Un tomb per Vilanova i la Geltrú

No recordava haver estat mai a Vilanova i la Geltrú, vila marinera, capital de la comarca del Garraf.

Després de fer un tomb, dijous, em va semblar una localitat tranquil·la i agradable, gens estressant.

A l’oficina d’atenció ciutadana de l’Ajuntament ens vam fer amb un plànol. No està malament tenir-ho per situar-se d’entrada en un lloc que et disposes a explorar mínimament. Se’m va ocórrer preguntar al noi, ben bronzejat, que ens va atendre quina de les platges que s'hi poden trobar li agradava més. Total, vam acabar anant a veure la platja dels Capellans; no us sé dir per què li van posar aquest nom o sobrenom, però sí que us aviso que també se l’anomena platja de Sant Gervasi.


Així és com, d’entrada, la trobareu citada al lloc web de l’Ajuntament:
http://www.vilanova.cat/
Val la pena que us entretingueu a navegar una mica, doncs té informació de tota mena.



Platja dels Capellans. Vilanova i la Geltrú



Platja dels Capellans. Vilanova i la Geltrú



Platja dels Capellans. Vilanova i la Geltrú



Vegetació als rocs de la platja dels Capellans.



Dansa per a tothom

DIES DE DANSA 2010 from DIES DE DANSA on Vimeo.

Fa no gaires dies a Barcelona, Sabadell i Sitges es va poder gaudir del festival DIES DE DANSA que l’Associació Marató de l’Espectacle inclou dins de l’apartat de projectes de dansa contemporània. Tenia previst assistir a alguna de les actuacions, però em vaig embolicar amb altres qüestions i al final van passar els dies i tururut... un altre any serà!

És gratuït i això no està gens malament per als temps que corren. També es munten tallers, però sobre ells no puc opinar perquè jo només he anat com a espectadora a alguna convocatòria anterior. Les actuacions són diverses com podreu veure si fullegeu la programació d’enguany.

Alguns pensareu per què escric això ara, doncs, en part, per fer memòria i tenir-ho present de cara l’any vinent, però sobretot perquè volia parlar d’un altra concepte de dansa, la dansa integrada. En aquesta es combinen els esforços de ballarins amb discapacitat i sense, tot un repte.

Dimecres, al programa del canal 33 “Una altra mirada”, es va emetre un documental titulat “Emovere” que tractava aquest tema. A mi em va agradar moltíssim perquè destacava la faceta humana dels implicats, incidint en les seves reflexions, el seu sentir. El documental mostrava el procés previ de creació de Vitrioli, un espectacle que es va estrenar l’any passat. Si teniu ganes d’ampliar una mica el vostre punt de vista, el documental es pot veure fins el proper dijous, 14 de juliol a les 23.29, al lloc web de TV3, us deixo l’enllaç, aquí.

Més informació sobre el tema:
Sinsentir’s Blog (En aquest blog, la companyia Sí presenta el seu espectacle Sentir)
ARA, 6 de juliol de 2011: “Un documental mostra la superació d’uns ballarins amb discapacitat” (cal registrar-se)

Els elfs d'Islàndia

Avui llegia que els elfs s’havien revoltat a Islàndia i he pensat que això dóna per a una història mítica i, sobretot, humana. Si faig cas al que diu El Periódico, el 60% dels islandesos creu encara en aquests éssers fantàstics.

Segons la mitologia escandinava, aquests esperits de l’aire, que poden estar presents a altres llocs, de tant en tant, es converteixen en protectors dels més dèbils, cosa que no està gens malament. Sembla que hi ha de tot, de malignes i d’altres que fan bondat. En algun lloc he llegit que, fins i tot els primers, poden actuar en benefici dels humans en un moment donat. Com a curiositat també, s’esmentava que el seu rei es deia, es diu (si es que encara existeixen i són immortals, vés a saber), Oberó, nom donat l’11 de gener de 1787 al cinquè satèl·lit d’Urà i, també, al rei de les fades de l’obra “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare (1564-1616).

