dissabte, 2 d’abril del 2011

Enyor

M’agradaria tornar a escoltar algunes de les notes d’abans, algunes de les melodies que em feien sentir millor, però no pot ser, ja no em sonen, són unes desconegudes.
La memòria auditiva no és ni molt menys tan portentosa com alguns creuen. És quelcom que s’evapora amb el temps, s’esvaeix, fuig. Només la interpretació correcta d’una partitura dins meu podria minimitzar en certa manera aquest fet. Llàstima que no sigui pas una lectora de partitures! Vés per on, no es pot preveure tot.

En aquests moments sona, i dic sona perquè jo mateixa he posat el CD i ho puc certificar, “Tous les matins du monde”, però ho sento distorsionat, com si el meu equip de música fos una carraca, i no ho és pas. Si volgués ser positiva, podria deixar de banda això de carraca i dir, simplement, que ho sento diferent, tan diferent que els temes que formen part d’aquesta esplèndida banda sonora són ja uns altres i punt.

Us deixo aquest malenconiós i preciós fragment de la pel·lícula “Tous les matins du monde”

1 comentari: