Potser a algú li pot sobtar el títol de l'apunt. Ho dic amb resignació, també podria afegir un “ I encara!”, perquè anar a veure cinema produït a Catalunya o a Espanya en general, sovint comporta per a una persona sorda no poder anar a veure la pel·lícula al cinema.
Recentment s’han repartit premis per aquí i per allà, els Gaudí, els Goya, però una servidora i moltes altres persones com jo ens hem quedat amb les ganes de poder veure més d’una pel·lícula, per suposat assabentant-nos de l’argument. És com si els oients s’entretinguessin a veure una pel·lícula parlada en un idioma que desconeixen i sense subtítols en una llengua coneguda o veiessin una pel·lícula sense so. Convidaria als que senten a teoritzar sobre l’argument sense poder seguir els diàlegs.
Així que... de poques de les pel·lícules que es presentaven a concurs he pogut gaudir. En concret he vist “Buried” (parlada en anglès i subtitulada en castellà) i “Pa negre”, que per casualitat em vaig assabentar que la projectaven amb subtítols en castellà a un cinema. Bé, això es dóna perquè algú pensa que hi ha oients, a Catalunya, que poden no entendre l’idioma en qüestió, el català, però poden voler veure la pel·lícula. Ningú pensa que hi hagi persones sordes que coneguin l’idioma, però no tenen accés a ell simplement a través de l’oïda. M’explico? No sé si se’m va passar alguna pel·lícula perquè, per norma, quan miro la cartellera descarto les fetes aquí.
El que em sembla també gros és que en alguns webs es subtitulin vídeos per aquells oients que no entenen català i s’ofereixi la possibilitat de veure’ls subtitulats en castellà i en anglès, però no en català. Una, com ja he insinuat, arriba a la conclusió que no pensen pas en les persones sordes i punt, simplement en oients que no entenen l’idioma en qüestió. La tecnologia existeix, per a la sensibilització del personal queda encara un llarg camí.
Mireu el web del Museu d’Història de Catalunya i veureu un exemple del que estic afirmant. Si aneu a l’apartat “Exposicions en línia”, trobareu una que duu per títol “Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana”, us deixo l’enllaç directe, aquí.
Veureu que existeixen tres maneres de veure el vídeo. Parlat en català a seques, parlat en català i subtitulat en castellà o parlat en català i subtitulat en anglès. I encara! Hi ha altres vídeos que ni tenen subtitulació. Al d’aquesta exposició en concret, quan arribeu al final de la reproducció, us apareixerà un menú que aporta informació addicional amb textos i imatges. Teniu l’opció d’accedir directament a aquest menú anant a “Records de l’exposició”. Bé, tampoc és per queixar-se, si més no hi ha aquesta alternativa.
Per cert, parlant de les pel·lícules, jo em quedo amb “Buried”.
Hauré de llegir un dia d’aquest la novel·la d’Emili Teixidor, a veure si alguns punts foscos de la pel·lícula “Pa negre”, se m’esvaeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada