diumenge, 22 de maig del 2011

Continuant amb la lectura labial...

Bé, a aquells que aterreu de cop i volta al blog, us recomanaria que llegíssiu abans un altre apunt que té relació directa amb aquest, m’estic referint a La lectura labial, una mera “atracció de fira” que vaig publicar el dijous.
Com que, en aquest moment, el vídeo on es tracta el tema de la lectura labial i de la llengua de signes catalana continua sense estar subtitulat al web de TV3, doncs en l’apartat de la lectura labial he tirat de la mà d’un oient per tal que m’aclarís alguna cosa.

Pel que fa a la llengua de signes, que abasta gran part de la intervenció, els meus dubtes han quedat completament resolts, doncs, qui em va donar un cop de mà a l’hora d’entendre què deia exactament el periodista d’ulleres en cert moment, m’ha fet arribar un enllaç d’un blog dirigit a lingüistes, “Sintaxi de butxaca”, on es pot veure aquesta part del vídeo amb subtítols. L’entrada en qüestió duu per títol “Aventures televisives”, us deixo l’enllaç, aquí.
 
Retornant al programa “Divendres”, després de l’al·lusió a la parla de les persones sordes que fa el periodista d’ulleres, sense que sigui conscient de la diferència que hi ha entre un sord prelocutiu i un de postlocutiu –també s’hauria de dir que dins de cada grup hi ha peculiaritats individuals-, intervé en Joan Gil i fa alguns “girs” al voltant del costum que tenen les persones sordes de llegir els llavis, depenent de la seva habilitat. Però jo continuo sense veure clara la seva exposició, doncs sembla com si donés a entendre que això és “natural”, més natural en aquells de nosaltres que ens expressem oralment que no pas en aquells que fan servir la llengua de signes. Quan diu que la gent més gran tindrà més “dificultat” -a l’hora de llegir els llavis? a l’hora de parlar?, no sé- a qui es refereix concretament; està parlant dels sords oralistes? està parlant dels sords signants? Cada cop tinc més embolic!

Jo continuo pensant que si la persona afectada vol continuar comunicant-se oralment, la cosa no és tan simple com alguns la volen pintar, quan la sordesa li arriba a certa edat. Tots sabem que la plasticitat del cervell no és la mateixa als 3, als 5, als 10 o als 40 anys o més. M’agradaria que algun neuròleg es dediqués a estudiar com afecta la pèrdua auditiva -a diferents edats- la configuració de les xarxes que tenim dins el nostre cap. Què es desactiva? Què s’activa per compensar aquesta pèrdua? Quins exercicis podrien fer-se per rehabilitar efectivament a una persona sorda adulta, exercicis que no han de ser necessàriament els mateixos que es fan servir per habilitar la parla dels sords prelocutius. Voldria un estudi com cal, és molt demanar?

Reivindicaria un programa on tota aquesta qüestió es pogués aprofundir, comptant amb tothom, especialistes i implicats directes. Al programa emès no sortia cap persona que exposés directament, com a afectat, el seu propi punt de vista. També caldria anar amb molta cura, si es donés l’hipotètic programa, a l’hora d’escollir els implicats.
 
Per cert, després de veure la part del vídeo subtitulada que tracta sobre la LS, crec que el Xavi Coral és massa optimista creient que pot arribar a entendre-la, “és una mica intuïtiva”, diu. Com es nota que no ha intentat aprendre-la!


Us deixo l’enllaç del vídeo de TV3:
Es pot llegir “mucho morro” als llavis de Sergio Busquets?

2 comentaris:

  1. acabo d'aterrar a casa teva;

    no sé si sóc sord postlocutiu tot i que he d'usar un audífon a la única orella on em queda audició per fer "vida normal".

    m'agrada com expliques les coses... tindré feina a rellegir-te, perquè goso comentar-te havent llegit només lo d'aquest any.

    gràcies per comunicar-te.

    ResponElimina
  2. Hola, Culdolla!
    Estic contenta que hagis aterrat per aquí, siguis o no sord postlocutiu. Però tal com ho pintes em sembla que formes part del gremi.
    Fins aviat!

    ResponElimina