De moment, us avanço que ens acosta a la vida de quatre persones que pateixen pèrdues auditives: un nen i tres adults. A més a més, hi apareix un professor que té una afició que podria semblar estranya, és un caçador de sons. Això no és gaire corrent, poques persones es dediquen a enregistrar com sona això o allò, com es percep el món aquí i allà. Si teniu la sort de sentir, tanqueu els ulls i escolteu amb atenció, segurament en sereu més conscients.
Les persones que patim una pèrdua auditiva progressiva poc a poc anem deixant de sentir els sons familiars i encara que, de vegades, els audiòfons pal·lien en part aquesta pèrdua, no fan miracles eternament, cosa que no em canso de repetir. Depèn, també, del tipus de pèrdua, si és de transmissió o neurosensorial. La neurosensorial acaba deformant la percepció del so i si en algun moment de la teva vida vas poder escoltar música i gaudir-la plenament, notes que, al cap d’un temps, allò que escoltaves ja no ho reconeixes, ja no és per a tu aquella peça que tant t’agradava i t’acompanyava en determinats moments. En fi..., una de dos: o et conformes o la deixes de banda. Fa poc més de tres anys rumiava jo sobre aquesta qüestió, un altre dia us ho explico.
Abans d’acabar un consell: no feu patir més del compte les vostres orelles amb sorolls excessius, les conseqüències poden ser nefastes. Ho explica molt bé aquest article publicat avui al diari ARA: “Els reproductors de música augmenten els problemes d’audició en els joves”.
Si voleu saber més coses sobre el documental només cal que visiteu aquest web: http://www.vidassonoraseldocumentalwidex.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada