Fa no gaire m’ha tocat redactar un manifest que llegiré el proper 3 de desembre, el dia dedicat a les persones amb discapacitat. Ja se sap que d’aniversaris hi ha de tota mena, aquest és un més.
La redacció d’aquest manifest m’ha portat a una lectura prèvia de la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de Nacions Unides, que l’Espanya va signar i ratificar. Un cop llegida, el primer que vaig pensar va ser si no es podia denunciar a algú per incompliment. ¡Déu n’hi do els drets que es reconeixen a les persones amb discapacitat i vaja m... el que de veritat tenim!
A la mentalitat d’alguns continua la tònica de la “caritat”, el pensar “pobrets, mira-te’ls, necessiten que algú els ajudi”. A mi això em repugna, no hem d’enfocar la qüestió des de la perspectiva de la caritat -i algunes subvencions no són més que una versió moderna d’això-, sinó dels drets.
Per posar un exemple, a l’article 27, que fa referència al treball i la feina, diu: “Los Estados Partes salvaguardarán y promoverán el ejercicio del derecho al trabajo, incluso para las personas que adquieran una discapacidad durante el empleo, adoptando medidas pertinentes, ...” Davant d’això, la veritat és que se m’escapa un riure d’allò més sarcàstic. Què bonic queda aquest text, però quant dista de la realitat!
Bé, un altre dia continuaré aprofundint sobre el tema, per avui em sembla que ja n’hi ha prou. Us deixo això sí els enllaços perquè pugueu llegir, si us interessa, la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, tant a les pàgines de Nacions Unides com al BOE. Si aneu a la pàgina de Nacions Unides, al final hi ha un enllaç per continuar amb la lectura que n’ocupa un total de dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada