dimarts, 11 de gener del 2011

Exposició del Primer Premi Internacional d'Esmalt Bagués-Masriera fins divendres

Si us agraden les coses fetes amb cura, suposo que sortireu satisfets de la visita a l’exposició de peces vingudes d’aquí i d’allà, objectes esmaltats de diverses parts dels món, que podeu trobar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi al Passeig Isabel II, 1, de Barcelona.

L’horari és el següent: de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores de dilluns a divendres. Divendres, 14 de gener, és l’últim dia. L’entrada és gratuïta.

La peça que veieu en aquesta imatge s’ha endut el Premi. És de l’esmaltador italià Ennio Piero Cestorano.

Si us animeu i hi aneu, trobareu exposades sobre una gran taula la major part de peces que veureu en aquest fulletó, aquí, que serveix al mateix temps per informar-vos sobre qui va prendre la iniciativa a l’hora de convocar aquest Premi.
Enllaç:
Web: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Altres:
Si teniu interès per aprendre aquesta tècnica podeu enllaçar amb aquesta pàgina de l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja, aquí.
També, a la Massana, podeu trobar dins dels cursos de formació permanent un d’anomenat “Esmalts al foc sobre metall”, aquí.

diumenge, 9 de gener del 2011

Va de cuina!

Jo que no sóc cuinera per naturalesa, sinó més aviat per necessitat, últimament estic donant-me alguns volts per blogs que tenen com a tema central la cuina o la rebosteria. La veritat és que n’hi ha la tira!

Com li he dit al Narcís, que acaba de crear un blog que duu per nom “la lionesa”, igual m’animo i tot, i acabo engrescant-me i preparant alguna de les delicioses postres que ell mostra.

Avui, casualitat també, m’ha arribat un enllaç d’un altre lloc,“cooking&tasting”, on hi ha nombrosos vídeos que han tingut la delicadesa de subtitular, al menys les parts essencials per aconseguir un bon resultat. A YouTube es poden trobar també, però potser és millor veure’ls des del lloc web, tan ben classificats com estan.

Us deixo aquesta mostra:



Enllaços:
La lionesa
Cooking&tasting

Altres:
Pa amb oli i xocolata
Cocinando con Ana

divendres, 7 de gener del 2011

Bye, bye, jutge!

Era d’esperar que el jutge Solaz fes un bon regalet a Millet i Montull i, de rebot, als que s’haguessin vist esquitxats pel pagament de comissions que van anar a engreixar les arques particulars de cert partit que, “casualitats” de la vida, ara governa en coalició amb un altre al que tampoc li aniria bé remoure la cosa. No em va sorprendre la notícia ahir, quan mirava el Telenotícies de TV3.

El senyor Juli Solaz abandona la instrucció del “cas Millet” sense haver fet gran cosa, ha marejat la perdiu durant any i mig. Això li ha valgut fins i tot les crítiques d’alguns companys que, a sobre, algú va tenir la barra de multar!

Altres mortals hem anat esperant i esperant a que es fes justícia, però la veritat és que no sé si els “senyors” Millet i Montull han arribat a retornar una mínima part del que es van embutxacar i... continuen lliures. Només van ser cridats a declarar dos cop pel jutge Solaz i si no hagués estat per la jutgessa Míriam de Rosa Palacio que instruïa el cas de l’hotel del Palau, no haguéssim tingut ni el plaer de veure’ls a la presó. Però el seu pas per la garjola va ser massa efímer, van sortir al cap de poc, quan “ja no va haver perill que fessin desaparèixer res que afectés a la causa o que fessin servir les seves influències per entorpir o influir en alguns implicats”. Potser la senyora Míriam de Rosa Palacio hauria d’agafar el relleu del jutge Solaz, doncs ella, en poc temps, va aconseguir aclarir l’assumpte de l’hotel del Palau, tot i que... no sé fins a quin punt alguns dels implicats continuen com si tal cosa.

En tot el temps d’instrucció del que ha gaudit, el jutge Juli Solaz no ha fet gran cosa, ja ho he dit, i, a sobre, ha rebut un ascens, sol·licitat per ell mateix, abans de mullar-se amb una altra qüestió més delicada el finançament il·legal de CDC. Torno a preguntar... serà casualitat o més aviat un premi per la seva “dedicació”?

Anirà a parar a la Secció 22 de l’Audiència de Barcelona, tampoc sé si farà res de bo allà, però la qüestió és que cobra, no? Si altres treballadors s'haguessin passat un any i mig embadalits, continuarien treballant?

Us deixo alguns articles d’avui:

El Periódico: “El jutge que investiga el saqueig del Palau deixa el cas per ascendir”
El País: “El juez del caso Palau se va sin investigar las comisiones a CDC”

I un altre més antic, per rememorar la tasca feta per la jutge Míriam de Rosa Palacio el passat juliol:

La Vanguardia: “La juez ordena prisión incondicional sin fianza para Millet y Montull por el caso del hotel del Palau”

dijous, 6 de gener del 2011

Un passeig per l'antiga Baetulo

Abans d’ahir vaig anar al Museu de Badalona que recentment ha reobert les portes després d’un temps de reformes. Per a tot aquell que vulgui fer-se a la idea de com vivien els romans entre el segle I aC., temps en què es va fundar l’antiga Baetulo, i el VI dC., aquesta visita és del tot recomanable.

Baetulo és anterior a Barcino. El jaciment arqueològic de Baetulo està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i tot aquell que ho visiti entendrà el motiu.

