dijous, 19 de maig del 2011

La lectura labial, una mera "atracció de fira"

Els mitjans de comunicació no sempre ofereixen una imatge equilibrada en tractar determinats assumptes. Dilluns, al programa “Divendres” de TV3, es va parlar del tema de la lectura labial prenent com a punt de partida el titular: “Es pot llegir “mucho morro” als llavis de Sergi Busquets?” Només començar, en Xavi Coral venia a dir quelcom semblant a “Volem saber si es pot llegir... que es pot llegir els llavis ja ho sabem, és una cosa que es fa, però quina fiabilitat té, com s’ha de fer, com s’ensenya...?” Com traient importància al que costa adquirir la lectura labial, com si l’adquisició d’aquesta habilitat fos quelcom “natural” per a tothom.

Quan la sordesa arriba en edat adulta, això no és ni molt menys natural ni fàcil i si es tenen en compte els recursos que l’administració destina a la rehabilitació en aquest sentit, es podria dir que la tasca es converteix en “un mer i simple esforç de la persona afectada per superar les barreres de comunicació en què es troba immersa”. Quan els mitjans tècnics i la ciència mèdica no són capaços de “solucionar” el problema, i no sempre ho són, s’hauria de contemplar la rehabilitació, és a dir, donar les eines perquè una persona amb sordesa adquirida pogués continuar comunicant-se de forma eficaç mitjançant la llengua oral, si així ho desitja. En alguns casos igual algú pensa en passar-se a la LS (llengua de signes), però crec que són pocs.

Doncs bé, ara per ara, aquesta rehabilitació de persones sordes adultes és encara una utopia, tot i que hi ha articles com el 49 de la Constitució espanyola o 25 i 26 de la Convenció sobre els Drets de les persones amb discapacitat que reconeixen aquest dret.

Ja se sap però que, aquí, una cosa és el que digui una resolució, un decret o una llei i una altra la seva aplicació pràctica. Ningú es molesta en denunciar certs fets i sempre hi ha qui aprofita per sortir-se’n per la tangent, fent veure que... però a l’hora de la veritat tot queda difús o més que difús.

Tornant al programa “Divendres”, la lectura labial serveix com a punt de partida per passar al tema de la llengua de signes. Aquesta és tractada amb més serietat que no pas la lectura de llavis. Hi ha moments en què no em queda clar de què es parla exactament i és que com el vídeo, en principi, no apareix subtitulat, així doncs, una servidora ha hagut de fer algunes filigranes per poder assabentar-se del contingut. Hi ha algun instant vergonyós, no pas pel què diuen els entrevistats, sinó els entrevistadors. Un d’ells al minut 6:38 fa una comparació sobre la forma de parlar de les persones sordes a les pel·lícules que fa pena –com si fossin imbècils, diu- i pregunta sobre aquest fet. (Us he de dir que una persona oient, implicada en la qüestió, m’ha fet saber que el periodista d’ulleres diu “com si fos més fàcil” no “com si fos imbècil”, també m’ha aportat altra informació sobre el que es va dir al final de l’entrevista. Crec que continuaré amb la qüestió en un altre escrit -Nota afegida el 20 de maig a les 15:50-) Qui respon, en Joan Gil, es desvia a l’hora de contestar la qüestió. Tot això si és que he entès bé, eh!, després d’escoltar amb l’ajut del bucle (substitueix els auriculars) una vegada i una altra per certificar que aquest senyor veritablement diu el que diu. Total, els que tingueu les orelles en millor estat ho podreu comprovar al vídeo i, si estic equivocada, m’ho feu saber. Aquí us ho deixo:




Per cert, el mateix senyor que parla sobre la parla d’alguns sords (això d’alguns ho poso jo, no pas ell, que no crec que sàpiga fer aquesta precisió) diu, en un moment donat, que a Catalunya hi ha 30.000 persones sordes de les quals unes 10.000 sabrien expressar-se en llengua de signes, no sé pas d’on treu aquestes xifres, 10.000!!!!

I l’accelerat Xavi Coral, que parla sempre com si se li acabés el temps, queda més content que un gínjol perquè intervencions d’aquesta mena serveixen per normalitzar la llengua de signes. En canvi, no crec que hagi tret cap conclusió clara sobre el que suposa o deixa de suposar per a una persona amb sordesa adquirida l’aprenentatge de la lectura labial. Una pena, perquè al cap i a la fi la comunicació és vital per a tothom.

Aquí teniu altres apunts d'aquest blog on es toca de forma directa o indirecta el tema de la lectura labial:

Lectura labial: punts de vista d'uns, punts de vista d'altres
Qui espera desespera...
Aquesta cosa tan rara que no li sona pràcticament a ningú

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada