Vaig veure la segona part de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Reial Madrid i he de confessar que em vaig avorrir com una ostra. El Barça no l’encertava i els del Reial Madrid semblaven estaquirots que tenien com a únic objectiu evitar l’atac del contrari, fins que al final a C. Ronaldo li va donar per moure’s una mica, estava força descansat el noi, i va marcar.
Aquest dimecres, en canvi, al partit de la Champions, que ha tornat a enfrontar tots dos equips, la cosa va ser molt més entretinguda. Els madrilenys tornaven a fer de la defensa el seu baluard, a més a més, de fer ostentació d’un joc brut continu que va arribar a acabar fins i tot amb la “paciència” de l’àrbitre i va portar a l’expulsió de Pepe. Crec que els madrilenys es van guanyar a pols aquesta expulsió per tot un compendi d’accions anteriors que van anar servint per escalfar motors. El Barça, per sort, dimecres estava molt més inspirat i Messi va aconseguir ficar-se per on semblava impossible. En definitiva, els del Reial Madrid van haver d’empassar-se dos gols, dos a zero!
Que consti que a mi el futbol no em treu la son, ni tan sols sóc aficionada, però un Barça-Real Madrid és molt més que futbol. Visca el Barça! Visca Catalunya!
De Mourinho prefereixo no parlar-ne, en canvi a Guardiola el faria president i tot.
divendres, 29 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
Les meves roses particulars
Avui, amb una mica de retard, he descobert un parell de “roses” ben singulars. I aquí estan, gràcies a la càmera del meu mòbil.
 |
| Guix (rosa del desert) |
 |
| Moscovita |
dilluns, 18 d’abril del 2011
Arbres i poetes al Museu Blau
No visc pas envoltada d’arbres, sinó al bell mig del ciment i l’asfalt. M’agraden els carrers amb arbres, trobo que els donen vida i els fan més acollidors. Quan fa anys vaig venir a viure a Sant Adrià hi havia un carrer, prop de casa meva, amb uns arbres altíssims, majestuosos, que deurien tenir una pila d’anys, fins que un dia se’ls va ocórrer talar-los. Segons sembla a algú li molestava que en arribar la primavera deixessin anar uns flocs blanquinosos i... adéu-siau. Al seu lloc van plantar uns altres, no em pregunteu de quina espècie perquè no sóc pas una experta, però em podria il·lustrar una mica.
Avui mentre tafanejava el lloc web on es pot trobar informació sobre el Museu de Ciències Naturals, el Museu Blau, el Jardí Botànic i d’altres, m’ha cridat l’atenció un llibre que serà el protagonista de la nova edició del Club de Lectura a la Mediateca del Museu Blau. No tinc pas intenció d’anar al club de lectura perquè no m’assabentaria de res, en canvi sí que m’ha picat la curiositat pel llibre. Es tracta d’una antologia poètica: “Els arbres a la poesia catalana”, de Jordi Bigues i M. Victòria Solina, editada per 3i4 en la col·lecció El Grill.
Per cert, fins al 30 de juny l’entrada al recent inaugurat Museu Blau és lliure, aprofiteu! Trobareu tota la informació aquí: http://www.museuciencies.bcn.cat/
Avui mentre tafanejava el lloc web on es pot trobar informació sobre el Museu de Ciències Naturals, el Museu Blau, el Jardí Botànic i d’altres, m’ha cridat l’atenció un llibre que serà el protagonista de la nova edició del Club de Lectura a la Mediateca del Museu Blau. No tinc pas intenció d’anar al club de lectura perquè no m’assabentaria de res, en canvi sí que m’ha picat la curiositat pel llibre. Es tracta d’una antologia poètica: “Els arbres a la poesia catalana”, de Jordi Bigues i M. Victòria Solina, editada per 3i4 en la col·lecció El Grill.
 |
| Detall de la portada del llibre |
Per cert, fins al 30 de juny l’entrada al recent inaugurat Museu Blau és lliure, aprofiteu! Trobareu tota la informació aquí: http://www.museuciencies.bcn.cat/
divendres, 15 d’abril del 2011
Corrupció casolana, o sigui, de casa
Fa segles que no parlo del “cas Millet” i de tot el que se’n deriva, i mira que n’hi ha de novetats! Tenia el tema una mica arraconat, així que m’hauré de posar les piles.
A l’actualitat tenim tres fronts oberts. La jutge Miríam de Rosa Palacio continua amb el cas de l’hotel Palau, on hi ha implicats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona per les “facilitats” que van donar a l’hora de tirar endavant el projecte. També tenim al jutge Miguel Ángel Tabarés que se n’ocupa de dues causes més. Per una banda, l’espoliació del Palau de la Música perpetrada per Fèlix Millet i per Jordi Montull i, per l’altra, el suposat pagament de comissions a CDC camuflades a través del Palau.
Al final va ser el jutge Tabarés qui es va haver de mullar amb l’assumpte de les comissions i, gràcies a ell, sembla que la causa tira endavant. Ja estan imputats uns quants, entre ells Daniel Osàcar, extresorer de CDC i un directiu de Ferrovial, l’empresa que suposadament pagava les comissions per obtenir obra pública en temps de Jordi Pujol. Han declarat també dos administradors de l’empresa GPO Ingeniería, a part, és clar, dels “mitjancers”.
Aquesta setmana tant Fèlix Millet com Jordi Montull s’han negat a parlar davant el jutge sobre l’assumpte de les comissions i, cosa que em va fer molta gràcia, l’exdirectora financera, Gemma Montull, va dir que el seu sou, de 8.500 euros al mes, no incloïa pensar i, per tant, no va notar que fossin sospitosos els quantiosos pagaments que anotava, no va sentir “curiositat” per saber el seu origen ni la seva destinació.
Avui, per cert, Daniel Osácar ha anat a declarar ben acompanyat. Oriol Pujol i Jordi Turull, un secretari general adjunt de CIU i l’altre diputat i portaveu parlamentari de la mateixa coalició, no l’han deixat pas sol.
Bé, i pel que fa a l’espoliació, sembla que segons els darrer càlculs Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar 35 milions d’euros, que es diu ràpid però són un munt de calés. A principis de març la Fiscalia va demanar que la fiança dipositada al jutjat per assegurar una futura responsabilitat civil passés dels 3,3 milions que va estipular l’anterior jutge, en Juli Solaz, a 23 milions d’euros. Els 23 queden lluny encara dels 35, no creieu? No sé si s’ha confirmat aquest canvi en la fiança, ho hauré d’esbrinar.
Altres apunts sobre la qüestió:
El cas Millet –i el que penja- engega de nou?
Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!
Notícies rellevants:
ESPOLIACIÓ DEL PALAU
El País, 2 de març de 2011: “La Fiscalía pide que Millet y Montull amplíen a 23 millones la fianza depositada en el juzgado”
El Periódico, 2 de març de 2011: “El fiscal exigeix ara a Millet i Montull 23 milions d’euros pel saqueig del Palau”
HOTEL PALAU
El País, 14 d’abril de 2011: “La juez rechaza archivar la causa contra García-Bragado por el hotel del Palau”
El Periódico, 29 de març de 2011: “La jutge rebutja arxivar la causa contra l’exgerent d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Massaguer, pel cas de l’Hotel del Palau”
COMISSIONS A CDC
El Periódico, 13 d’abril de 2011: “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”
El País, 14 d’abril de 2011: “Montull dice que no le pagan “por pensar” y que ignora los pagos a CDC”
El País, 18 de març de 2011: “Imputado el extesorero de Convergencia por comisiones ilegales del caso Palau”
El Periódico, 17 de març de 2011: “El jutge del cas Millet imputa Osàcar en el desviament de fons a CDC”
A l’actualitat tenim tres fronts oberts. La jutge Miríam de Rosa Palacio continua amb el cas de l’hotel Palau, on hi ha implicats càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona per les “facilitats” que van donar a l’hora de tirar endavant el projecte. També tenim al jutge Miguel Ángel Tabarés que se n’ocupa de dues causes més. Per una banda, l’espoliació del Palau de la Música perpetrada per Fèlix Millet i per Jordi Montull i, per l’altra, el suposat pagament de comissions a CDC camuflades a través del Palau.