Cadascú amb les seves creences, oi?

Sigui com sigui, Islàndia és Islàndia. Un país d’aquells que tinc ganes de trepitjar -ja us avisaré si em toca la loteria-. M’han entrat encara més de les què ja tenia al llegir/mirar un apunt dedicat a un viatge fet a aquest esplèndid país: “Islàndia, el regne dels elfs: del blanc glacial al negre volcànic” (original en castellà)
 
Aquí l’article publicat avui a El Periòdico: “Els elfs estan revoltats a Islàndia”
 
Si voleu saber més coses o muntar algun viatge a Islàndia, us deixo un parell d'enllaços, a banda del de Wikipèdia:

http://www.islandia.es/
http://www.verislandia.com/

A falta de foto islandesa, us poso aquesta altra, a veure si endevineu on la vaig fer:

Les orelles no estan fetes per sentir, sinó per escoltar

El títol d'aquesta entrada correspon a una de les frases que surt al vídeo i que a mi m'ha cridat l'atenció.
La conferència de Julian Treasure és força interessant.

Segurament una persona que ha estat oient i una altra que ho és no captaran tot el que diu de forma idèntica. Cadascú farà una apreciació personal d'allò que s'exposa. Encara que us sembli mentida, a una persona sorda postlocutiva el soroll li molesta molt més que a una persona que sent amb normalitat, sempre i quan estigui connectada... eh! perquè si, per exemple, una servidora es treu els audiòfons ja pot haver soroll, ja, que jo continuaré tan tranquil·la.

ATENCIÓ: si els subtítols no apareixen directament a l’iniciar la reproducció del vídeo, premeu el botó CC.



Apunts relacionats:
TED i la curiositat (14/1/11)

Altres:
Web de TED: http://www.ted.com/

Relaxament sí, però…

L’arribada de l’estiu no incita gaire a moure’s per moure’s sobretot si la temperatura assoleix una alçada considerable, així que relaxar-se contemplant el mar, mentre corre una brisa que acarona, és una cosa que ve de gust. Això, però, no és incompatible amb altres activitats.

M’he proposat llegir alguns dels llibres que il·lustren sobre la qüestió de l’adveniment d’aquesta crisi, en principi econòmica, però que ha acabat tenim conseqüències més globals. També he vist alguns documentals al respecte i en tinc d’altres pendents, com ara “LES’T MAKE MONEY” d’Erwin Wagenhofer, del què podeu trobar amplia informació a l’enllaç que us deixo, aquí. Fa no gaire corria per la cartellera amb el títol “Vamos a hacer dinero”.

Tornant als llibres, vaig decidir començar per un de molt didàctic i breu, “El mercado y la globalización”, escrit per José Luis Sampedro que, a més a més de membre de la RAE, és catedràtic d’Estructura Econòmica. Té ja alguns anys, però és totalment vàlid i aconsellable per entendre això tan difús anomenat “mercat”. De Sampedro i altres autors també cal esmentar “Reacciona”, un llibre que no ha tingut tanta publicitat com altres. Així mateix tinc presents “Indigneu-vos” i “Comprometeu-vos!” d’Stéphane Hessel. I com no, “Aturem la crisi” d’Arcadi Oliveres. Només fullejar el sumari, ja tens la sensació que la lectura valdrà la pena, de moment l’he començat.
 
I per completar l’apunt, una entrevista feta per Jaume Barberà a Lourdes Lucía, una combativa llicenciada en Dret, el passat 6 de juny al programa Singulars, aquí.
 
