Egipte fa nou dies que ha despertat

De vegades la desesperació pot portar a accions radicals, cremar-se a un mateix com va fer el jove tunisià el 17 de desembre passat n’és una mostra. La seva acció va donar lloc al desencadenament de la revolta de Tunísia que finalment ha fet caure un règim dictatorial i mafiós, i no oblidem-ho, “recolzat” durant molt de temps per més d’un país europeu. Però òbviament el poble és el poble i un poble oprimit ha de despertar en algun moment, només cal que salti l’espurna. Així que Egipte també ha despertat, tenia raons per haver-ho fet abans, però la por superava les raons per dir “Prou! fins aquí hem arribat”.

Egipte, però, no és Tunísia. Egipte juga un paper transcendental en el Pròxim Orient i el règim de Mubàrak ha servit per mantenir l’estabilitat a la zona. Que el règim de Mubàrak hagués girat l’esquena a molts ciutadans egipcis semblava que era una cosa secundària, que el règim de Hosni Mubàrak no respectés els drets humans semblava un assumpte irrellevant, sempre i quan acomplís el seu paper de contenir certes coses que a alguns aliats els hi convenien. Però torno a dir... el poble és el poble i ha despertat del seu somni. Tots aquest dies el discurs de Mubàrak ha anat canviant, en part a la pressió dels EEUU, un dels seus màxims aliats i a qui convé que la situació no acabi fent saltar l’estabilitat de la zona. Els que estan força preocupats són els israelians, si canvia el panorama a Egipte, potser s’hauran de replantejar moltes actuacions prepotents de les què, més d’una vegada, fan gala.

Veurem com acaba tot, veurem quin paper acaba jugant l’exèrcit egipci que manté bones connexions amb EEUU. Veurem si es va cap a una transició democràtica, si no ràpida, com demanen alguns líders europeus, si al menys ordenada. Veurem si no se n’aprofita ningú que, de moment, es manté en segon terme però que podria saltar a la palestra i acabar convertint Egipte en un règim semblant a l’iranià. Veurem com altres països àrabs interpreten els fets.

Com que de notícies i titulars sobren, avui no us deixo cap en concret. La premsa i la televisió ens mantenen al corrent, també les xarxes socials (si en sou assidus). Ahir vaig enganxar un web que encara no tenia localitzat Periodismo humano i vaig entretenir-me llegint alguns articles escrits des d’un caire una mica diferent al que ens té acostumats el “periodisme tradicional”. Si voleu tafanejar, el seu web és aquest: http://periodismohumano.com/