Fa no gaire, Concha Díaz, presidenta de la CNSE, feia aquesta afirmació en una entrevista publicada a El País: “La lectura labial es un mito, como otros tantos. Todo el mundo puede aprender lengua de signos, pero leer los labios es una habilidad que se tiene o no se tiene, como ser futbolista” i tot just aquesta setmana a El Periódico em trobo, aquest cop en una entrevista a Fanny Llorens representant de les persones sordes dins l’IMD de Barcelona, el següent: “A més, ens trobem que la ciutat no s'adona de la presència de persones sordes oralistes [aquelles que no utilitzen el sistema de signes, sinó que llegeixen els llavis]”.
Com veieu, una i l’altra tenen punts de vista força diferents, Concha Díaz, que s’expressa fent servir la llengua de signes, diu que la lectura labial és un mite i, en canvi, a El Periódico s’afirma que les persones sordes oralistes són aquelles que llegeixen els llavis. Jo no estic d’acord ni amb el que diu la primera, ni amb el que apareix a El Periódico. Compte! Sóc prudent i vull pensar que ha estat un aclariment fet pel propi periodista, no pas per la persona entrevistada, sorda postlocutiva oralista, perquè en aquest cas estaria excloent un munt de persones sordes oralistes que no llegeixen els llavis, però sí s’expressen oralment (comunicar-se és una altra qüestió, que dependrà de diferents factors).
Jo, si voleu que us digui la veritat, amb aquestes afirmacions em sento com una pilota de ping-pong que va ballant d’un costat a l’altre i, de ser així, no em podria identificar amb cap persona sorda, però com que ho sóc, diré la meva.
La lectura labial no és cap mite, però sí que és veritat que no és gens fàcil assolir un bon nivell. Les persones sordes que conec i que saben llegir els llavis a la perfecció, això és, sense cap mena d’ajut extra, són poques i si parlem de persones que es van quedar sordes en una edat avançada, són encara menys, però això no vol dir que no existeixin. Alhora, la identificació de persona sorda oralista amb aquella que llegeix els llavis, em sembla massa simplista i no del tot certa, perquè sí que n´hi ha que ho fan, però com ja he dit són poques. Seria més encertat parlar de persones sordes oralistes que tenen aquesta habilitat, però per a la majoria és un suport més i prou. Per a aquesta majoria, entre la qual em trobo jo, és necessària la combinació d’audiòfons i/o implants coclears i la lectura labial. Però també, en el meu cas, per a una bona comunicació és necessari que el medi no sigui gaire sorollós. Si el soroll de fons sobrepassa cert límit em començo a carregar, perquè he de centrar-me exclusivament en els llavis per entendre alguna cosa i, no sempre, acabo caçant el que diuen. A banda d’això, si se’m planta davant una persona que parla com una metralladora o que vocalitza malament, ja puc estar en l’ambient més relaxat que tampoc m’assabentaré de res. M’explico, no? Ah! Jo tinc sordesa profunda neurosensorial, fregant ja el zero absolut a l’orella esquerra.
Us deixo els enllaços de les entrevistes esmentades:
ENTREVISTA: ALMUERZO CON… CONCHA DÍAZ
ENTREVISTA AMB LA REPRESENTANT DE PERSONES SORDES DE L’IMD
dissabte, 6 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
114 candidatures! I una en blanc
Déu n’hi do! Pel que sembla en alguns aspectes la crisi és prolífica!
Ahir es va saber que seran un total de 114 candidatures les que es presentaran a les properes eleccions al Parlament. Ei! Però repartides. A la circumscripció de Barcelona 29; a la de Lleida, la mateixa quantitat; a Tarragona, 30 candidatures; i a Girona, 26. Així que qui no vota és perquè no vol, doncs de diversitat n’hi ha. Us deixo l’enllaç que us portarà a la notícia tal i com la publica la “Sala de premsa” de la Generalitat, aquí. Veureu que hi ha un fitxer adjunt on apareix el llistat definitiu de candidatures. Així que els que encara no ho tingueu del tot clar, estudieu el panorama.
Fins i tot els que, com jo, havíeu decidit que aquest cop votaríeu en blanc, teniu un nou al•licient. Se’ns ha obert una porta per fer veritablement efectiu el vot.
Després d’escriure l’anterior apunt vaig rebre un comentari on em parlaven d’una nova opció “política”. He investigat una mica sobre Escons en blanc, he llegit el manifest que tenen penjat a la web i m’atreu força la idea de treure profit del vot en blanc. Ja que la llei electoral sembla que el menyspreï i a l’hora de la veritat de poc serveixi, al menys ara, si s’obtenen prous vots, serviran per deixar de manifest el descontentament d’alguns, sense que altres se n’aprofitin d’aquests possibles escons.
Ahir es va saber que seran un total de 114 candidatures les que es presentaran a les properes eleccions al Parlament. Ei! Però repartides. A la circumscripció de Barcelona 29; a la de Lleida, la mateixa quantitat; a Tarragona, 30 candidatures; i a Girona, 26. Així que qui no vota és perquè no vol, doncs de diversitat n’hi ha. Us deixo l’enllaç que us portarà a la notícia tal i com la publica la “Sala de premsa” de la Generalitat, aquí. Veureu que hi ha un fitxer adjunt on apareix el llistat definitiu de candidatures. Així que els que encara no ho tingueu del tot clar, estudieu el panorama.
Fins i tot els que, com jo, havíeu decidit que aquest cop votaríeu en blanc, teniu un nou al•licient. Se’ns ha obert una porta per fer veritablement efectiu el vot.
Després d’escriure l’anterior apunt vaig rebre un comentari on em parlaven d’una nova opció “política”. He investigat una mica sobre Escons en blanc, he llegit el manifest que tenen penjat a la web i m’atreu força la idea de treure profit del vot en blanc. Ja que la llei electoral sembla que el menyspreï i a l’hora de la veritat de poc serveixi, al menys ara, si s’obtenen prous vots, serviran per deixar de manifest el descontentament d’alguns, sense que altres se n’aprofitin d’aquests possibles escons.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Vota, vota, vota... en blanc
S’acosten les eleccions autonòmiques, aquí a Catalunya, i molts ens trobem davant del gran dilema. Hi ha algun partit que mereixi el vot? Hi ha algun polític que inspiri confiança?
Jo crec que ja m’he decidit. Menys en comptades ocasions sempre he estat de les que ha anat a votar i ha optat per algun partit determinat, però ara crec que se m’han acabat les ganes. No pas de votar, però sí de dipositar la meva confiança en algun partit concret amb unes llistes ja establertes. I és que el degoteig de casos de corrupció, finançament irregular i altres “petites” coses han superat el límit que jo puc suportar. I votaré, sí, però votaré en blanc per a demostrar als polítics que si no espavilen, ho tindran magre. Bé, així ho tindrien si fóssim molts els que votéssim en blanc.
Ja us vaig parlar d’un llibre que va escriure Saramago, “Assaig sobre la lucidesa”, en un altre apunt, però ara hi torno. Si teniu ocasió, llegiu-lo, llegiu-lo abans que arribi el dia clau i penseu, penseu una mica.
Espero que, abans no arribi la data, l’Oficina Antifrau de Catalunya destapi algun assumpte més, últim ha estat el de Rafael Olmos, tant La Vanguardia com El País es van fer ressò. Al Sr. Olmos algú li volia assegurar un bon lloc a l’Administració i un sou que, segur, molts envejaríem, abans no s’acabés l’actual legislatura. I com és que per a aquest senyor tot era tan fàcil i per altres és tan difícil? Contactes, simple qüestió de contactes, que algú ha posat al descobert. Alguns creuen que l’Administració pública és un negoci familiar i que poden col•locar tot aquell que ells considerin oportú sense necessitat de jugar net. La pena, és clar, és que això continua passant. Mentre més amunt estigui el que recomana més difícil és prendre les mesures oportunes. Al cap i a la fi, no crec que l’Oficina Antifrau pugui arribar a tot arreu. Quina pena!
Jo crec que ja m’he decidit. Menys en comptades ocasions sempre he estat de les que ha anat a votar i ha optat per algun partit determinat, però ara crec que se m’han acabat les ganes. No pas de votar, però sí de dipositar la meva confiança en algun partit concret amb unes llistes ja establertes. I és que el degoteig de casos de corrupció, finançament irregular i altres “petites” coses han superat el límit que jo puc suportar. I votaré, sí, però votaré en blanc per a demostrar als polítics que si no espavilen, ho tindran magre. Bé, així ho tindrien si fóssim molts els que votéssim en blanc.
Ja us vaig parlar d’un llibre que va escriure Saramago, “Assaig sobre la lucidesa”, en un altre apunt, però ara hi torno. Si teniu ocasió, llegiu-lo, llegiu-lo abans que arribi el dia clau i penseu, penseu una mica.
Espero que, abans no arribi la data, l’Oficina Antifrau de Catalunya destapi algun assumpte més, últim ha estat el de Rafael Olmos, tant La Vanguardia com El País es van fer ressò. Al Sr. Olmos algú li volia assegurar un bon lloc a l’Administració i un sou que, segur, molts envejaríem, abans no s’acabés l’actual legislatura. I com és que per a aquest senyor tot era tan fàcil i per altres és tan difícil? Contactes, simple qüestió de contactes, que algú ha posat al descobert. Alguns creuen que l’Administració pública és un negoci familiar i que poden col•locar tot aquell que ells considerin oportú sense necessitat de jugar net. La pena, és clar, és que això continua passant. Mentre més amunt estigui el que recomana més difícil és prendre les mesures oportunes. Al cap i a la fi, no crec que l’Oficina Antifrau pugui arribar a tot arreu. Quina pena!
dijous, 14 d’octubre del 2010
Personatges singulars
Avui us vull parlar d’un programa del canal 33. Porta per títol “Singulars” i cada dilluns es convida algun “personatge singular” i se l’entrevista. Cal dir que els entrevistats són d’allò més diversos, però sempre interessants. Aquí juga també un paper important el periodista que condueix el programa i que alhora és el director, en Jaume Barberà. A diferència d’altres famosos periodistes que tracten temes sense una adequada preparació prèvia, confiant tan sols en el seu “pedigrí”, en Jaume Barberà sap de què parla i sap portar els convidats més enllà, plantejant-los qüestions que denoten els seus coneixements al respecte.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Instruccions per no capficar-se II
Suposem que hi ha algun assumpte que t’encaparra, el primer que hauries d’intentar fer és no caure en la temptació de retornar constantment a ell. Per tant distreu-te positivament, no pas negativament, és a dir, buscant un altre que el substitueixi.
I què pots fer? Doncs, per exemple, una cosa tan senzilla com seguir el vol d’una mosca, si tens una mosca a l’abast. Algun altre insecte també valdria, les formigues, has observat alguna vegada l’activitat a la vora d’un formiguer? De vegades és frenètica. I a falta de formigues, només has d’anar a algun carrer comercial i abstreure’t mirant la gent que va cap amunt i cap avall. Pots teoritzar sobre qui és qui, com és l’un o l’altre. La seva forma de caminar, de vestir, el que carrega o deixa de carregar i altres detalls poden donar-te moltes pistes.
Si trobes això avorrit i el teu cos t’ho demana, busca emocions més fortes, sense exagerar, eh! Tampoc és qüestió que et passis, si no estàs preparat per fer-ho.
I llegeix, llegeix molt, amplia mires i punts de vista que sempre ajuda a veure les coses amb distància.
