Vota, vota, vota... en blanc

S’acosten les eleccions autonòmiques, aquí a Catalunya, i molts ens trobem davant del gran dilema. Hi ha algun partit que mereixi el vot? Hi ha algun polític que inspiri confiança?

Jo crec que ja m’he decidit. Menys en comptades ocasions sempre he estat de les que ha anat a votar i ha optat per algun partit determinat, però ara crec que se m’han acabat les ganes. No pas de votar, però sí de dipositar la meva confiança en algun partit concret amb unes llistes ja establertes. I és que el degoteig de casos de corrupció, finançament irregular i altres “petites” coses han superat el límit que jo puc suportar. I votaré, sí, però votaré en blanc per a demostrar als polítics que si no espavilen, ho tindran magre. Bé, així ho tindrien si fóssim molts els que votéssim en blanc.

Ja us vaig parlar d’un llibre que va escriure Saramago, “Assaig sobre la lucidesa”, en un altre apunt, però ara hi torno. Si teniu ocasió, llegiu-lo, llegiu-lo abans que arribi el dia clau i penseu, penseu una mica.

Espero que, abans no arribi la data, l’Oficina Antifrau de Catalunya destapi algun assumpte més, últim ha estat el de Rafael Olmos, tant La Vanguardia com El País es van fer ressò. Al Sr. Olmos algú li volia assegurar un bon lloc a l’Administració i un sou que, segur, molts envejaríem, abans no s’acabés l’actual legislatura. I com és que per a aquest senyor tot era tan fàcil i per altres és tan difícil? Contactes, simple qüestió de contactes, que algú ha posat al descobert. Alguns creuen que l’Administració pública és un negoci familiar i que poden col•locar tot aquell que ells considerin oportú sense necessitat de jugar net. La pena, és clar, és que això continua passant. Mentre més amunt estigui el que recomana més difícil és prendre les mesures oportunes. Al cap i a la fi, no crec que l’Oficina Antifrau pugui arribar a tot arreu. Quina pena!