És important no oblidar

Pot ser que algú em porti la contrària i cregui que hi ha coses que s’han d’oblidar, jo penso que no, que allò que ha passat cal tenir-ho present, cal tenir-ho en compte perquè ens ajuda a entendre millor el present.

I això passa tant a nivell personal com a gran escala. La Història i els historiadors repassen el que ha succeït i fan les seves interpretacions, que poden quadrar o no amb la nostra manera de veure els fets.

Però hi ha una eina infalible a l’hora de traspassar el que sents en un moment determinat, el que passa al teu voltant, i aquesta és el diari, em refereixo al diari íntim o personal que qualsevol pot sentir la necessitat d’escriure. Això és el que li va passar al fotoperiodista Agustí Centelles. Al darrers mesos de la Guerra Civil fuig de Barcelona i va a parar al camp de concentració de Bram, a França.

Fa uns dies vaig anar al Centre d’Art Santa Mònica i em vaig entretenir a l’exposició “El camp de concentració de Bram, 1939”. Es poden veure fotos que l’Agustí Centelles va fer quan va arribar a Bram, però qui mira també pot llegir textos relacionats amb aquelles fotografies. Un bon complement.

Ara s’han editat llibres sobre aquest fotoperiodista. Ves per on jo em vaig decidir a comprar el diari íntim on narra la vida dins el camp de concentració, les notícies que arriben sobre el final de la Guerra Civil, així com el neguit pel destí d'amics i familiars. Us deixo les dades, per si teniu interès: AGUSTÍ CENTELLES, “Diari d’un fotògraf. Bram, 1939”, Ed. Destino.

El que fa pena és que hagin hagut de passar tants anys, perquè alguns s’adonin de la seva figura. L’únic reconeixement que va rebre quan encara vivia va ser l’any 1984, Alfonso Guerra va entregar als seus fills el Premio Nacional de Artes Plásticas. Pocs mesos després, Agustí Centelles va morir sense que les institucions catalanes haguessin mostrat cap interès per la seva obra. Ara tot són presses, sembla que alguns hagin recuperat la memòria de cop en veure que altres tenen interès pel seu llegat.