La sordesa postlocutiva: sensacions

Dissabte passat, el diari ARA va publicar un parell d’escrits: un titulat “Petits sorolls” i l’altre “Tinnitus”. En un sol dia dos escrits de caire ben diferent reflectien alguns dels inconvenients de la pèrdua d’audició, un d’ells incidia sobre els acúfens que sovint acompanyen el procés de pèrdua.

Això de descriure les sensacions és quelcom molt personal, però el que jo tinc clar és que qui millor ho pot fer és la persona afectada i per això intueixo que els autors de tots dos escrits tenen una relació directa amb els fets, si no la tinguessin, la meva felicitació seria encara més majúscula.

Us convido a visitar el web d’ARA i buscar-los pel títol des del cercador del que disposa la pàgina. Us apareixeran de seguida, però per llegir-los sencers us heu de registrar, un petit entrebanc. Tot i això espero que us animeu, perquè de veritat que valen la pena. Us deixo l’enllaç: http://www.ara.cat/

Si sou una mica ganduls i no voleu fer l’esforç d’haver-vos de registrar, tinc una alternativa: us deixo l’enllaç d’un “microrelat”; publicat ja fa un temps al diari “20 minutos”, escrit per una noia sorda postlocutiva. Duu per títol “Estrangera universal”. Veureu que hi ha forces comentaris, així que si teniu curiositat per saber què van pensar uns i altres en trobar-se amb aquest escrit, us animaria a llegir-lo i per què no, comentar-lo.
El podeu trobar en castellà, aquí.

Tot això m’ha fet pensar en una frase que vaig incloure fa temps en un escrit: “De vegades el silenci és la pau, d’altres un pes”. Jo fluctuo entre una cosa i una altra, hi ha vegades que ho veig d’una manera i d’altres m’inclino per la contrària. Quan jo la vaig escriure estava en una associació de persones sordes i de pares i mares de nens sords. Doncs bé, una mare (oient) d’un nen sord no va ser capaç d’acceptar que jo em pogués sentir en pau, per ella el silenci percebut per un sord mai podia associar-se amb la pau. Vaig sentir pena pel seu fill, pensant que aquesta dona no era capaç de tolerar els sentiments aliens i que potser acabés imposant els propis al seu fill sord.

Tot i que (ara imito al Mas de Polònia), jo el silenci, el que se’n diu silenci, mai el gaudeixo del tot, m’acompanyen els acúfens als que m’he anat acostumant. Si voleu saber exactament que són, us incito a visitar aquest web: http://spanish.hear-it.org/  i posar la paraula “acúfens” o “tinnitus” al cercador. Us sortiran uns quants articles interessants. Aquest web permet escollir altres idiomes com ara l’anglès, el francès o l’alemany. Afegeixo el logotip al lateral, així sempre ho tindreu a mà.