Al final va ser el jutge Tabarés qui es va haver de mullar amb l’assumpte de les comissions i, gràcies a ell, sembla que la causa tira endavant. Ja estan imputats uns quants, entre ells Daniel Osàcar, extresorer de CDC i un directiu de Ferrovial, l’empresa que suposadament pagava les comissions per obtenir obra pública en temps de Jordi Pujol. Han declarat també dos administradors de l’empresa GPO Ingeniería, a part, és clar, dels “mitjancers”.
Aquesta setmana tant Fèlix Millet com Jordi Montull s’han negat a parlar davant el jutge sobre l’assumpte de les comissions i, cosa que em va fer molta gràcia, l’exdirectora financera, Gemma Montull, va dir que el seu sou, de 8.500 euros al mes, no incloïa pensar i, per tant, no va notar que fossin sospitosos els quantiosos pagaments que anotava, no va sentir “curiositat” per saber el seu origen ni la seva destinació.
Avui, per cert, Daniel Osácar ha anat a declarar ben acompanyat. Oriol Pujol i Jordi Turull, un secretari general adjunt de CIU i l’altre diputat i portaveu parlamentari de la mateixa coalició, no l’han deixat pas sol.
Bé, i pel que fa a l’espoliació, sembla que segons els darrer càlculs Fèlix Millet i Jordi Montull es van embutxacar 35 milions d’euros, que es diu ràpid però són un munt de calés. A principis de març la Fiscalia va demanar que la fiança dipositada al jutjat per assegurar una futura responsabilitat civil passés dels 3,3 milions que va estipular l’anterior jutge, en Juli Solaz, a 23 milions d’euros. Els 23 queden lluny encara dels 35, no creieu? No sé si s’ha confirmat aquest canvi en la fiança, ho hauré d’esbrinar.
Altres apunts sobre la qüestió:
El cas Millet –i el que penja- engega de nou?
Bye, bye, jutge!
Compte amb el que alguns poden fer!
Notícies rellevants:
ESPOLIACIÓ DEL PALAU
El País, 2 de març de 2011: “La Fiscalía pide que Millet y Montull amplíen a 23 millones la fianza depositada en el juzgado”
El Periódico, 2 de març de 2011: “El fiscal exigeix ara a Millet i Montull 23 milions d’euros pel saqueig del Palau”
HOTEL PALAU
El País, 14 d’abril de 2011: “La juez rechaza archivar la causa contra García-Bragado por el hotel del Palau”
El Periódico, 29 de març de 2011: “La jutge rebutja arxivar la causa contra l’exgerent d’Urbanisme de Barcelona, Ramon Massaguer, pel cas de l’Hotel del Palau”
COMISSIONS A CDC
El Periódico, 13 d’abril de 2011: “Millet i Montull es neguen a declarar pels presumptes pagaments irregulars a CDC”
El País, 14 d’abril de 2011: “Montull dice que no le pagan “por pensar” y que ignora los pagos a CDC”
El País, 18 de març de 2011: “Imputado el extesorero de Convergencia por comisiones ilegales del caso Palau”
El Periódico, 17 de març de 2011: “El jutge del cas Millet imputa Osàcar en el desviament de fons a CDC”
dimecres, 13 d’abril del 2011
Txernòbil, Fukushima… i després?
Txernòbil va ser un preàmbul, Fukushima una continuació, tindrem un final? Tot depèn de nosaltres. El pitjor de tot això és que no podem considerar que per no tenir una central nuclear al costat estem sans i estalvis. La radioactivitat no és una qüestió que s’hagi de banalitzar.
Piers Paul Read, al documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, diu: “...s’hauria de recordar com un exemple de l’arrogància humana que es pensa que la ciència ho pot resoldre tot”. La situació de Fukushima podria ser també una mostra d’aquesta arrogància?
Ahir el Japó va equiparar la catàstrofe de Fukushima a la de Txèrnobil i li va adjudicar un 7 dins l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears, el màxim grau. Com si el terratrèmol i el posterior tsunami no haguessin estat suficients, ara toca Fukushima i les seves conseqüències.
Aquí teniu el documental esmentat, que podreu veure fins el 18/04/2011, un article i un “especial”:
El documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, el podeu veure al web de TV3 fins a les 21:35 del proper dilluns, la distribució del vídeo és limitada:
http://www.tv3.cat/videos/2864170/Lhora-zero-la-catastrofe-de-Txernobil
El País, 12 d’abril de 2011: “Japón sitúa Fukushima a nivel de Chernóbil”
Especial, EL PAÍS.COM: Cronologia de la tragèdia de Japó al llarg de 10 dies. Inclou vídeos, articles, fotografies, etc.: http://www.elpais.com/especial/terremoto-japon-2011/
Piers Paul Read, al documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, diu: “...s’hauria de recordar com un exemple de l’arrogància humana que es pensa que la ciència ho pot resoldre tot”. La situació de Fukushima podria ser també una mostra d’aquesta arrogància?
Ahir el Japó va equiparar la catàstrofe de Fukushima a la de Txèrnobil i li va adjudicar un 7 dins l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears, el màxim grau. Com si el terratrèmol i el posterior tsunami no haguessin estat suficients, ara toca Fukushima i les seves conseqüències.
Aquí teniu el documental esmentat, que podreu veure fins el 18/04/2011, un article i un “especial”:
El documental “L’hora zero: La catàstrofe de Txernòbil”, el podeu veure al web de TV3 fins a les 21:35 del proper dilluns, la distribució del vídeo és limitada:
http://www.tv3.cat/videos/2864170/Lhora-zero-la-catastrofe-de-Txernobil
El País, 12 d’abril de 2011: “Japón sitúa Fukushima a nivel de Chernóbil”
Especial, EL PAÍS.COM: Cronologia de la tragèdia de Japó al llarg de 10 dies. Inclou vídeos, articles, fotografies, etc.: http://www.elpais.com/especial/terremoto-japon-2011/
dimarts, 12 d’abril del 2011
Torno al soldat Manning
He afegit un “se suposa” a la part de l’apunt anterior on parlava de la filtració de documents a Wikileaks pel soldat Manning, perquè, donat que encara no s’ha celebrat cap judici, seria avançar-me al veredicte. Però bé, a qui cal jutjar exactament, em pregunto jo, i per què.
EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.
Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.
D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.
No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.
Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:
El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”
EEUU no se sotmet als Estatuts del Tribunal Penal Internacional, ja ho sabeu? Està bé predicar fora, però quan s’han de jutjar les conseqüències de les pròpies actuacions –si és que es jutgen- sembla que alguns no vulguin cap mena d’intrusisme.
Avui el diari El País publica un article interessant, el trobareu al final.
D'altra banda, fa uns dies va dimitir el portaveu del Departament d’Estat dels EEUU, Philip J. Crowley, per discrepar amb la forma d’actuar del Departament de Defensa del seu país. Us afegiré també un article sobre això. Si voleu i podeu, el sentireu parlar amb el periodista Antoni Bassas, qui el va entrevistar fa no gaire, diumenge, al Telenotícies de TV3, hi va sortir. Aviso que el vídeo no té subtítols, us deixo l’enllaç, aquí.
No oblideu visitar la pàgina que Amnistia Internacional dedica al cas Manning.