La immersió al subsòl del museu és impressionant. Un seguit de passarel·les metàl·liques i algunes plataformes de vidre et permeten veure des d'una petita alçada tot el panorama. El recorregut està ben dissenyat i vas trobant plafons on pots llegir un text que t’ajuda a situar-te i fer-te una idea d’allò que tens al davant. De vegades, al costat, també hi ha alguna còpia d’un antic relleu romà o d’algun objecte rellevant, que em sembla duraran poc, en un lloc ja havien pispat un, no l’original és clar, però... Dins grans vitrines es conserven, ara sí, objectes i restes arqueològiques diverses. Pots entretenir-te hores mirant aquí i allà! També es projecte un audiovisual, el qual no puc comentar doncs no em vaig quedar a mirar-ho. L’únic que puc dir és que no estava subtitulat,... Caram!

Com no vaig veure cap senyal que prohibís prendre fotos i tampoc sé si alertaven de tal cosa per megafonia, en vaig fer algunes. Us deixo unes quantes aquí:


Passarel·les

Recreació d'un ambient

Plafó explicatiu

Claveguera

Relleu que representa una carnisseria

Vitrina amb objectes diversos
Podeu visitar el lloc web del Museu de Badalona. És aquest: http://www.museudebadalona.cat/

divendres, 31 de desembre del 2010

Un brindis per un Any Nou...

Em ve de gust penjar aquest vídeo que crec que és fantàstic i una bona manera de començar l’Any 2011. Bé, dintre d’unes hores, però... m’avanço.

Ha estat penjat a YouTube per PePeNavarra i, segons es diu al final, elaborat a partir d’una presentació feta per Consol Soler, amb textos de Víctor Pérez Bellvís.

Gaudiu-lo!



Us deixo també l’enllaç per veure'l des de YouTube, aquí.

dijous, 30 de desembre del 2010

Marisela Escobedo no pogué celebrar el Nadal

Us sona la cançó México lindo y querido? Jo recordo haver-la sentit, quan encara podia apreciar al 100% la música, i em va venir al cap quan vaig llegir que Marisela Escobedo havia estat assassinada. Una dóna més que omple les estadístiques dins d’un estat, el de Chihuahua, que compte amb un municipi, Ciudad Juárez, on des de 1993 ja porten comptabilitzades més de 500 dones mortes, i no precisament de mort natural.

Marisela lluitava perquè l’assassí confés de la seva filla rebés el càstig merescut, però a canvi d’això, el que va rebre va ser una bala al cap que va acabar amb la seva vida. Mentrestant, l’assassí va obtenir l’absolució per part de la “justícia” –entre cometes i en minúscula- per manca de proves i va aprofitar per escapolir-se amb el suport de les xarxes de narcotraficants.

Fa temps que es parla dels “femenicidis” a Ciudad Juárez i s’especulava amb mil i una raons, per exemple, em ve al cap haver llegit que determinades sectes satàniques feien servir les víctimes en els seus rituals. Però, ja avui dia, em sembla que aquesta opció queda descartada i, encara que saben qui són els culpables, per alguns és més fàcil mirar cap a un altre cantó, ignorar la realitat i mentrestant aniran caient més i més víctimes amb la connivència més o menys clara dels que governen i dels que han d’impartir justícia.

Com diu Francisco Gómez Maza: “El asesinato de Maricela confirma que estamos al arbitrio de la corrupción y la impunidad. Y que del Estado, del Gobierno, de las Instituciones nadie se hace responsable. Como que quienes lo afirmamos tenemos razón: conceptos como Estado, Gobierno, Instituciones, Estado, Estado de Derecho, Democracia no pasan de ser míticas falsedades; mecanismos de control social de las clases dominantes”.

Queda clar que Mèxic és un país peculiar i pocs s’atreveixen a donar la cara. Per això cal considerar que la jove Cap de policia Marisol Valles és tota una heroïna. Ella mateixa diu: “No hi ha homes que s’atreveixin a posar-se una xapa, una arma i sortir a patrullar. Els compren i maten com a pollastres” (Quadern del diumenge, El Periódico, 26/12/2010)

Us deixo uns quants enllaços per a aquells que vulgueu donar una ullada:

- Sobre Marisela Escobedo, assassinada el 16-12-10 davant la seu del Govern de Chihuahua:
   El País: “Que me maten, pero aquí” (19-12-2010)
- Article de Francisco Gómez Maza (19-12-2010), aquí.
- Sobre Marisol Valles i Mèxic, aquí.
- Més:
   El País: “Hallan muerto al hermano de la pareja de la activista asesinada en México” (20-12-2010)

México lindo y querido

Fa uns dies em va venir al cap aquesta cançó. No sé si la vaig escoltar de petita o què, però la qüestió és que la tenia present i va retornar. Però em vaig preguntar si veritablement Mèxic és tan "lindo". D'aquí a unes hores sabreu per què ho dic, si és que encara no ho intuïu.

Bé, de moment us deixo aquest vídeo, que he trobat a YouTube, on Jorge Negrete la canta. També la lletra, així tothom senti bé, malament o gens podrà saber què diu.




Voz de la guitarra mía,
al despertar la mañana,
quiere cantar su alegría
a mi tierra mexicana.

Yo le canto a sus volcanes
a sus praderas y flores
que son como talismanes
del amor de mis amores.

México lindo y querido
si muero lejos de ti,
que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.

Que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.
México lindo y querido
si muero lejos de ti.

Que me entierren en la sierra
al pie de los magueyales
y que me cubra esta tierra
que es cuna de hombres cabales.

Voz de la guitarra mía,
al despertar la mañana,
quiere cantar su alegría
a mi tierra mexicana.

México lindo y querido
si muero lejos de ti,
que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.

Que digan que estoy dormido
y que me traigan aquí.
México lindo y querido
si muero lejos de ti.