I què pots fer? Doncs, per exemple, una cosa tan senzilla com seguir el vol d’una mosca, si tens una mosca a l’abast. Algun altre insecte també valdria, les formigues, has observat alguna vegada l’activitat a la vora d’un formiguer? De vegades és frenètica. I a falta de formigues, només has d’anar a algun carrer comercial i abstreure’t mirant la gent que va cap amunt i cap avall. Pots teoritzar sobre qui és qui, com és l’un o l’altre. La seva forma de caminar, de vestir, el que carrega o deixa de carregar i altres detalls poden donar-te moltes pistes.
Si trobes això avorrit i el teu cos t’ho demana, busca emocions més fortes, sense exagerar, eh! Tampoc és qüestió que et passis, si no estàs preparat per fer-ho.
I llegeix, llegeix molt, amplia mires i punts de vista que sempre ajuda a veure les coses amb distància.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Instruccions per no capficar-se
Hi ha qui pensa que m’he de relaxar una mica o, si més no, prendre’m la vida no tan seriosament. M’envia presentacions amb històries diverses i consells variats que, en teoria, m’haurien ajudar. Però, jo penso que no tinc remei i que encara que procuro distreure’m, continuo cavil·lant.
Això ha coincidit amb que tinc entre mans un llibre que m’ha fet recordar un altre, que, fa un temps, ens va servir en un taller d’escriptura creativa com a base per fer una pràctica. Es tractava de donar instruccions a l’hora de fer les coses més simples i senzilles que et puguis imaginar o, també, les més inversemblants.
I ja posats, doncs... hauré d’anar pensant en “Instruccions per no capficar-se”.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Per si teniu curiositat...
Continuo amb la història de la resolució oralista. Durant el mes d’agost va ser impossible accedir a les resolucions aprovades a través de la web del Parlament. Es podien consultar les lleis però no les resolucions, sembla que amb l’arribada del mes de setembre tot s’ha normalitzat i, de nou, es poden veure.
Així que us passo l’enllaç amb la “Resolució 749/VIII del Parlament de Catalunya, sobre les mesures per a garantir l’aprenentatge, l’educació, l’accessibilitat i ús del català i els recursos de la modalitat oral a les persones sordes i sordocegues que es comuniquen oralment”. Per cert, veureu que el llarg títol no coincideix exactament amb aquest, es van equivocar i més tard van fer la correcció pertinent.
També us deixo, per si teniu curiositat, el que van dir els diputats dels diferents partits el dia en què es va presentar la proposta de resolució que finalment va ser aprovada. Ho podeu veure en el "Diari de sessions del Parlament de Catalunya" del 15 de juliol de 2010.
I ara sí podreu jutjar la seva visió de tot aquest assumpte i comprovar si quadra amb la que teniu vosaltres mateixos. Jo ja tinc clar que no encaixa amb el que jo desitjava, perquè a nosaltres, els postlocutius, ens continuen ignorant, tal com ja deia a l’anterior apunt.
Així que us passo l’enllaç amb la “Resolució 749/VIII del Parlament de Catalunya, sobre les mesures per a garantir l’aprenentatge, l’educació, l’accessibilitat i ús del català i els recursos de la modalitat oral a les persones sordes i sordocegues que es comuniquen oralment”. Per cert, veureu que el llarg títol no coincideix exactament amb aquest, es van equivocar i més tard van fer la correcció pertinent.
També us deixo, per si teniu curiositat, el que van dir els diputats dels diferents partits el dia en què es va presentar la proposta de resolució que finalment va ser aprovada. Ho podeu veure en el "Diari de sessions del Parlament de Catalunya" del 15 de juliol de 2010.
I ara sí podreu jutjar la seva visió de tot aquest assumpte i comprovar si quadra amb la que teniu vosaltres mateixos. Jo ja tinc clar que no encaixa amb el que jo desitjava, perquè a nosaltres, els postlocutius, ens continuen ignorant, tal com ja deia a l’anterior apunt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)