Quan es disposa de temps, aquest s'ha d'invertir. Puc ser mandrosa alguna estona, però no s'ha de convertir en costum.
Els aturats o les persones desocupades com jo, un dia us explicaré la diferència, podem fer servir part del nostre temps per formar-nos.
Jo vaig intentar infructuosament el curs passat accedir a un curs de formació presencial, dels que programa el SOC. Estava disposada a aportar jo mateixa els mitjans tècnics per poder seguir les classes, però res, no vaig aconseguir plaça. Així que quan el SOC i la UOC van oferir l'oportunitat de fer cursos de formació a distància, via Internet, vaig veure una oportunitat per ampliar la meva formació. La pega és que són massa breus.
En el meu cas aquesta mena de cursos tenen un gran avantatge: les barreres de comunicació es trenquen i per tant els continguts i la comunicació queden al meu abast sense cap tipus d'impediment. Aquest blog és precisament el fruit d'un d'aquests cursos. A l'esquerra us deixo els enllaços que us portaran als que van fer els meus companys. En trobareu d'interessants, ja ho veureu.
Tornant al tema de la formació, espero que l'Administració també faciliti l'accés de les persones sordes a cursos de formació presencials posant ella mateixa els mitjans que calguin per evitar que ens poguem sentir menyspreats. Em temo que en aquest sentit encara queda molt per fer.
Hola Marga!
ResponEliminaEnorabona pel Blog!!
Jo també m'he apuntat als cursos que ofereix el SOC amb la UOC. Ara estic fent el taller virtual abans de començar el temari triat.
Si es curt però complert estaré contenta.!
Respecte als problemes que tenim al estudiar presencialment, necessitats d'ajudes tecnològiques (bucles magnètics, etc.) i material visual (transcripcions, etc.) també penso que hauria d'ajudar l'Administració, subvenionant-lo tot o bé un percentatge més elevat del que t'ofereixen, perquè estudiar ja és car.
Salutacions!!
I blog guardat!!
Sofia
Hola Sofía,
ResponEliminaJa m'explicaràs a quin curs t'has apuntat i què t'ha semblat un cop acabis.
Jo ja n'he fet quatre i crec que en faré algun altre aviat.
Cal aprofitar-los, ja que podem...
Fins aviat,
Marga