Per acabar, aquí van els articles que abans esmentava:
El País, 12 d’abril de 2011: “295 juristas critican el trato carcelario al soldado Manning”
El País, 13 de març de 2011: “Dimite el portavoz de Clinton por sus críticas al trato del Pentágono a Manning”
diumenge, 10 d’abril del 2011
Wikileaks per dins i el soldat Manning
“Wikileaks per dins” és el títol que porta el llibre escrit per Daniel Domscheit-Berg, un antic col·laborador, o més que això, de Julian Assange. Daniel Domscheit-Berg ha deixat enrere l’àlies que feia servir quan actuava com a portaveu de l’organització.
Fa uns mesos va abandonar Wikileaks per discrepàncies amb Assange qui, de moment, no ha fet públics els documents referits a la banca, i mira que tinc curiositat!.
TV3 va emetre fa no gaire un documental de la televisió sueca SVT, “Wikirebels”, que ens acostava a la filosofia i la forma d’actuar de Wikileaks.
Ara el documental el podem trobar a YouTube en versió original i amb l’opció d’activar subtítols en castellà prement el botó CC, gràcies a algú que s’ha molestat en afegir-los. Si el voleu veure, feu clic aquí.
A hores d’ara, no sé si us recordareu del soldat Bradley Manning, qui, se suposa, va filtrar informació confidencial a Wikileaks sobre l’actuació de l’exèrcit dels EEUU durant la guerra d’Iraq. Doncs bé, Amnistia Internacional està duent a terme una campanya perquè se li doni un tracte digne, ho podeu llegir aquí i col·laborar-hi, no costa gaire.
Us deixo, per acabar, alguns articles i entrevistes on Daniel Domscheit-Berg dóna el seu punt de vista. Té intenció de posar en marxa ben aviat Openleaks, un nou web que servirà per difondre informació, però no pas per publicar-la directament:
El País, diumenge 30 de gener de 2011: “¿Assange? El mundo no necesita otro Mesías, otra estrella del pop”
El Periódico, dijous 7 d’abril de 2011: “Dins de Wikileaks”
ARA, dijous 7 d’abril de 2011, entrevista a Daniel Domscheit-Berg: “Amb Wikileaks s’ha obert un mercat negre de filtracions” (cal que us registreu)
Fa uns mesos va abandonar Wikileaks per discrepàncies amb Assange qui, de moment, no ha fet públics els documents referits a la banca, i mira que tinc curiositat!.
TV3 va emetre fa no gaire un documental de la televisió sueca SVT, “Wikirebels”, que ens acostava a la filosofia i la forma d’actuar de Wikileaks.
Ara el documental el podem trobar a YouTube en versió original i amb l’opció d’activar subtítols en castellà prement el botó CC, gràcies a algú que s’ha molestat en afegir-los. Si el voleu veure, feu clic aquí.
"Wikirebels", imatge capturada del web de TV3
Al documental es poden veure alguns dels vídeos sobre els abusos, per no dir directament crims, comesos a l’Iraq.
A hores d’ara, no sé si us recordareu del soldat Bradley Manning, qui, se suposa, va filtrar informació confidencial a Wikileaks sobre l’actuació de l’exèrcit dels EEUU durant la guerra d’Iraq. Doncs bé, Amnistia Internacional està duent a terme una campanya perquè se li doni un tracte digne, ho podeu llegir aquí i col·laborar-hi, no costa gaire.
Us deixo, per acabar, alguns articles i entrevistes on Daniel Domscheit-Berg dóna el seu punt de vista. Té intenció de posar en marxa ben aviat Openleaks, un nou web que servirà per difondre informació, però no pas per publicar-la directament:
El País, diumenge 30 de gener de 2011: “¿Assange? El mundo no necesita otro Mesías, otra estrella del pop”
El Periódico, dijous 7 d’abril de 2011: “Dins de Wikileaks”
ARA, dijous 7 d’abril de 2011, entrevista a Daniel Domscheit-Berg: “Amb Wikileaks s’ha obert un mercat negre de filtracions” (cal que us registreu)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)