El dret de viure

No penseu pas que ara em posaré a fer una dissertació sobre la llei de l'avortament ni res semblant. Què va!

Avui Amnistia Internacional m'ha enviat un correu sol·licitant signatures contra la pena de mort i, més concretament, contra aquella que s'aplica a persones que pateixen malalties mentals. No és que inicialment moltes d'aquestes persones fossin malalts mentals, però amb el temps han desenvolupat aquests tipus de malalties a causa de la solitud o de la incertesa de ser viu o mort d'un dia per l'altre.

El cas al que fa referència Amnistia Internacional és el del japonès Hakamada Iwao que fa ja 40 anys que espera ser executat. Quan s'enllaça amb la pàgina on es recullen les signatures, es pot veure un vídeo interessant, el d'un exjutge japonès que va dimitir poc després d'haver hagut de signar una sentència que va comdenar a la pena de mort algú que ell considerava innocent. Trobo que aquest vídeo val la pena, si el voleu veure només heu d'anar a l'enllaç que hi ha dalt.

Tot això m'ha fet pensar en un llibre de Ricardo Rodríguez que vaig llegir fa un temps. Es titulava "La moral del verdugo". En ell prenia la paraula un botxí que es posava en contacte amb la filla del que hauria d'executar al cap de deu dies. És un llibre que té un final sorprenent. He trobat un cert paral·lelisme entre aquest botxí i l'exjutge del vídeo. Tots dos prenen una decisió determinada davant un fet que consideren injust.