Fa un parell de dies llegia a El Periódico una entrevista que em va cridar l’atenció. Era una entrevista feta a algú que havia dedicat una bona part de la seva vida a fer arribar llibres mal vistos, en aquell moment, a qui tingués interès per llegir-los. No a qualsevol persona, perquè durant aquella època, tothom que s’oposés al règim havia d’anar molt en compte i calia doncs que qui volia fer-se amb determinats textos fos conegut, directa o indirectament, no fos cas que es colés entre la clientela algú amb interessos una mica més foscos.
Com sempre passa amb els herois anònims sembla que les autoritats no han reconegut com cal la feina feta per aquest senyor un cop la dictadura de Franco va quedar enrere. O almenys això diu ell, Eduardo Beneyto, i jo me’l crec.
De vegades no fan falta armes per lluitar, les idees són més subversives i als llibres en podem trobar un munt.
Ara, però, hi ha tants i tants llibres que és difícil escollir. De vegades ens planten a primera línia uns quants i d’altres, potser millors, queden relegats a les prestatgeries i només veiem el llom. Segur que quan trepitgeu una llibreria us mireu abans els llibres exposats sobre les taules que altres més amagats. Bé, no hi ha lloc per a tots, i qui els ven bé ha de decidir-se per uns o per altres, però, de tant en tant, busqueu algun tresor amagat, mai se sap què podeu trobar. I no us deixeu captivar només per aquells llibres que tothom llegeix, cal aventurar-se també en solitari.
Us deixo l’enllaç de l’entrevista que ha donat peu a aquest apunt, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada