Després d’esperar que la Generalitat decidís jugar les cartes que li corresponien a l’hora d’aplicar la “Ley 27/2007, de 23 de octubre” arriba el moment en que els postlocutius podem dir que això no rutlla. Per una banda el famós nou codi d’accessibilitat no acaba d’arribar i quan ho faci, ho farà en forma de decret, així que... si t’agrada bé i si no, també, perquè em sembla que no ens donaran l’opció a tots nosaltres de fer una valoració prèvia. D’altra banda, s’ha aprovat la llei de llengua de signes catalana i m’alegro pels sords que la fan servir, però aquests no som la gran majoria. I qui som la gran majoria? Doncs els que malgrat ser sords ens expressem oralment. I aquí tenim un altre problema perquè els que “ens representen” no ho fan del tot.
Fixeu-vos bé en les cometes, perquè són el quid de la qüestió. No fa gaire el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de títol llarguíssim que després transcriuré. Aquesta resolució se suposa que havia de ser l’altra cara de la moneda i contemplar els sords oralistes, però ai! Qui va fer d’interlocutor davant els parlamentaris només va recordar l’existència dels nens sords i als adults, als que ens hem quedat sords d’adults, que ens bombin!
Ja seria hora que els postlocutius adults pensessin en representar-se a si mateixos, perquè està claríssim que aquells que ocupen (fraudulentament) els seients de certa associació no pensen en ells. Si haguessin pensat en la seva existència, haurien entès la importància de reclamar una atenció adequada per a l’aprenentatge de la lectura labial dins la sanitat pública.
No hi ha prou amb saber parlar per poder comunicar-se quan un s’ha quedat sord d’adult i les pròtesis auditives o els implants no poden solucionar el problema. Cal aprendre a llegir els llavis i això, amics meus, no s’aconsegueix per art de màgia com alguns creuen. Està clar que el nou codi d’accessibilitat no contemplarà aquesta necessitat, però sí que ho hauria d’haver fet la resolució oralista aprovada recentment i que porta el “bonic” títol de:
“Resolució 749/VIII del Parlament de Catalunya, sobre les mesures per a garantir l’aprenentatge, l’educació, l’accessibilitat i l’ús del català i els recursos de la modalitat oral a les persones sordes i sordcegues que es comuniquen oralment”.
Qui vulgui saber què diu i opinar per si mateix pot llegir-la. No costa gaire veure que, els que han fet d’interlocutors per tirar aquesta resolució endavant, han oblidat que els sords postlocutius adults... EXISTIM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada