El tracte a la lectura labial, encara més...

Aquí va la tercera entrega sobre el vídeo del programa Divendres. Ara em centraré en la transcripció de la part del programa referida a la lectura labial. Continuem a l’espera que el vídeo en qüestió aparegui subtitulat del tot, de principi a fi. Podeu veure’l, us deixo l’enllaç, aquí. Escoltar-lo i entendre-ho, sobretot entendre-ho, dependrà de les prestacions que les vostres orelles, amb o sense ajuts, us puguin oferir.

A través d’un contacte he rebut una transcripció “oficial”, però mira quina casualitat! continua faltant un tros en la intervenció que fa en Pere Mas (el periodista d’ulleres) al parlar sobre la parla dels sords. Ja començo a pensar si pateixo al·lucinacions i no hi ha hagut cap intervenció que esmentés “com parlen els sords” (al menys a les pel·lícules).


Bé, sense més preàmbuls, us deixo això, un altre dia faré algunes puntualitzacions:

Coral: Volem saber... perquè que es poden llegir els llavis, ho sabem, és una cosa que es fa però, quina fiabilitat té? Com s'ha de fer? com s'ensenya a fer això? Tot plegat arran de la notícia que hem conegut avui: que la UEFA no sanciona el Sergio Busquets, i podrà ser a la Wembley, perquè no ha acceptat la denúncia que havia fet el Reial Madrid que deia que en aquella famosa jugada entre Marcelo i Busquets li havia dit "mono" al Marcelo, en comptes de "mucho morro" que és el que havia dit.
El cas ha despertat curiositat, i veiem cada cop més que molts jugadors o entrenadors es tapen la boca quan parlen, i la lectura de llavis podria fer que se sabessin secrets que no s'han de saber. Volem parlar de la lectura de llavis... Mireu, el Mourinho i el Karanka es parlen tapant-se la boca. Això vol dir que cada vegada hi ha més gent que s'hi dedica, a llegir els llavis, i també, relacionat amb aquesta qüestió, també parlarem de la llengua dels signes catalanes, perquè en tenim una de pròpia, per això hem convidat la Cèlia Alba, lingüista i professora de lectura labial, i el Joan Gil, que és professor de la llengua dels signes. Hola a tots dos hola, Pere Mas, també que ens ajudarà a desentrellar-ho. Comencem per aquest tema: hem vist les imatges de Busquets, que les tornarem a veure. Hi ha tot l’ “affair” de si deia o no deia. Tu tens alguns teoria, Cèlia, sobre què diu el Busquets, de tot el que deia Busquets?


Alba: No es pot determinar què diu exactament, perquè és una paraula molt curta, i (la lectura labial) es basa molt en el context i les expectatives, i com més curta és la paraula, més difícil és d'endevinar. I si ho proveu, el que està en qüestió si "morro" o "mono" és la "rr" o la "n", si ho proveu de fer, el lloc on s'articula és el mateix, just darrere les dents.


Coral: I en què us fixeu, per entendre-ho?


Alba: Sabem com s'articula cada so, però sobretot en l'expressió de la cara, en les expectatives que tenim, què pot ser el que dirà. La descodificació de cada so no és tan important. No se'n pot fer un dictamen, sobre unes paraules tan curtes, i de manera aïllada... Tot això, em sembla molt difícil.


Coral: Tu Joan també treballes en la lectura de llavis. Us demanen moltes feines? Hi ha molta pressió: els jugadors i els entrenadors es tapen deu ser que els que sabeu llegir els llavis esteu molt sol·licitats?


Gil: Com a intèrprets no treballem tant amb la lectura labial, sinó amb la llengua de signes. Jo m'hi he trobat en un jutjat. Si t'agafen com a intèrpret per una persona sorda, i et trobes que un usuari que no coneix la llengua de signes. Llavors, has de facilitar la lectura labial perquè pugui entendre i també acompanyant-te de gestos per facilitar la comprensió.


Mas: Té alguna validesa legal, algun cas d'un delicte que s'hagi aportat com a prova o que algun pèrit especialista pugui haver determinat a partir d'una lectura de llavis.


Alba: No en conec cap, a més, no conec cap formació reglada de lectura labial. Jo m'he trobat en la situació d'estar amb un alumne, cara a cara en una classe, amb la tranquil·litat, i el contrast no el pot fer, repetint i repetint, i no és capaç. Per això, imagina't, en unes imatges tan defectuoses...


Coral: Us volem posar a prova. És el que té venir a la tele, i ara us farem un examen. La Cèlia, que porti la veu cantant. Connectem amb l'Espartac. Ei, Espartac, ets per aquí? Ara et sentim. Volem que diguis una frase i et traurem el so i a veure si som capaços de saber què has dit.


Peran: Quan em digueu que no tinc so, començo a parlar.


Coral: Molt bé, i el posem a tota pantalla perquè ells tinguin més facilitat de veure't. Ja et tenim a tota pantalla.


Peran: (inaudible)


Coral: No et sentim, no! Ara digues una frase, la que et sembli, a veure si som capaços de traduir-la.


Peran: (inaudible)


Coral: Impossible! No he entès res.


Alba: He entès "Estany de Banyoles".


Gil: M'ha semblat entendre "quan"


Coral: A veure, Espartac, torna-ho a fer.


Peran: (inaudible)


Coral: L'Estany, sí, i quan, alguna cosa més?


Alba: No, és molt difícil. Si s’intenta esbrinar què et dic has de tenir molta expectativa, has fet alguna pregunta, o quan saps el tema que parles, quan veiem que han fet una traducció als llavis és perquè ho han mirat 40 mil vegades. Veiem què ha dit.


Peran: Ara em sentiu? He dit: Quan acabeu aquest tema us explicarem tots els detalls de l'Estany de Banyoles". Era molt senzill.


Coral: Un aplaudiment per l'Espartac, que ho ha fet molt bé! Després tornem, Espartac! Vosaltres enteneu per què es tapen tota l'estona la boca? Perquè si ara us haguessin deixat la cinta, i haguéssiu tingut molt temps potser hauríeu arribat a trobar què diu.


Alba: Sí, també hi ha sons més fàcils que altres. No tots són iguals.


Mas: Això que veiem a les pel·lícules, (falta un tros) i que parla a una altra, i que-par-la-ai-xí, com si fos més fàcil, és pel·liculer totalment i és difícil que algú a la vida real ho faci?


Gil: Les persones sordes acostumen a llegir els llavis, també depèn de l'habilitat que tinguin i la formació. Hi ha persones sordes que fan servir la llengua oral per comunicar-se, i que tenen més habilitat que les que fan servir la llengua de signes: no totes, però la gent de més edat tindrà més dificultat per llegir els llavis.


Coral: Parlem de la llengua de signes, tenim una llengua pròpia, de llengua catalana, que no sé si totes les llengües tenen la seva? (Si us interessa veure aquesta part dedicada a la llengua de signes, la trobareu subtitulada a Aventures televisives del blog “Sintaxi de butxaca”).
 
Apunts relacionats:

Continuant amb la lectura labial... (22/5/11)
La lectura labial, una mera “atracció de fira” (19/5/11)