julian Assange, podria violar la Constitució”
Us deixo els següents enllaços:
Telenotícies migdia d’avui, aquí. Podreu trobar-ho al minut 20:40.
Web de Wikileaks, aquí.
Articles publicats avui a El País:
EEUU cierra el cerco sobre Wikileaks
ANÁLISIS: EL ACENTO. Los “cotilleos” de Wikileaks
Articles publicats a El Periódico:
Dimarts, 30 de desembre
Clintton diu que Wikileaks ataca tota la “comunitat internacional”
Dijous, 4 de novembre
El fundador de Wikileaks anuncia que revelarà més documents secrets
Diumenge, 24 d’octubre
Consternació mundial pels crims comesos a l’Iraq
Dimarts, 27 de juliol
Una colossal filtració destapa la guerra bruta a l’Afganistan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)