Avui llegia que els elfs s’havien revoltat a Islàndia i he pensat que això dóna per a una història mítica i, sobretot, humana. Si faig cas al que diu El Periódico, el 60% dels islandesos creu encara en aquests éssers fantàstics.
Segons la mitologia escandinava, aquests esperits de l’aire, que poden estar presents a altres llocs, de tant en tant, es converteixen en protectors dels més dèbils, cosa que no està gens malament. Sembla que hi ha de tot, de malignes i d’altres que fan bondat. En algun lloc he llegit que, fins i tot els primers, poden actuar en benefici dels humans en un moment donat. Com a curiositat també, s’esmentava que el seu rei es deia, es diu (si es que encara existeixen i són immortals, vés a saber), Oberó, nom donat l’11 de gener de 1787 al cinquè satèl·lit d’Urà i, també, al rei de les fades de l’obra “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare (1564-1616).
Cadascú amb les seves creences, oi?
Sigui com sigui, Islàndia és Islàndia. Un país d’aquells que tinc ganes de trepitjar -ja us avisaré si em toca la loteria-. M’han entrat encara més de les què ja tenia al llegir/mirar un apunt dedicat a un viatge fet a aquest esplèndid país: “Islàndia, el regne dels elfs: del blanc glacial al negre volcànic” (original en castellà)
Aquí l’article publicat avui a El Periòdico: “Els elfs estan revoltats a Islàndia”
Si voleu saber més coses o muntar algun viatge a Islàndia, us deixo un parell d'enllaços, a banda del de Wikipèdia:
http://www.islandia.es/
http://www.verislandia.com/
A falta de foto islandesa, us poso aquesta altra, a veure si endevineu on la vaig fer:
Irlanda?
ResponElimina[no em diràs que és la Costa Brava?]
T´has acostat bastant, Jordi. És Escòcia. Anava per la Vall de Kinlochewe, camí de Gairloch, quan em van assaltar aquests blaus i verds amb algunes ullades de sol.
ResponEliminaAiiiiii!
ResponElimina