Altres:

El País, 3/4/11: “Sampedro se indigna y reacciona”
El País, 31/5/11: “Académicos tras la especulación”
El País, 22/5/11: “Wall Street esquiva sus culpas”

Desconnexió. Toledo

He estat uns dies fora, no és que se m’hagin passat les ganes d’escriure, eh!
He anat a Toledo, la ciutat de les tres cultures. Si mai aneu us aconsellaria que ho féssiu quan fes més fresca, la setmana passada hi havia moments en què els termòmetres visibles s’enfilaven a 38 graus. Impossible sobreviure sense aigua i sense ombra, però en fi, un turista és un turista i n’hi ha de més i menys masoquistes. A més a més de la calor, els carrers empedrats poden malmetre articulacions delicades, més quan les pendents estan a l’ordre del dia. Malgrat tot, val la pena anar com a mínim un cop, prenent-s’ho amb calma.

Com que la setmana passada allà celebraven el Corpus amb processó inclosa -que, per cert, ens vam saltar- els carrers per on havia de passar estaven engalanats i coberts amb tendals, el què per a mi va tenir una gran avantatge, doncs el sol no et queia a sobre i podies passejar a l’ombra. Una altra punt a favor va ser que, precisament per aquestes dates, es podien visitar alguns patis toledans, molts dels quals habitualment no estan oberts al públic.

Us deixo algunes imatges.


Estació de Toledo

Si voleu saber-ne més sobre aquesta estació, us deixo un enllaç, aquí.  

Una mostra dels patis:


Pati de Toledo



Pati de Toledo



Pati de Toledo



Pati de Toledo



Pati de Toledo



Pati de Toledo



Detall d'un pati de Toledo



Pati de Toledo



Pati de Toledo



Detall d'un pati de Toledo



Pati de la casa-museu de El Greco. Toledo



Per cert, a un dels patis exposava la seva obra el pintor Boris Lugovskoy. Els seus quadres i l'entorn arquitectònic ben cuidat van fer que la visita valgués doblement la pena.

 
Carrers i places:


Carrer de Toledo engalanat



Carreró empedrat. Toledo



Desfilada



La Chatarra-Band a Toledo



Carrer costerut. Toledo



Plaça San Justo. Toledo



Racó de la plaça de Barrio Nuevo. Toledo



Pont de San Martín. Toledo

 Altres:


Mesquita Cristo de la Luz. Toledo



Sinagoga de Santa María la Blanca. Toledo



Claustre del museu de Santa Cruz. Toledo



Monestir de San Juan de los Reyes. Toledo

I per acabar us presento aquest amic interessat i afamat que se'ns va acostar mentre dinàvem un dia a la plaça de San Justo:

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Diumenge passat, vaig anar amb una colla a Terrassa a visitar una de les exposicions que hi havia al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Això va ser el preàmbul, perquè en aquest museu hi ha tant per veure que et pots passar hores.

Després de visitar INAUDITO, de la què ja vaig fer esment a l’entrada anterior, vam fer un volt per HOMO FABER i per molts altres racons amagats.

Us deixo algunes imatges curioses...
Quan encara no existien els audiòfons que hi ha avui en dia ni els implants coclears es podien veure coses com aquestes:



Trompeta acústica (INAUDITO)

 

Antics audiòfons (INAUDITO)


Ara bé, el que a mi em va donar més resultat va ser aquest muntatge, una gran pensada:


Tubs (INAUDITO)

Si algú parlava des d´un extrem del tub, el que escoltava a l’altre cantó ho sentia ben clar, encara que parlés fluix! He de dir que jo el vaig provar això amb audiòfon incorporat, perquè si no... em sembla a mi... que no m’hagués donat els resultats esperats.

I canviant d’espai, un exemple del que es podia veure a HOMO FABER


Maqueta d'una grua romana (HOMO FABER)

Si mai aneu a Terrassa, no us perdeu la màquina de vapor:


Com funciona la màquina de vapor (mNACTEC)

Màquina de vapor (mNACTEC)



Rodes, corretges i embarrats (mNACTEC)



Maqueta d'una caldera i una màquina de vapor (mNACTEC)